12.04.2018 - 02:50
|
Actualització: 12.04.2018 - 07:31
El Tribunal Econòmico-Administratiu espanyol ha donat la raó a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en el primer dels tres conflictes oberts amb el Ministeri d’Hisenda sobre l’IVA, segons que ha avançat l’Ara i que ha confirmat l’ACN. Aquesta decisió estalvia a la CCMA d’haver de pagar 59,7 milions d’euros corresponents al període 2012-2014 que l’estat li reclamava, però no té a veure amb la crisi que posa en qüestió la situació econòmica de la Corporació, que deriva dels dos conflictes posteriors, el del període 2015-2017 i el que començà el novembre de l’any passat.
El primer expedient, que ara s’ha resolt, estudia els exercicis del 2012, 2013 i 2014. La Inspecció de Tributs va emetre acords de liquidació amb un deute de 59,7 milions, que són els que ara el Tribunal Econòmico-Administratiu Espanyol considera que no ha de pagar.
El segon expedient estudia els exercicis del 2015, 2016 i 2017 fins al 10 de novembre. L’any 2014 el congrés espanyol va modificar la llei de l’IVA i va fixar el criteri que defensava la CCMA. Per això, a partir del gener del 2015 l’Agència Tributària va començar a tornar les quotes de l’IVA. Però el 2016 Hisenda va tornar a canviar el criteri en el tractament de l’IVA als serveis de radiodifusió pública. El nou criteri bandejava la idea de dualitat en aquest servei i considerava que les subvencions havien de tenir un IVA del 21%. De resultes d’això, el 30 d’octubre de 2017 Hisenda emprèn actuacions de comprovació i investigació pel concepte de l’IVA a la CCMA per al termini de gener del 2015 a l’agost del 2017 a partir del nou criteri. L’efecte immediat va ser que Hisenda no va tornar l’IVA a la CCMA.
Finalment, pel que fa al tercer conflicte, la llei de contractes del servei públic, aprovada el novembre de l’any passat, incorporava modificacions importants a la llei de l’IVA. Van entrar en vigor el 10 de novembre amb el criteri dels anys 2012 a 2014, és a dir, considerant que no es pot deduir la part proporcional de l’IVA suportat equivalent al percentatge de les aportacions públiques sobre el total dels recursos.
