12.03.2017 - 12:25
|
Actualització: 12.03.2017 - 13:03
‘Una cosa està clara. Tots estem interessats que les tensions domèstiques de Turquia no acabin importades cap a Alemanya’. Amb aquesta frase, el ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, explicava la decisió de suspendre una sèrie de mítings de ministres i alts funcionaris turcs al país, on tenien previst promocionar el proper referèndum del 16 d’abril a Turquia, on es contempla l’ampliació de poders per al president, Recep Tayyip Erdogan.
Es tracta d’una decisió que han aplicat altres països de la UE i que ha generat una crisi diplomàtica massiva. Turquia ha replicat amb enorme duresa, acusant directament de pràctiques feixistes als països europeus implicats, amenaçant amb sancions i, sobretot, amb la dissolució de l’acord migratori pel qual Turquia es compromet a exercir d’Estat tap davant l’arribada de persones al Mediterrani, a canvi de diners, llibertat de viatge i l’acceleració de les converses per a la seva incorporació al bloc europeu, ara mateix paralitzades.
L’últim i més greu episodi ha tingut lloc als Països Baixos durant les últimes 24 hores. Després de conèixer que la ciutat de Rotterdam havia prohibit el seu discurs davant la diàspora turca, el ministre d’Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, va decidir viatjar de tota manera amb avió només per descobrir que les autoritats l’havien negat el permís d’entrada. La situació va escalar hores després quan les autoritats van repetir la jugada amb la ministra de Família, Fatma Betül Sayan Kaya, escortada fins al consolat quan intentava arribar per carretera.
En resposta, el govern turc va tancar l’ambaixada de Països Baixos, va recomanar a l’ambaixador que no tingués pressa a tornar, i la cúpula del govern turc va lamentar l’actitud absolutament antidemocràtica exercida només per Alemanya i Països Baixos, sinó també per Àustria, Suïssa — on Cavusolgu ha suspès la seva visita — i Suècia, on l’amo del local on el número dos del partit del govern turc anava a pronunciar el seu discurs ha decidit suspendre l’esdeveniment.
A Rotterdam, aquest matí, prop de 2.000 persones s’han congregat davant el consolat turc per protestar pel maltractament que ha estat objecte la ministra turca. La Policia va haver d’intervenir amb gossos i canons d’aigua.
El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, pocs dies abans d’unes eleccions on competeix braç a braç amb l’anti-islamista i xenòfob Geert Wilders, ha cridat a la calma però ha assegurat que ‘no deixarem que ningú ens faci xantatge’. Wilders, per la seva banda, ha aprofitat la inèrcia d’aquesta situació per exacerbar el seu missatge: ‘Per mi, que aquesta dona no torni’, en referència a l’oficial. Dimecres que ve es pronunciaran a les urnes prop de 500.000 immigrants turcs, residents en Països Baixos amb doble nacionalitat.
Reforma constitucional
Turquia acusa la Unió Europea de coartar la llibertat d’expressió de les seves autoritats a l’hora d’impedir uns mítings destinats a encoratjar a la població al fet que voti en un referèndum, a celebrar el pròxim 16 d’abril, després del qual el president Erdogan podria acabar amb poders extraordinaris.
Diversos països europeus miren amb aprensió l’últim episodi del qual consideren una ruta cap a l’autoritarisme a Turquia mentre el govern d’Ankara defensa el que es tracta d’un exercici de voluntat popular, contaminat per la ingerència d’aquests països en prohibir les convocatòries.
‘Aquestes prohibicions’, ha argumentat el primer ministre turc, Binali Yildirim, ‘no són més que el reflex d’una ideologia política, despulla de la Segona Guerra Mundial, que demostra que hi ha països que estan incòmodes amb l’exercici de la democràcia i de la llibertat’.
Yildirim ha insistit que el referèndum és un camí perfectament vàlid cap a una reforma constitucional destinada a ‘eliminar la polarització’ existent a Turquia, immersa en un històric conflicte entre religió i laïcisme, embolicada en una guerra contra milícies kurdes i en constants crisis polítiques pels constants enfrontaments entre els seus presidents i els seus primers ministres, ‘disputes el preu de les quals ha pagat el poble turc en el passat’.
Posicions allunyades
Aquesta última sèrie d’enfrontaments demostra el que va comentar a principis de mes el portaveu de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Si bé Europa i Turquia mantenen forts llaços socials, econòmics i militars, ‘existeixen diferències de parers que semblen inassolibles’.
‘Hem de mantenir el cap fred’, va indicar Seibert. ‘El govern turc té dret a la mateixa llibertat d’expressió que la resta de convidats a Alemanya, però aquests mítings han de ser transparents i requereixen el permís de les autoritats locals’.
Sigui com sigui, Europa ha d’actuar de pressa. La recent reunió entre Erdogan i el president de Rússia, Vladímir Putin, dóna a entendre un nou acostament entre Ankara i l’est, en un moment en el qual Turquia és un país de gran importància per a la política exterior de la UE i de l’OTAN. ‘Ningú es va plantejar mai que Turquia deixés l’Aliança Atlàntica’, va declarar Gabriel a principis de mes, ‘ni tan sols quan eren una dictadura militar’.
‘Avui succeeix el mateix, i per les mateixes raons: l’últim que volem és que acabin desviant-se en la direcció equivocada’, va afegir.
