Turull: ‘L’acostament no és ni serà un gest. És un dret’

Jordi Turull defensa que l’acostament dels ‘presos polítics’ a Catalunya no és cap ‘gest’ de l’estat espanyol sinó un ‘dret’ dels empresonats. ‘La injustícia és l’empresonament’, ha subratllat el conseller de Presidència en una entrevista a l’ACN que ha respost per escrit des de la presó d’Estremera. També avisa que els presos no són una ‘mercaderia’, hores abans que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa dormin a partir d’aquest dimecres a les presons de Lledoners i Puig de les Basses. ‘No volem ser víctimes d’un escarment polític de la cúpula judicial amb tota la complicitat i impuls governamental’, ha afegit Turull -que encara ha d’esperar una mica per anar a Catalunya. El diputat de JxCat també ha dit, sobre el govern espanyol de Pedro Sánchez, que ben aviat es veurà si el diàleg és ‘per acordar’ o bé per ‘fer bullir l’olla’. Finalment, Turull es mostra confiat en ser conseller aquesta legislatura: ‘Enganyaria si digués que no em faria molta il·lusió’.

—Ja fa tres mesos i mig que ha tornat a ser empresonat, després que el jutge Pablo Llarena el tornés a tancar, i no li permetés completar la seva investidura. Què creu que hauria canviat si la CUP hagués votat a favor seu, investint-lo en primera volta?
—El jutge Llarena va precipitar la interlocutòria de processament per evitar la meva investidura. Tal com escriu ell, i no és que ho digui jo, ‘perquè no garantia un encertat retorn de l’autogovern’, al seu gust, està clar. El que hagués canviat és que a la tercera podria haver tingut la vençuda per deixar clar que qui escull el president de Catalunya és el Parlament d’entre els seus diputats amb tots els seus drets polítics vigents, i no qui estima un jutge (usant la maquinària processal amb gran creativitat penal, vulnerant drets polítics bàsics).

—Creu que tindrà més possibilitats de sortir de la presó si renuncia a l’acta de diputat? Ho està valorant? O té decidit mantenir-la fins al final de la legislatura?
—No seré jo qui ajudi a fer més planer o que se’n surtin amb la seva aquells que utilitzen la toga per alterar el que diuen els ciutadans a les urnes. Hem de defensar la sobirania del parlament i, sobretot, allò que han decidit els ciutadans amb el seu vot

—Com ha viscut la decisió d’investir Quim Torra i la configuració del seu govern?
—Ho he viscut tancat a la presó i amb tot el que això suposa i que no t’hi has trobat resulta difícil de saber com és. Però tota la confiança amb el president Torra i amb el govern.

—Com s’explica que hagi pogut presentar-se a les eleccions i tingui acta de diputat, però en canvi no hagi pogut ser nomenat conseller?
—Perquè als del 155 i la Brigada Aranzadi i la seva extensió judicial els va faltar una cosa i és que van partir d’un error de càlcul molt greu. Com sempre van menystenir la solidesa i amplitud del moviment independentista i donaven per fet un altre resultat electoral el 21 de desembre. I un cop vist el que va passar, en comptes de rectificar van accelerar en aprofundir en l’error, forçant la màquina jurídico-penal a uns nivells que hauria d’avergonyir qualsevol demòcrata. I d’aquí que els que ens van deixar sortir al desembre i hem volgut continuar en política activa ens van empresonar. 

—Torra el va proposar a vostè com a conseller de Presidència per complir amb l’objectiu de la ‘restitució’, però l’estat el va vetar. Com i quan va decidir renunciar a formar part de l’executiu i donar pas al relleu a la conselleria?
—Quan m’ho van demanar, no vaig renunciar. Em vaig posar a disposició del president Torra perquè decidís el que considerés més encertat i que li respectaria, partint de la base que sempre he preferit formar part de les solucions i no del problema.

—Quin tipus de contacte espera mantenir amb la seva successora a Presidència, Elsa Artadi, per mantenir el lligam entre el ‘govern legítim’ i l’actual executiu?
—Tinc tota la confiança amb la consellera Elsa Artadi. Però més que el contacte i el lligam entre ella i jo, l’important és complir el contracte electoral que tenim amb els ciutadans i complir amb el pla de govern aprovat pel parlament en la investidura del president Torra. Això és el que ens obliga a tots, aquest és el lligam.

—El govern de Torra aposta encara per la restitució. Confia en ser conseller abans que acabi la legislatura actual, si les circumstàncies judicials així ho permeten?
—No es un tema de confiar o no. El que està clar és que la meva predisposició sempre hi serà, i més tal com ha anat tot. Ara jo porto més dies a la presó que dies que vaig fer de conseller i els enganyaria si els digués que no em faria molta il·lusió tornar-ho a ser. I més tal com ha anat tot, en contrast del que ha fet l’estat, i el que han dit els ciutadans o les urnes. Les interlocutòries del jutge Llarena són una autèntica invitació a deixar la política activa a les institucions. Invitació que no tenia previst acceptar per un tema de conviccions democràtiques i escala de valors personals: ‘A més injustícia, més compromís’. 

—S’espera que el seu judici se celebri a la tardor. Com creu que l’ha d’afrontar?
—Doncs amb tota la serenor i fermesa. Explicant molt bé el que vam fer i el perquè, i també provant i deixant clar el que no vam fer i en canvi a la instrucció diu que vam fer.

—Com veu el canvi al govern espanyol? El PSOE a la Moncloa és una bona notícia pels ‘presos polítics’? Què n’esperen?
—Expectant seria la paraula. Veurem si decideixen fer política en majúscules sobre el que succeeix recentment a Catalunya o fan el mateix que els d’abans amb versió simpàtica i edulcorada. Veurem. Els presos no són una mercaderia, i el que volem és justícia i no ser víctimes d’un escarment polític per part de la cúpula judicial amb tota la complicitat i impuls governamental. Veurem a partir d’ara. Estem expectants.

—L’apropament dels presos polítics a Catalunya és un primer gest per rebaixar la tensió entre els dos governs i aplanar el camí del diàleg? D’altra banda, entendria que, quan acabi el seu mandat, no hi hagi hagut cap canvi al respecte?
—L’acostament no és ni serà un gest. És un dret. La injustícia és l’empresonament, la distància de la presó és la crueltat afegida a les famílies. El que és simptomàtic és que si l’estat constata que el seu immobilisme genera justament més mobilització i creixement independentista, persisteixin en l’error. Veurem si el govern del PSOE varia de posició, per això dic que estem expectants.

—Confia que el PSOE permeti una nova etapa de diàleg entre Catalunya i l’estat?
—Ben aviat veurem si el diàleg respon a una voluntat de dialogar per acordar o dialogar per fer bullir l’olla. M’agradaria que s’imposés a totes les parts la primera lògica. Així ho he defensat sempre. 

—Quina opinió té sobre la nova Fiscal General de l’estat, María José Segarra, en principi de caràcter progressista?
—No la conec, ni a ella ni la seva trajectòria. Seria una irresponsabilitat per part meva i una incoherència opinar d’una persona a partir d’etiquetes que li posen o de l’opinió molt indirecta de terceres persones que me n’han parlat. El rigor que demano als altres me l’haig d’aplicar a mi mateix.

—A principis de juny es van difondre unes imatges sobre la vida dels presos polítics dins el centre penitenciari. Creu que cal explicar com és el seu dia a dia, o que aquest tipus de publicacions els denigren?
—El que és indigne són imatges i converses difoses sense autorització i que algú presti a la seva comercialització. Que ningú s’equivoqui. La duresa de la presó no està en les seves instal·lacions, no està en la matèria, està en la privació de llibertat, la llunyania i separació dels teus, està en la monotonia, l’aïllament, la solitud no desitjada. La duresa de la presó està més en l’ànima que en la matèria.

—L’independentisme ha d’assumir que hi pot haver més líders empresonats?
—L’independentisme ha d’assumir allò que hem constatat i ara per primer cop ja en tenim la cartografia. Nosaltres ens movem amb lògiques i paràmetres de radicalitat democràtica i l’estat fins ara s’ha mogut amb lògiques repressives de meitat del segle passat. I a partir d’aquí prendre les decisions que consideri més efectives per l’objectiu i valorar si s’albiren o no canvis positius per part de l’estat i com els pot aprofitar.