10.05.2019 - 21:50
No és pas cap novetat que Twitter és una cambra d’eco. La gent segueix individus amb opinions similars i es creen nuclis ideològics força aïllats. Aquesta polarització és ben coneguda i estudiada i té implicacions importants en la societat i la política.
Si tenim un compte de Twitter (o de qualsevol xarxa social), allò que veiem en el nostre canal de continguts (feed) no és pas una representació de la societat, sinó un reflex de nosaltres. Les nostres accions actives d’inclusió (seguir, afegir com a amic, etc.) i d’exclusió (blocar o silenciar), combinades amb la filtració passiva dels algoritmes (veiem el contingut que té probabilitat de ser clicat) creen una bombolla d’informació difícil de defugir.
Per això les ‘enquestes’ que es fan a les xarxes són de poc valor predictiu. Reflecteixen més la ideologia dels seguidors dels qui les han creades que no la realitat. De manera que quan un piulaire espanyolista fa una enquesta sobre el 28-A, els votants sobrevaloren la probabilitat d’un èxit electoral de Vox.
Per la mateixa raó, quan un sobiranista fa una enquesta sobre el mateix tema, encara que la mostra sigui enorme (11.000 vots!), els resultats no són pas gaire acostats a la realitat.
Però, a banda els biaixos de selecció i de confirmació (que afecten totes les ideologies), n’he observat un altre. Em sembla que certes comunitats de Twitter són més grans i més actives que unes altres. Essent conscient que el meu feed també es ressent dels meus biaixos, he volgut investigar més. Twitter és representatiu de la societat?
MÈTODES
Per mesurar la representativitat de Twitter, em serveixo de dues fonts de dades: el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (ronda 1, 2019, dades recollides el març del 2019) i dades de Twitter mateix.
Per entendre fins quin punt Twitter representa a la realitat social, em faig dues preguntes:
- La probabilitat de fer servir Twitter és la mateixa en votants d’ideologies diverses?
- La popularitat dels actors polítics a Twitter (mesurada en mencions) correspon a la seva popularitat política (mesurada en vots)?
RESULTATS
Twitter no és el món real. A Catalunya, els piulaires són més…
- Joves
- D’esquerres
- Sobiranistes
- Masculins
- Catalanoparlants
… que la població general.
Ús de Twitter a Catalunya
Tan sols la meitat dels catalans fa servir internet per a informar-se de política. I menys de 16% fa servir Twitter.
Independentisme i Twitter
L’ús del Twitter per a informar-se de política és el doble entre independentistes que entre unionistes.
Partits polítics i Twitter
Hi ha una gran variació d’ús de Twitter per partit. Els membres de la CUP són els més piulaires; els del PP, els que piulen menys.
Edat i Twitter
Això no sorprèn gaire: els joves catalans fan servir Twitter molt més que no la gent gran.
Ideologia i Twitter
Els catalans d’esquerres fan servir Twitter molt més que no els de dretes.
Sexe i Twitter
L’ús de Twitter és més alt entre homes catalans que no entre dones (però la distància és menor que a escala mundial).
Llengua i Twitter
Els catalans que consideren només l’espanyol com a llengua pròpia fan servir Twitter molt menys que no pas els que consideren que tenen més llengües –el català, o el català i l’espanyol– com a pròpies.
Més exploració
Fins ara hem vist que Twitter no representa la població general. És una selecció petita (només 15,6%) dels catalans, i aquest 15,6% no és pas una selecció ‘aleatòria’.
Però les diferències sòcio-demogràfiques en els perfils dels piulaires no ho expliquen pas tot. Sembla que hi ha certs temes, i certes persones, més piulables que uns altres.
Un exemple concret. Si mirem el resultat de les eleccions del 28 d’abril, veurem que ERC hi va obtenir més del doble de vots que JxCat. Oriol Junqueras era cap de llista d’ERC i Carles Puigdemont ni tan sols s’hi presentava. Doncs bé, durant la setmana prèvia a les eleccions (21-27 d’abril), els piulets esmentant Carles Puigdemont van ser vuit vegades més que no pas els que esmentaven Oriol Junqueras.
Si hi incloem els repiulets, la diferència encara és més gran.
Com s’explica això? Certament, JxCat té més gent a Twitter (26,4%) que no ERC (16,8%), però aquesta diferència és relativament menor comparada amb la diferència de piulets i repiulets entre els dirigents de tots dos partits. A què és deguda, doncs?
Si heu llegit fins ací esperant una resposta, em sap molt de greu. No en tinc. Les dades són les que són; les conclusions, les haureu de treure vosaltres, estimats lectors.
Reflexió
Twitter és una plataforma interessant, entretinguda i utilíssima per a l’anàlisi política. Però no és la realitat. La major part dels catalans no fa servir Twitter. I la minoria petita que en fa ús és una selecció ‘esbiaixada’ (és a dir, no representativa) de la societat. Paga la pena de recordar-ho.
