Turull fa un tallafoc amb Oranich per evitar la crisi interna per Borràs

Era la primera reunió de l’executiva de JxCat després de la sentència contra Laura Borràs i es va fer evident l’intent de fer pinya abans de les eleccions municipals. Cap dirigent no va demanar ahir a Borràs que s’apartés de la presidència del parlament com ho havia demanat públicament Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Garanties del partit, segons diverses fonts consultades. I el secretari general, Jordi Turull, va entomar personalment les peticions d’unes quantes agrupacions locals perquè Oranich fos destituïda o dimitís per falta d’imparcialitat. En concret, Turull no es va comprometre a abordar-ne una hipotètica sortida de la comissió, sinó que va explicar que hi parlaria avui amb el propòsit que deixés d’aparèixer als mitjans. Ara per ara, el dic de contenció a Junts es manté, encara que la divisió interna pugui esclatar més endavant, amb el risc de fractura corresponent. Les paraules d’Oranich han estat, a la pràctica, com un globus sonda que ha permès de prendre la temperatura a Junts, un partit on el batec de les bases i els equilibris de poder orgànic mantenen una estabilitat complexa.

Hi ha fonts que asseguren que, a més de les protestes de territorials com les del Vallès Occidental, Pla d’Urgell, Urgell, Solsonès i les Corts, o bé l’assemblea extraordinària que farà l’agrupació de Sant Andreu, el partit ha rebut centenars de correus de militants adreçats a Turull o a la Comissió de Garanties per a demanar la destitució o la dimissió d’Oranich. Una xifra que rebaixen, tanmateix, fonts oficials del partit, que també asseguren que només dues territorials han registrat formalment la seva queixa. Les declaracions d’Oranich es contradeien amb la consigna que el secretari general ja havia deixat ben clara dijous: mantenir que el cas de Borràs és lawfare i intentar d’evitar que esclati ara una crisi interna que els perjudiqui el 28 de maig. Un propòsit que manté també l’anomenat sector pragmàtic del partit.

De fet, la reunió de l’executiva d’ahir va ser ampliada i el principal propòsit era abordar les eleccions. El missatge que cercava la direcció de Junts no tenia res a veure amb la condemna de Borràs, sinó amb l’objectiu que els aplega tots davant el que hi ha en joc, en un moment en què ERC esmola les crítiques per a erosionar-los electoralment: si el president Pere Aragonès els demanava dissabte que proposessin un nom alternatiu per a rellevar Borràs a la presidència del parlament, Marta Vilalta insistia que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va vinculada a la corrupció. “Ha canviat el nom, però no han canviat les formes”, va dir Vilalta sobre Junts, i en referència a Convergència. Dos dirigents afins a Borràs i Turull, respectivament, van mirar d’apuntalar el dic de contenció compareixent plegats: el secretari d’organització, David Torrents, afí a Borràs, i el responsable de polítiques municipals, David Saldoni. El titular que cercaven: Junts ja té enllestides més de 600 llistes per a les eleccions municipals i aspira a arribar a 800.

Malgrat tot, la direcció de JxCat haurà d’encarar abans del 28-M la qüestió de si proposa o no un nom alternatiu a Borràs quan la Junta Electoral mogui fitxa a instàncies de Vox, Ciutadans i el PP, i la presidenta suspesa del parlament perdi també l’escó, com ja va passar amb el president Quim Torra i l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà, quan no eren inhabilitats per sentència ferma, acollint-se a l’article 6 de la llei electoral espanyola. Torra mateix, seguint el fil de la secretària de la mesa Aurora Madaula, va proposar que el lloc es deixés vacant, però alguns altres han promogut que la rellevi la batllessa de Vic i vice-presidenta del partit, Anna Erra.

És evident que el context de pre-campanya electoral condicionarà els moviments de Junts i de tots els partits a la cambra, i que al mateix temps pot condicionar els electors, ara que sembla extremadament difícil que hi pugui haver un acord entre els partits independentistes i que el PSC albira una oportunitat per a aconseguir la presidència del parlament després de l’interinatge d’Alba Vergés, que ha exercit les funcions de Borràs. Els socialistes registraran una proposta per a reformar el reglament del parlament de manera ràpida, tenint en compte que el procés per a fer-ho és llarg i complicat. El seu objectiu és que el reglament estableixi els supòsits en què poden cessar membres de la mesa, incloent-hi la presidència, i els integrants de les meses de les comissions. En espera de la Junta Electoral, tot és obert, encara.