TV3 estrena un documentari sobre la gent anònima que va fer l’1-O

El programa ‘Sense ficció’ de TV3 emet aquest dimarts a les 21.55  el documentari ‘1-O’, una crònica de la jornada produïda per Mediapro i dirigida per Lluís Arcarazo. Se centra en la gent que va fer possible el referèndum i s’hi reconstrueixen escenes viscudes en diversos punts de votació amb imatges enregistrades per la productora, cedides d’alguns altres mitjans i captades pels ciutadans amb telèfons mòbils. En concret, el documentari mostra instants de diverses escoles de Barcelona, Arenys de Munt i Sant Julià de Ramis. En el transcurs de la crònica, hi apareixen els testimonis de gent que explica com va viure l’1-O, intercalats amb aportacions enregistrades als llocs dels fets. Arcarazo ha explicat a l’ACN que ha volgut anar més enllà de reflectir la violència que es va viure i mostrar els moments de por, d’orgull ciutadà, d’esperit democràtic, de frustració, d’alegria i eufòria. L’equip del programa ha evitat que hi sortissin polítics per centrar-se en l’emotivitat que va viure la gent. Ara estudia com internacionalitzar-lo, bé en cadenes de televisió internacionals, bé en festivals.

El treball, de poc més de trenta-vuit minuts de duració, comença amb imatges d’una persona que treu de casa una urna que tenia amagada i la porta en un dels punts de votació, mostra el moment en què arriben les urnes i la documentació electoral en diversos centres i els primers instants de la constitució dels punts. Durant els primers minuts s’aborda com es van resoldre els problemes del començament de la jornada: la falta de recepció de notificacions i, per tant, la falta de designació dels responsables de les meses, i la caiguda del sistema informàtic. En tots dos casos, la crònica mostra com voluntaris van constituir les meses i van ajudar a minimitzar els inconvenients tecnològics. A la recta final, es pot veure com es va fer el recompte en els punts en què la productora va rodar.

L’audiovisual mostra el moment en què la Guàrdia Civil va accedir al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president Puigdemont. En aquest punt, es pot veure tant l’entrada dels agents com les corredisses dels voluntaris per amagar les urnes. El documentari també aplega declaracions de Roger Español, que denuncia que ha perdut la visió de l’ull i que no ha pogut identificar l’agent que va disparar la pilota de goma. Español reitera que vol ser l’últim ferit per pilotes de goma de l’estat espanyol.

A més de veure-s’hi atacs violents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil també s’hi veuen agents dels Mossos d’Esquadra retirant urnes en diversos indrets. D’una altra banda, un dels testimonis recurrents del documentari és l’actriu Sílvia Bel, que l’1-O va ser vocal en una de les meses.

Per decisió dels entrevistats, al documentari no en surten els noms. ‘Alguns ens van demanar que no els diguéssim. Al final hem pensat que tant se val qui sigui cadascú perquè aquell dia tothom va ser gent anònima –diu Arcarazo–. S’hi pot veure la implicació de gent i la voluntat d’expressar la seva opinió política.’

El director ha admès que la feina va requerir una ‘certa improvisació’ i que el fet que es combinin imatges de diverses procedències fa que no es pugui garantir una qualitat estàndard. ‘En aquest cas pesava més la importància documental de cada imatge’, ha subratllat.

Arcarazo creu que és un treball necessari: ‘Després de les detencions, els empresonaments, l’exili de Puigdemont i les eleccions’, diu, l’1-O pot haver quedat en l’oblit de moltes persones. A parer seu, aquest documentari colpidor pot tornar a posar a l’ordre del dia allò que considera que va ser el moviment polític col·lectiu més important dels últims vuitanta anys.

Vegeu-ne ací un avançament: