19.07.2017 - 09:19
55.000 fans aplaudeixen un reguitzell de 22 cançons nostàlgiques i reivindicatives
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
Els irlandesos U2 han arrasat la nit d’aquest dimarts a l’Estadi Olímpic de Barcelona en un èpic concert, també molt generacional, de més de dues hores en el qual han sonat totes les cançons del disc ‘The Joshua Tree’, àlbum que va veure la llum el 1987 i al qual ret homenatge la gira, i que, no obstant això, ha comptat amb una selecció d’èxits de tot el seu repertori, amb 22 temes nostàlgics i reivindicatius.
En una gira dirigida pel seu fidel Willie Williams, els irlandesos han estat secundats per unes imatges projectades a una gran pantalla rodades pel fotògraf i director de cinema holandès Anton Corbijn al Death Valley i Zabriskie Point, que han ajudat a transmetre la fascinació del grup pels paisatges americans.
No obstant això, aquestes pantalles han rebut les crítiques d’alguns fans en les xarxes socials en seguir apagades les primeres quatre cançons –dificultant la visibilitat de la banda a l’escenari–, malgrat tot el dispositiu ha funcionat com estava previst, ha informat l’organització a Europa Press.
Amb una afluència de públic que ha omplert amb fins a 55.000 persones l’Estadi Olímpic, els irlandesos han saltat a la palestra 15 minuts més tard del previst, però ho han fet armats amb la potència de ‘Sunday Bloody Sunday’, cançó davant la qual s’han rendit els ansiosos fans.
Bono i els seus han prosseguit amb una estrident ‘New Year’s Day’, després de la qual el cantant ha donat les gràcies al públic per portar-lo fins aquí, “un país de poetes, pintors, arquitectes i somiadors, sempre bells, ànimes belles”, ha descrit.
DAVID BOWIE
Per introduir ‘Bad’, Bono ha explicat que ha visitat l’exposició a Barcelona dedicada a David Bowie, amic seu, del qual se sentia molt proper, de manera que li ha dedicat aquesta sentida cançó, després de la qual ha abordat una intensa ‘Pride (In the Name of Love)’, acompanyada per una projecció de la qual han saltat paraules com ‘somni’, ‘veritat’ i ‘construir’.
La plenitud de l’escenari s’ha revelat llavors als assistents dominat per una gran pantalla de vídeo LED feta a mida i formada per un miler de panells de vídeo individuals emulant la silueta d’un Joshua Tree –un arbre del desert– que s’ha il·luminat en vermell i ha donat pas a una carretera a la qual la banda ha posat la veu de ‘Where the Streets Have no Name’.
Un bosc després dels irlandesos ha servit d’excusa per interpretar ‘I Still Haven’t Found What I’m Looking For’, que ha donat pas a -des de milers de mòbils– ‘With or Without You’, que ha conclòs amb la projecció d’un ocàs, i que de seguida s’ha encadenat a ‘Bullet the Blue Sky’ d’icònic americanisme, i una pausada ‘Running to Stand Still’.
CARA B DEL CONCERT
La banda ha encarrilat ‘Red Hill Mining Town’, i després d’això ha avisat que el concert passava a la seva cara B, i que després de 20 anys d’il·luminar l’àlbum al qual homenatja la gira, li ha quedat clar que moltes cançons “són més rellevants ara” que quan les va escriure, amb la qual cosa ha donat pas a ‘In God’s Country’ coronada per un arbre de Josué.
Amb més dosis americanes encara, el grup ha desplegat ‘Trip Through Your Wires’, i ha dit que ‘One Tree Hill’ és una bonica cançó escrita en honor a Greg Carrol, un amic de Bono que va perdre la vida en un accident de moto: “Probablement tots teniu una història de pèrdua d’un èsser estimat”, i ha afegit que el dol mai no acaba.
Després d’això, el grup ha entonat ‘Exit’ traçant -com la paraula indica– el rumb final del concert, per baixar el teló amb ‘Mothers of the Disappeared’, que ha culminat amb un gran aplaudiment, també de la banda, que ha agraït al públic haver-los donat “una vida increïble”.
REIVINIDCACIÓ SOCIAL
Però els aplaudiments han obligat els irlandesos a tornar a l’escenari amb ‘Miss Sarajevo’, acompanyada per un llargmetratge de l’artista francès J.R. rodat en un camp de refugiats sirians que ha emmudit el públic i amb la qual Bono ha demanat acollir els refugiats; gravetat que ha estat contrapunteada amb una saltimbanqui ‘Beautiful Day’.
Com un rampell d’energia, la nit s’ha anat tancant amb la rockera ‘Elevation’ i la potent ‘Vertigo’, el ritme de la qual ha baixat per a ‘Ultra Violet’, prologada per Bono donant les gràcies a les filles de tota la banda, a totes les dones de la seva gira, a totes les del públic i a “totes les grans dones en circumstàncies adverses”, especialment les que van lluitar pels seus drets insistint i persistint: el tema ha anat acompanyat de la projecció d’una successió d’imatges de dones com Marie Curie, Ana Frank, Pussy Riot i Isabel Coixet, entre d’altres, abans de tancar la cita amb la grandiosa ‘One’ i la intimista ‘Little Things’.
Acuitat el públic per les recomanacions d’assistir d’hora a la cita, el concert ha estat telonejat més de dues hores abans per un Noel Gallagher’s High Flying Birds al complet i en el qual Noel Gallagher, amb una samarreta del FC Barcelona, ha regalat als seus seguidors unes aclamades ‘Wonderwall’ i ‘Don’t look back in anger’, entre d’altres hits d’Oasis.
