28.01.2019 - 17:15
|
Actualització: 29.01.2019 - 07:52
Introducció: la ‘violència’ a Twitter
Feu una cerca a Twitter de les paraules ‘violencia’ o ‘violentos’. És fàcil. Feu clic ací o simplement escriviu ‘violencia’ al cercador. Si voleu veure piulets d’una persona específica, afegiu-hi ‘from’. Així:
Hi veureu molts piulets. Moltíssims. Sobretot de polítics. Missatges sobre violència i persones violentes, descripcions d’esdeveniments violents i, sobretot, condemnes de la violència. Això és normal –quan hi ha violència, els polítics en parlen i escriuen piulets, especialment quan l’autor de la violència és un adversari polític o la víctima és un aliat polític.
Un exemple: aquestes últimes vint-i-quatre hores
Per exemple, ací teniu alguns dels piulets esmentant ‘violencia’ i ‘violentos’ d’aquestes darreres vint-i-quatre hores:
Els presos i exiliats
Ara mateix hi ha nou dirigents polítics i socials catalans a la presó i set més a l’exili, acusats de rebel·lió. Aquesta acusació requereix, segons el codi penal espanyol, l’ús de la violència. Segons la fiscalia espanyola, el jutge instructor del cas i els dirigents dels principals partits espanyols, els empresonats i exiliats es van ‘alçar públicament i violentament’ (definició de ‘rebel·lió’) organitzant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.
Hi va haver un alçament violent? Van promoure la violència, van donar-hi suport, la van exercir?
L’anàlisi
Si una agressió pot desencadenar dotzenes de piulets de dirigents polítics (com aquestes últimes hores), hom esperaria que una rebel·lió desfermés milers de condemnes de violència a Twitter. Sobretot, dels adversaris dels autors de la violència i de les víctimes. Vegem-ho.
El gràfic següent mostra el nombre de piulets amb les paraules ‘violència’ (violento/a/s, violencia, etc.) dels dies 1 al 7 d’octubre de 2017, és a dir, el dia de la ‘rebel·lió’ i la setmana següent.
El gràfic no requereix gaire explicació per a entendre’l: durant la ‘rebel·lió’ del Primer d’Octubre i immediatment després, els únics que van parlar de violència van ser els sobiranistes. En van parlar per condemnar la violència de l’estat espanyol.
Els polítics unionistes, tot i el suposat ‘alçament violent’, no en van dir res. Cap esment de ‘violència’ o ‘violents’ durant la setmana de la rebel·lió. Ni un piulet amb la paraula ‘violent’ d’Inés Arrimadas. Ni un piulet amb la paraula ‘violència’ de Miquel Iceta, ni d’Albert Rivera, ni de Xavier García Albiol, ni de Mariano Rajoy, ni tan sols de Santiago Abascal ni del compte del partit d’extrema dreta Vox, que exerceix d’acusació popular en el judici al Suprem.
Si els independentistes van fer servir la violència, per què no ho van condemnar els seus adversaris polítics?
Però…
Potser no van parlar de violència durant la ‘rebel·lió’ perquè no en parlen mai, de violència, a Twitter. Oi?
No. Ben al contrari. Del 8 d’octubre de 2017 al 31 de desembre de 2018, els vint-i-dos comptes unionistes analitzats van fer servir les paraules ‘violència’ (i variacions) 737 vegades (gràfic següent).
737 mencions de ‘violència’ en poc més d’un any. Però cap ni una, zero, durant la setmana d’una suposada rebel·lió violenta. Té gens de sentit?
El primer piulet dels vint-i-dos comptes unionistes analitzats que va parlar de ‘violència’ després de la ‘rebel·lió’ va ser passats vuit dies, arran d’una agressió a València.
El primer piulet de Miquel Iceta fent esment de ‘violència’ després del Primer d’Octubre var ser deu dies després. I va ser sobre violència de gènere.
Xavier García Albiol va esperar tot un mes a fer cap piulet sobre violència, i aleshores va ser de manera sarcàstica. Una reacció curiosa a una rebel·lió violenta.
Després de la ‘rebel·lió’, Albert Rivera no va parlar de violència a Twitter fins el mes següent. I va ser sobre la violència masclista:
Conclusió
És creïble que hi hagués una rebel·lió violenta per part dels independentistes i que els seus adversaris polítics –que piulen les paraules ‘violència’ i ‘violents’ amb freqüència– no fessin referència a la violència d’aquesta rebel·lió fins al cap de setmanes (o mesos)?
O és més creïble que aquests polítics no en van parlar, ni durant el referèndum ni després, perquè la violència real d’aquells dies –la violència d’un estat exercida contra els votants– els va generar un sentiment de desorientació i culpa? Potser no van parlar de la violència durant la ‘rebel·lió’ perquè els seus adversaris polítics (els independentistes) no van ser autors de la violència, sinó que en van ser víctimes? Potser no van parlar de la violència de l’independentisme fins més tard perquè calia temps per a reorientar-se i per a construir un discurs que justifiqués l’acció policíaca del Primer d’Octubre? Potser no van parlar de la violència durant la ‘rebel·lió’ perquè hauria semblat simplement absurd, i calia més temps perquè la gent oblidés què va passar realment?
