Junts fa pinya després de la consulta per encarar una nova etapa

Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, ha volgut insuflar d’ànims la militància que participa en el consell nacional del partit, fet a Vic i marcat per la definició sobre com ha d’actuar Junts després d’haver trencat el govern de la Generalitat amb ERC. Turull ha remarcat que aquesta decisió era una de les més transcendents que han pres i que no solament en marcarà el seu futur, també el del país.

La votació sobre la continuïtat de Junts al govern va ser precedida d’un debat obert entre partidaris i detractors del trencament, que va arribar al punt que fins i tot un dels diputats favorables a sortir-ne, Jaume Alonso-Cuevillas, va arribar a dir que si guanyava la continuïtat al govern hi podia haver una escissió a Junts. No sabrem mai què hauria passat en aquesta situació, però Turull ha destacat que els partidaris de continuar han acceptat el resultat: “Malgrat que per molts ha estat una sacsejada personal, política i professional, han assumit el resultat i s’han posat a remar cap a la direcció que ha pres el partit.” Per això, Turull ha defensat el fet d’haver pres la decisió col·lectivament obrint-la a tots els afiliats, cosa que diu que és un exercici d’exemplaritat democràtica que no fa cap partit més.

“Aquest consell nacional no és una trobada entre el 56% i el 42%, és una reunió del 100% per a debatre l’orientació del partit després de l’exercici de radicalitat democràtica”, ha dit abans de proclamar l’obertura “d’una nova etapa que marcarà l’orientació del país”. Després d’haver agraït la feina feta a tots els ex-consellers i antics alts càrrecs del govern de Junts, ha explicat que va demanar que les ex-conselleres Lourdes Ciuró i Victòria Alsina poguessin participar en l’executiva amb veu però sense vot, malgrat que reglamentàriament no hi haurien de poder ser. “Lluny del que aventuraven molts, el resultat és més cohesió i més incorporació d’afiliats”, ha dit.

Ha repassat la cronologia dels esdeveniments que, d’ençà del pacte d’investidura de Pere Aragonès –que ha defensat que, si s’hagués complert, hauria permès d’avançar cap a la independència– fins al trencament i el nomenament del nou govern. “Vam arribar al punt que la presidència de la Generalitat criticava la mobilització de la Diada, que és el que ens ha fet avançar”, ha destacat com un dels punts centrals de l’allunyament del govern del procés d’independència.

“Qui s’han pensat que som?”

Turull ha definit Junts per Catalunya com una formació que no s’explica per una opció ideològica, “sinó pel desig d’una nació de ser lliure”: “S’explica per voler aglutinar aquella determinació transversal de completar el que vàrem votar el Primer d’Octubre de 2017. S’explica com l’actitud contrària a la resignació i la renúncia.” En contraposició, ha dit que s’han trobat uns socis de govern “desconeguts per intransigents” i que considera que prioritzaven més l’acord amb Pedro Sánchez –“que desconeixem però intuïm”– que no pas l’acord d’investidura.

Arran d’això, ha denunciat aquells que posaven en dubte que arribarien a sortir del govern: “Qui s’han pensat que som? Es pensen que per quatre despatxos i cotxes oficials renunciarem a l’ànima de Junts per Catalunya?”

Turull ha furgat en la feblesa actual del govern d’Aragonès, que va ser investit amb un gran suport parlamentari i que ha acabat amb l’adhesió de tan sols 33 diputats dels 135 que hi ha a la cambra. I d’això, n’ha responsabilitzat directament Aragonès, de qui ha dit que no ha sabut mantenir les aliances amb Junts i amb la CUP.

“A l’actual govern ja li podem dir ‘el govern del deixem-ho estar’, un govern que lluny de respondre a activar la base de l’independentisme s’ha posicionat en la lluita d’activar la base del deixar-ho estar. No hi serem de cap manera.” Diu que ara, deslliurats del pacte de govern, Junts serà “més nosaltres que mai”: “Sense servituds ni hipoteques, al costat de la gent que fa tants anys que es mobilitza per aconseguir la independència de Catalunya.”

I ha afegit: “No farem una oposició de barrufet rondinaire, serem propositius amb tot allò a què cal reaccionar. Demostrarem i desmentirem que només hi ha la seva alternativa per assolir l’estat propi. Que a l’aplanament davant el govern de l’estat, hi ha l’alternativa de plantar cara. Que a la posició de criticar la mobilització ciutadana, hi ha l’alternativa d’estimular-la. Que a la de pagar impostos una vegada i una altra, hi ha l’alternativa de rebaixar la pressió fiscal. Que en comptes de criticar la col·laboració público-privada, hi ha l’alternativa d’estimular-la.”

Aquesta setmana, Junts ha tingut l’oportunitat de demostrar al parlament les primeres impressions com a partit de l’oposició i, després d’un discurs dur d’Albert Batet en resposta a Aragonès, que els va cercar per aprovar el pressupost, va deixar caure la llei que havia de renovar el pla d’estatística de Catalunya, un projecte que havia nascut de Junts mateix quan tenien el Departament d’Economia. Tota l’oposició es va girar d’esquena al govern i es va visibilitzar la solitud del govern d’Aragonès, atès que solament van votar-hi a favor els 33 diputats d’ERC.