11.02.2022 - 20:31
És la cançó de l’enfadós. Això sembla, l’obstinació que mostren les dues principals institucions de Guipúscoa, la Diputació Foral i l’Ajuntament de Sant Sebastià, a negar el reconeixement públic al gran lingüista i escriptor Txillardegi. Tu, Vicent, i molts dels vostres lectors –un dels pocs avantatges de l’edat– ja coneixeu Txillardegi. De manera que em permetré la llicència d’explicar als lectors dels vostres diaris què passa.
Txillardegi va ser un dels fundadors d’ETA, cap als anys 1959-1960. Aquella organització que van fundar Txillardegi i altres, Euskadi eta Askatasuna (ETA, Euskadi i Llibertat), no era pas, tornem-ho a dir ben alt, una organització que practiqués la lluita armada.
ETA va ser una organització abertzale que es va erigir contra el règim que havia imposat per la força el dictador Franco, i els seus principals conceptes van ser el poble, l’èuscar, la cultura basca, la llibertat, la repressió… Els cursos de formació que van impartir els primers anys es basaven en uns escrits de Sabino Arana, fundador del PNB el 1895. Txillardegi va abandonar ETA el 1967, un any abans que l’organització matés per primera vegada. ETA va començar a matar el 1968, no pas durant l’època en què Txillardegi va ser-ne membre.
Aquests darrers anys, hi ha hagut moltes iniciatives perquè l’Ajuntament de Sant Sebastià posés el nom de Txillardegi a la biblioteca municipal, totes amb el suport dels qui defensen l’èuscar, escriptors, gent de l’àmbit de la cultura… Però el PNB, el PSE, el PP i Podem s’han negat a acceptar la proposta, amb l’argument que Txillardegi va ser “un dels fundadors d’una organització terrorista”, fonamentant-se en una mentida que trenca la història. Si resulta que algú crea un banc i després d’uns quants anys, quan el fundador ja no en forma part, aquest banc comet un frau contra la seva clientela, no podem dir que aquesta persona va crear un banc fraudulent. Seria una mentida.
Dimecres passat, les Juntes Generals de Guipúscoa van negar la Placa d’Or a Txillardegi, reiterant els arguments que hem esmentat. I cosa que és pitjor, analitzaran novament el que han analitzat i negat tantes vegades: la idoneïtat democràtica de Txillardegi per a merèixer aquest guardó. Una demora que no serveix de res.
