10.10.2018 - 14:26
Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez s’han afegit a Oriol Junqueras i Raúl Romeva i han presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol perquè aixequi la seva suspensió com a diputats decretada pel Suprem. De fet, ho plantegen com a mesura cautelar mentre el tribunal estudia el recurs. En cas de no estimar-se la demanda, sol·liciten el plantejament d’una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, plantejant si era compatible amb la Carta de Drets Fonamentals de la Unió i amb la directiva del Parlament Europeu i del Consell que un estat membre suspengui de l’exercici dels seus drets polítics, en especial del seu dret a vot, a diputats escollits democràticament quan aquests han estat processats penalment i estan en presó preventiva, el que ja garanteix l’eliminació de qualsevol risc de reiteració delictiva.
El recurs presentat per la defensa de Turull, Rull i Sànchez reclama al TC que reconegui als demandats el seus drets a la participació directa en assumptes públics i a l’accés a càrrecs públics, tal i com estableix l’article 23 de la constitució espanyola, a més de la presumpció d’innocència i d’un procés amb totes les garanties, recollit en l’article 24.
Per això, demana que es repari aquesta vulneració anul·lant la interlocutòria dictada pel Tribunal Suprem desestimant el recurs d’apel·lació que els mateixos Turull, Rull i Sànchez van presentar contra la decisió de Pablo Llarena del passat mes de juliol. Això vol dir, continua el recurs, ‘reconèixer la seva possibilitat d’exercir en plenitud els seus drets polítics com a diputats sense perjudici de la seva condició de processats i de la seva situació personal en ella’.
En el seu escrit d’empara, els diputats consideren que la declaració de suspensió formulada per Llarena suposa una ‘clara invasió de les competències constitucionals i estatutàries pròpies del Parlament’, resultant ‘difícilment comprensible’ que un tribunal penal ‘tracti d’imposar a una cambra legislativa quina ha de ser la interpretació de determinats preceptes propis de la normativa que regeix l’activitat parlamentària i que únicament la pròpia cambra està legitimada per interpretar’.
La ‘invasiva resolució’ de Llarena, continua el recurs, suposa un ‘evident risc de modificació de les majories existents’ al parlament, podent-se atorgar la majoria de la cambra a aquells grups que no la van obtenir en les eleccions del passat 27 de desembre. Aquesta alteració, si es produeix, ‘tindrà com a conseqüència una greu alteració de la voluntat de la ciutadania expressada en el seu dia mitjançant el sufragi’, aprovant-se o rebutjant-se iniciatives ‘sense que aquestes decisions siguin el reflex de la voluntat dels electors’.
