Turull i Castellà: de les quotes de CiU al retrobament en la confluència

No fa tants anys que Jordi Turull, aleshores a CDC, i Antoni Castellà, a UDC, compartien un mateix espai polític: CiU. Després de les refundacions de l’espai convergent, del trencament d’Unió i del naixement de Demòcrates de Catalunya, no eren pocs els dirigents de Junts amb vincles amb el partit fundat per Jordi Pujol que renegaven de la federació nacionalista com una fórmula que no s’havia de repetir més. L’argument principal era el gran poder polític que havia tingut a CiU durant anys el cap dels demòcrata-cristians, Josep Antoni Duran i Lleida, en forma de quotes de poder i d’un funcionament articulat en òrgans conjunts paritaris, tot i els intents de la cúpula de Convergència de remar cap a una fusió. La capacitat de pressió de Duran es va mantenir fins que CiU va desaparèixer, i va acabar contrastant amb la base electoral limitada que es va comprovar que tenia el seu partit quan, el 2015, es va presentar tot sol a les eleccions del 27-S després del trencament de CiU i de la divisió d’Unió, amb la sortida dels independentistes del partit.

El conveni de confluència que Turull i Castellà van signar ahir recupera vells lligams polítics i retroba definitivament antics coneguts en un mateix projecte, però té poc a veure amb els jocs interns que feia la vella federació nacionalista: no es fonamenta sobre la base del contrapoder sinó de l’articulació interna. Com ja va explicar VilaWeb, preveu que els militants de Demòcrates s’afiliïn a Junts, fent compatible la doble militància, i el partit deixarà de reunir l’executiva i el consell nacional. “Dissoldrà els seus comitès executius a tots els nivells”, diu el document. Demòcrates ha convocat els afiliats en una consulta perquè validin l’acord abans de divendres. També preveuen de convocar el congrés que van haver d’ajornar per l’avançament electoral de Pere Aragonès. A la pràctica, el partit entra en hibernació i abocarà la seva activitat política en tots els òrgans de Junts, començant per la nova executiva, que s’elegirà en el congrés d’aquest cap de setmana. Es preveu que Castellà assumeixi una de les vice-presidències de Junts.

Això vol dir que Demòcrates guanyarà influència en la presa de decisions de Junts després de l’acostament progressiu de Castellà amb Carles Puigdemont. A més, la seva fundació, FunDem, es convertirà en la fàbrica de pensament de referència de Junts, amb Laura Borràs com a presidenta del patronat i de la fundació. Demòcrates canalitza la seva activitat política a Junts però no es dissol, manté la personalitat jurídica, i troba una estabilitat econòmica que deixa enrere el voluntariat. Si la majoria dels afiliats de Demòcrates fa el pas a Junts, la seva capacitat d’influència com a sector articulat, si es manté cohesionat, pot ser important: tenen més de 2.000 militants. Junts, 6.300. A més, la confluència arriba després de la consolidació de l’aposta electoral de Demòcrates per Junts i del trencament amb Esquerra. Per tant, amb el marge de maniobra limitat externament, ara intentaran d’influir de dins estant. Això, tenint en compte l’àmplia experiència política de Castellà i els dirigents de Demòcrates, forjats en els anys convulsos d’una vella i jeràrquica Unió Democràtica.

El guany per a Junts, a banda de la suma de militants, és evident en aquest congrés: l’entrada de Demòcrates els permet d’exhibir una obertura que hagués estat inviable d’una altra manera. Junts mira d’erigir-se com el partit central de l’independentisme en un moment de crisi d’ERC i de la CUP, però els resultats de les darreres eleccions catalanes també van ser un bany de realisme per al partit, per les dificultats d’arribar més enllà de l’electorat més fidel encara que Puigdemont fos el candidat, en un context d’abstencionisme militant. En la compareixença de premsa d’ahir, Castellà reivindicava l’experiència de Junts pel Sí i la unitat com a via per a assolir la independència en un moment en què els partits independentistes han perdut la majoria absoluta al parlament. “La confluència és per la independència”, deia Turull.

Les particularitats del conveni de confluència són lluny, per tant, del funcionament de CiU, però això no impedeix que Junts vagi avançant en l’intent persistent de reconstruir l’antic espectre convergent independentista, que ha anat a cavall de la descomposició del PDECat en l’àmbit municipal i de la desaparició final del partit de David Bovehí, amb la facilitació persistent de l’entrada de militants que en provenien. En aquesta mateixa línia anava l’aliança amb Impulsem el Penedès i Impulsem Lleida a les municipals, o l’acostament definitiu de Jordi Pujol i Artur Mas a Junts. Tot això ha anat de bracet amb els intents de Puigdemont de continuar fitxant independents a les llistes, a la recerca d’una projecció de pluralitat interna que ha estat complexa d’articular i no exempta de tensions. Prova d’això és la pèrdua definitiva de pes intern del sector afí a Borràs, que culminarà en aquest congrés, malgrat que la presidenta de Junts continuï treballant ara pel partit amb el paraigua de la fundació. El lideratge de Puigdemont continua essent l’element cohesionador de Junts, l’aglutinador de tots els sectors. Ha estat així durant els més de dos anys en què no tenia càrrec orgànic i el pas que farà ara per a presidir el partit, amb una única candidatura, n’ha tancat totes les files.