Els ‘tweets’ els carrega el diable

Tot gira entorn de la xarxa: amants clandestins amb perfils falsos que es declaren el seu amor públicament, parelles assegudes al sofà amb els ulls fixos en la pantalla discutint entre ells via tweet sense adreçar-se ni una sola paraula, bots russos que lleven i posen presidents, vides exposades, amics íntims que no s’han vist mai.

Tinents coronels de la Guàrdia Civil, jutges i polítics amagats darrere perfils amb noms de senadors de l’antiga Roma, intoxicant, mentint i insultant, sense cap conseqüència. Fiscals amb togues incriminant per un retweet en el judici del procés.

Operació aranya: condemnats a presó per haver enaltit un terrorisme que no existeix. Els escrits d’acusació amb què els fiscals demanen penes de presó per enaltiment del terrorisme en xarxes van carregats de missatges que poques vegades es poden considerar delictius i que proven de criminalitzar comportaments i pensaments que no tenen res a veure amb l’enaltiment del terrorisme. La llei mordassa encotilla la llibertat d’expressió.

Humoristes acomiadats per un piulet. A la vida real, tot hauria acabat amb un judici de faltes i una multa, però en el món virtual tot es magnifica, baixes del cel a l’infern en un segon. Carreres senceres jutjades per un piulet o un repiulet. Creu de Sant Jordi sí, o no, depèn dels tweets i els retweets.

Tots som Notre-Dame però no Sri Lanka, perquè no és trending topic. La xarxa s’ocupa de Veneçuela però no es preocupa de tants altres països on els drets humans són violats, perquè no són tendència.

La dictadura del bonisme, d’allò que és políticament correcte, emojis, cors, carones tristes, somrients, flors. L’ull que tot ho veu, censura fotos, tanca perfils, lleva i posa seguidors.

Mentre el gran germà ens vigila, com els hàmsters rodem a la roda del xou de Twitter tot esperant un like.