TV3, À Punt i IB3 dibuixen un futur en comú sense data i amb moltes prevencions

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha reunit en un col·loqui públic els dirigents de les principals televisions en català, amb permís d’Andorra Televisió. El director general de Radiotelevisió de les Illes (IB3), Andreu Manresa, el director general d’À Punt Mèdia, Alfred Costa, i el director de Televisió de Catalunya (TVC), Vicent Sanchis, han comentat públicament les sinergies de totes tres televisions per a vertebrar l’espai comunicatiu dels catorze milions d’habitants que sumen els Països Catalans, però també les dificultats, limitacions i mancances que hi ha en el camí. I la primera, com és habitual, és el finançament, tot i que Sanchis avisa: “Tenir molts diners no vol dir gastar-los bé”.

Una de les qüestions que planava a l’ambient era la reclamació, vella i insistent, de la reciprocitat de tots tres canals a les Illes, el Principat i el País Valencià. Una reciprocitat ja vigent entre TV3 i IB3, però encara pendent de concretar i ajornada permanentment amb À Punt. Amb tot, Sanchis ha matat el debat ràpidament: “La reciprocitat no ens incumbeix a nosaltres, és un tema que han de parlar els governs i els parlaments. Ara mateix, la reciprocitat en la TDT no és tan important. No ens tanquem i pensem que, si no és això, no és res, perquè hi ha moltes més possibilitats.” El col·loqui venia precedit per la trobada a València dels presidents Ximo Puig i Pere Aragonès, que en la conferència de premsa posterior van apuntar com a via provisional per una reciprocitat entre TV3 i À Punt al País Valencià i el Principat de fer-ne una de digital amb les aplicacions de telefonia i televisió intel·ligent (smart TV). Va semblar una idea un pèl estranya perquè ja existeix la possibilitat per a tothom de descarregar-se l’aplicació de cada televisió. De fet, durant el col·loqui d’avui, els directors dels mitjans públics han omès aquest pedaç i han parlat, directament, d’una hipotètica plataforma conjunta que servís d’agrupador dels continguts produïts per cada televisió.

Manresa ha evocat com a referent la idea de TV5 Monde, una cadena de televisió generalista en francès creada el 1984, resultat de la unió de les televisions públiques de l’estat francès, Bèlgica, Suïssa, Canada i el Quebec, i ha exposat que un dels reptes de totes tres televisions és crear un gran magatzem audiovisual en què es posi a disposició de l’espectador els milers d’hores de ficció i programes d’entreteniment en català. Una idea a què Sanchis s’ha afegit amb entusiasme: “No entenc per què la francofonia o l’anglofonia poden tindre unes facilitats que nosaltres no tenim. No entenc que allò que fan els austríacs i els alemanys, o allò dels flamencs i els neerlandesos, no ho puguem fer. Qualsevol retard o equivocació amb això, ens posa al fracàs.”

Alfred Costa: “Heu de pensar que venim de negre”

I mentre Manresa i Sanchis parlaven de projectes ambiciosos, Costa demanava prudència per a consolidar À Punt abans d’encetar noves aventures. “Heu de pensar que venim de negre”, ha recordat. Entre la desaparició del Canal 9 i el començament de les emissions d’À Punt van passar cinc anys, prou temps per a causar un gran forat en el sector audiovisual valencià i que encara no s’ha recuperat del tot. Cinc anys que van coincidir amb un canvi important en les dinàmiques de consum televisiu dels espectadors que han fet que À Punt tingui grans dificultats per a assolir les xifres d’audiència que se li demanen. Costa, que reconeix que la pressió perquè cada inversió tingui una rendibilitat immediata els condiciona, ha demanat d’esperar que À Punt s’hagi consolidat com a televisió de referència al País Valencià abans d’engegar una plataforma unitària que agrupi els continguts de TV3, IB3 i À Punt.

I arran de la preocupació de Costa, la comprensió de Sanchis: “És bàsic que IB3 i À Punt marquen la pauta. TV3 és més gran i tenim més recursos i els podem acabar fent mal. Qualsevol element de distorsió que entre ara i puga afectar la pujada d’audiència d’À Punt és negatiu.”

Bon Dia TV i coproduccions, la via lenta cap a l’espai comú

Amb aquesta prudència com a línia vermella, els directors d’IB3 i de TVC han celebrat la voluntat d’À Punt d’entrar a participar a Bon Dia TV, la televisió d’emissió continuada per internet que emet programació d’entreteniment i cultural de TV3 i IB3. L’anunci de l’entrada d’À Punt es va fer a principi d’any i encara no s’ha fet, però Manresa s’ha avançat a Costa i hi ha posat data: abans no comenci l’hivern.

Bon Dia TV parteix de la premissa ambiciosa d’aglutinar les potencialitats de les televisions públiques en català, però s’estavella estrepitosament pel perfil baix que li han volgut donar: únicament per internet; només en emissió lineal, no a la carta; i absolutament desconeguda per la població per la nul·la publicitat que se n’ha fet. Aquest perfil baix és, justament, un valor afegit perquè À Punt s’hi afegeixi sense patir per la consolidació de la seva marca, però que Manresa també subscriu: “Si totes tres televisions emetem el mateix, en sobren dues. S’ha de cooperar.”

I tot i respectar que À Punt i IB3 marquin el ritme a seguir, Sanchis ha demanat de fer passes lentes però segures cap a la convergència: “Em conformaria d’ampliar l’ambició d’aquest agrupador, d’anar amb moltíssima prudència amb cada pas que fem, però no frenar. Les prudències per les situacions diferents ens acabaran perjudicant. I si les altres cultures ho fan i hi tenen dret, nosaltres ho hem de provar.”

A més, i mentre la reciprocitat o una veritable plataforma compartida no arriben, À Punt, IB3 i TV3 es troben còmodes compartint continguts i coproduint-ne. Durant el col·loqui s’ha exemplificat la tendència a l’alça d’aquests darrers anys, que ha deixat coproduccions com els films La mort de Guillem o Frederica Montseny, la dona que parla i sèries com La forastera, i també s’han anunciat nous projectes com una sèrie coproduïda per IB3 i À Punt basada en el llibre Sicília sense morts, de Guillem Frontera; Mòpies, una minisèrie fantàstica produïda per totes tres televisions i la plataforma de televisió a la carta Filmin; i Després de tu, una sit-com produïda per À Punt i TV3.

“Per primera vegada a la història la cosa sembla que va molt seriosament. Amb silencis estratègics fem molt més que amb declaracions interessades que després no es concreten”, ha resumit Sanchis.

Quin estàndard del català ha de tenir aquest espai comunicatiu comú?

Una de les altres qüestions que s’ha posat sobre la taula és la necessitat (o no) de bastir un estàndard lingüístic en què s’hi reconeguin els 14 milions d’habitants dels Països Catalans, més enllà de la difusió dels accents diferents de la llengua. Això és especialment important respecte dels doblatges en català de sèries o films estrangers, i que no es veu de la mateixa manera a cada part del país. Andreu Manresa explica que a IB3 s’emeten doblatges fets a Barcelona sense cap problema, però que veu amb sorpresa que quan TV3 els ha comprat una sèrie l’han acabada programant de matinada pels dubtes de com la rebria l’audiència principatina. “Si jo entenc els catalans i els valencians continentals quan parlen, per què no m’entenen a mi?”, ha demanat.

Vicent Sanchis, director de TV3, però amb la perspectiva de la pluralitat del país que li dóna l’origen valencià, ha avisat que la llengua estàndard a Catalunya, la variant oriental, té limitacions serioses per a funcionar al País Valencià: “Si ens poséssim d’acord a doblar conjuntament, tindríem un problema, perquè al País Valencià no es veu com a propi. Aquest estàndard ha de ser català occidental, de la varietat lingüística que es parla entre Andorra i Guardamar. Perquè el País Valencià puga consumir un estàndard que li sembla propi, la gent del País Valencià han de saber que la gent de la Pobla de Segur o de la Vall Fosca parlen igual que ells.”

Amb tot, tots tres directors han reconegut que el debat va més enllà de la filologia, i que hi tenen a veure unes altres circumstàncies socioeconòmiques. A les Illes, actualment no hi ha una indústria de doblatge, de manera que han acabat acceptant amb naturalitat l’emissió de doblatges fets a Barcelona. Al País Valencià, la desaparició de Canal 9 va ensorrar les empreses de doblatge en català que hi havia, i ara À Punt prova que torni a guanyar múscul. De totes maneres, també topa amb una realitat financera: ara per ara, À Punt i IB3 no tenen prou pressupost per a comprar els drets de films internacionals, de manera que no es formula una situació en què es comparteixin aquests doblatges.