18.01.2021 - 18:20
|
Actualització: 19.01.2021 - 09:09
TV3 va estrenar ahir la minisèrie Altsasu, inspirada en el cas dels vuit joves d’aquesta localitat navarresa condemnats a presó arran d’una baralla de bar amb agents de la Guàrdia Civil de paisà. L’emissió, més enllà de la polèmica sobre el doblatge, va ser un autèntic èxit. Segons les dades d’audiència, Altsasu va aconseguir una quota de pantalla del 22% i va reunir 600.000 espectadors.
La sèrie té quatre capítols de cinquanta minuts i es podrà veure cada dilluns després del Telenotícies Vespre. És un projecte conjunt d’Euskal Telebista, Televisió de Catalunya, Som i Balueko, amb la participació del Departament de Cultura. ETB1, la televisió basca, ja el va emetre el mes de desembre.
Podeu recuperar el capítol d’anit —doblat o amb subtítols— ací. I podeu veure tota la minisèrie en versió original en basc sense subtítols ací.
Una sèrie per sobre d’ideologies
El director de la sèrie, Asier Urbieta, va explicar en la seva presentació que es tracta d’una ficció documentada que se centra en els sentiments dels encausats per a oferir, “per sobre d’ideologies”, una mirada diferent, des del punt de vista humà. Els fets del cas són la columna vertebral del relat sobre la qual es narren i ficcionen els girs vitals dels personatges. El director de la sèrie va destacar la importància del procés de documentació en tot el projecte i va assenyalar que l’equip va intentar entrevistar-se amb totes les parts, encara que no va ser possible fer-ho amb els agents. Tot i que l’enfocament de la sèrie és des d’un punt de vista humà, ja ha causat molta polèmica al País Basc, on ha rebut crítiques per part de la Guàrdia Civil i Covite (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme), i on PP i Ciutadans van demanar la seva retirada.
La sèrie, una creació original d’Asier Urbieta, compta amb Eider Gabilondo com a directora de producció i amb Harkaitz Cano, Mikel Alvarez i Andoni de Carlos a l’equip de guionistes. Cristian Merchan i Jorge Monje encarnen els agents i també apareixen actors com José Ramón Soroiz, Mireia Gabilondo i Miren Gojenola. El rodatge s’ha fet en bona part al mateix municipi d’Altsasu, i també a d’altres com Bergara, Iruñea, Oiartzun i a la presó de Segòvia.
Aquesta és la primera ficció televisiva sobre el cas, sobre el qual ja es va emetre el documentari Altsasu: ferides obertes i sobre el qual també s’ha fet el còmic Dios, patria, fueros y Altsasu.
El cas
El 2018 l‘Audiència espanyola va condemnar Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno, Oihan Arnanz, Jon Ander Cob, Iñaki Abad, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola a penes de dos anys a tretze de presó –que després van ser lleugerament rebaixades– pels delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, malgrat que la fiscalia va mantenir l’acusació de terrorisme abans del judici, durant i després.
Malgrat que els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés a l’Audiència espanyola i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims. Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats “motius ideològics” i “menyspreu i animadversió” cap a la Guàrdia Civil. Però els familiars dels condemnats han denunciat nombroses vegades que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents i que moltes de les proves presentades al judici van desmuntar el relat dels agents.
Dels joves empresonats, Adur Ramírez de Alda, Jokin Unamuno i Oihan Arnanz van obtenir el juliol del 2020 el tercer grau penitenciari. Són els tres que tenen les penes més altes, però que van romandre més temps en presó preventiva abans del judici. Fa un any, Iñaki Abad i Aratz Urrizola ja van accedir al tercer grau. De moment, Jon Ander Cob i Julen Goicoechea continuen en segon grau.
