Turull i Rull diuen al jutge que ja no formen part del govern de la Generalitat

Els consellers Josep Rull i Jordi Turull han presentat sengles recursos d’apel·lació a l’Audiència espanyola contra l’ordre de presó incondicional dictada per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. Per a argumentar que no hi ha risc de reiteració ni d’ocultació de proves, la defensa de tots dos, que és en mans de l’advocat Jordi Pina, argumenta: ‘Els querellats actualment no tenen cap càrrec en el govern de la Generalitat. I això és així perquè, fins i tot discrepant-ne, han acceptat l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del govern espanyol.’

Concreten que ‘el risc de reiteració delictiva és avui completament nul’. I afegeixen: ‘Fixeu-vos, en primer lloc, que tots els querellats, fins i tot discrepant políticament del contingut i la legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la constitució sense haver fet ni promogut cap mena de resistència a l’aplicació.’

Diuen també que ho demostra el fet que, ‘després de l’aplicació de l’article 155 ja no s’ha adoptat cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni per part del govern, que es va reunir en acabar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers destituïts’.

Arguments de l’apel·lació
Els dos recursos recorden que la presó provisional és considerada com una mesura excepcional i destaquen que l’Audiència espanyola no és l’òrgan competent per a jutjar aquest cas. A més, al·leguen que s’ha vulnerat d’una manera ‘gravíssima’ el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar prou temps per a preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés.

‘L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i de disposar d’un procés just amb totes les garanties’ perquè hi ha hagut ‘una palmària indefensió cap a l’investigat’, sostenen les defenses. També recorden que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

A més, les defenses sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional. No hi ha risc de fugida, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’estat espanyol i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació ni de destrucció de proves, perquè els departaments que governaven són ara sota la direcció del govern espanyol i perquè tots els expedients administratius són a disposició de la justícia.

Tampoc no hi ha risc de reiteració delictiva, segons la defensa: ‘Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola cap dels querellats no ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari.’ Per contra, han anunciat ‘el seu propòsit de concórrer a les urnes’. ‘No hi ha voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral’.

En aquest sentit, reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament ‘violent’, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el codi penal. ‘En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria no es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat’, diuen.

Segons la defensa, tampoc no hi ha elements que permetin de sustentar una acusació de malversació adduint la signatura de l’acord marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a complir i perquè, en tot cas, aquesta qüestió és sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Les defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que els acusés globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament ‘no constitueix cap delicte’.