16.10.2024 - 12:59
|
Actualització: 16.10.2024 - 13:56
El secretari general de Junts, Jordi Turull, és el primer condemnat per l’1-O que presenta un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per ser amnistiat. La sala penal del Tribunal Suprem li va denegar la mesura de gràcia amb una interpretació recaragolada del delicte de malversació, de manera que continua inhabilitat fins el 2030. En el recurs, la defensa al·lega que li han vulnerat els drets fonamentals de la legalitat penal i la tutela judicial efectiva.
La sala, presidida per Manuel Marchena, va argumentar que la malversació de l’1-O restava al marge de l’amnistia –tot i que la fiscalia ho va negar– perquè, a parer seu, els dirigents del govern s’havien beneficiat personalment de l’ús de fons públics. El tribunal també va denegar l’amnistia a Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, de manera que continuen inhabilitats fins el 2031.
En el recurs, Turull reclama que el TC li suspengui de manera cautelar la inhabilitació mentre no es resolgui el fons de la qüestió. “La suspensió cautelar evitarà un sacrifici innecessari i il·legítim dels seus drets”, argumenta la defensa, que també recorda que la pena s’havia d’extingir quan va entrar en vigor l’amnistia. “Aquesta suspensió no ocasionarà cap pertorbació greu a cap interès constitucionalment protegit, ni els drets fonamentals o llibertats de cap altra persona”, afegeix.
Així mateix, la defensa utilitza el vot particular de la magistrada del Suprem Ana Ferrer, que es va oposar a la decisió de la sala penal. “És doctrina reiterada, quant a les normes penals, que no s’han d’utilitzar interpretacions extravagants, irracionals o per analogia”, diu el recurs.
La defensa no descarta que es presenti una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) més endavant. Per això, assenyala que la denegació de l’amnistia vulnera els articles 6, 7 i 18 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) i l’article 3 del protocol addicional del conveni.
Un veredicte lent
La resolució del recurs de Turull tardarà més d’un any, fet que justifica la petició de mesures cautelars. El TC dirimeix aquests dies l’allau de recusacions amb què es pretén canviar la composició del ple, que, ara per ara, té una majoria de membres afins al PSOE. De moment, tan sols s’ha pronunciat sobre la presentada pel PP en contra del president, Cándido Conde-Pumpido. Més tard, el tribunal prioritzarà les qüestions d’inconstitucionalitat promogudes pel Suprem abans que els recursos individuals.
