16.07.2016 - 10:00
Sense suport polític, la sublevació s’ofega tot i la tardana resposta internacional
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
Turquia ha viscut aquesta matinada les hores més tenses de la seva història recent amb la declaració, al voltant de les 21.30 d’ahir divendres, d’un fallit cop d’Estat executat per un grup de militars contra el Govern del president Recep Tayyip Erdogan, que ha responsabilitzat de l’acte la seva nèmesi, el clergue resident als Estats Units Fethullah Gülen.
Ningú, tot i això, ha assumit de moment la responsabilitat d’un aixecament que ha deixat un mínim de 90 morts i escenes de guerra a Istanbul i Ankara, punts calents del fallit motí. Fonts esmentades per l’agència oficial, Anatòlia, han confirmat més de mil ferits.
La comunitat internacional ha mantingut un incòmode silenci abans de proporcionar, amb el president estatunidenc, Barack Obama, al capdavant el seu suport al “Govern democràticament elegit” de Turquia després de la primera compareixença del president Erdogan, set hores després que s’escoltessin els primers trets als carrers de les dues ciutats.
La declaració d’Obama ha anat acompanyada de la repulsa conjunta emesa pels principals partits d’oposició turcs, inclòs el prokurd Partit Democràtic dels Pobles, acusat pel president turc de participar en la guerra que Turquia lliura contra les milícies del Partit dels Treballadors del Kurdistan.
La facció rebel, que se sàpiga fins ara, estava formada per més d’un centenar de militars, equipats amb tancs i fins i tot un helicòpter de combat que han provocat el pànic entre la població abans que el president turc llancés — des d’una trucada per telèfon mòbil — una súplica a la rebel·lió del carrer contra els sublevats.
La crida d’Erdogan, unida al suport internacional i el suport polític intern, va reactivar una població que es donava per convençuda del triomf del cop cap a les 23.05 hores, quan els colpistes van prendre la seu de la cadena estatal TRT, van declarar la llei marcial, van ratificar la seva falsa victòria i van anunciar fins i tot l’obertura d’un nou procés constituent.
Tot i això, el cop no ha caigut en silenci. Al llarg de la nit s’han registrat forts enfrontaments al parlament d’Ankara — envoltat per tancs sublevats que han obert foc, causant greus danys a l’edifici –, així com els voltants de l’aeroport d’Atatürk i, en el que sembla fins ara l’atac més sagnant de la nit, contra la seu de les forces especials al barri de Gulbasi, Ankara, on els colpistes han mort 17 policies.
Els altres dos morts podrien ser ni més ni menys el cap de campanya d’Erdogan i del seu fill de 17 anys, tot i que les seves identitats no han pogut ser verificades. La xifra total de víctimes no se sap ara com ara. En qualsevol cas, tractant-se de les primeres hores, és d’esperar que siguin significativament més, donades les escenes de gran violència que han sacsejat els principals nuclis urbans de Turquia.
HORES D’INCERTESA, VIOLÈNCIA I POR
El tancament dels ponts del Bòsfor i de Fatih Sultan cap a les 21.30 hores apuntaven el que començaria mitja hora després. Els residents d’Ankara i Istanbul van testificar el vol arran de les teulades d’avions i helicòpters de combat i el so de diversos trets. El Govern turc va confirmar el cop d’Estat sobre les 22.00 hores a través del primer ministre, Binali Yildirim. El president Erdogan era en aquells moments amb la família, gaudint d’unes vacances a la ciutat de Bodrum, al sud-oest del país.
Els colpistes van procedir a prendre la seu de la cadena turca TRT, on van emetre el seu comunicat. Primer, van anunciar la creació d’una junta militar interina, anomenada “Consell de la Pau”, garant d’una “nova Constitució” i amb la voluntat de “conservar tots els acords internacionals mantinguts fins ara” abans de declarar la llei marcial i el toc de queda.
Erdogan va fer la seva aparició 25 minuts després d’aquesta declaració. Ho va fer a través d’un telèfon mòbil en una trucada de veu i imatge mitjançant l’aplicació Facetime a la cadena CNN Turk, on va establir les bases del seu missatge de contraatac que repetiria durant les pròximes hores: ha acusat del motí una “estructura de poder paral·lela” — la definició que utilitza per descriure les tàctiques del seu enemic Gulen, mentre fonts pròximes al clergue desmentien tota participació — i fer una crida als seus partidaris a combatre els tancs als carrers abans d’anunciar “el màxim càstig per als implicats”.
A partir d’aquí, violència. Primer amb l’atac efectuat suposadament per l’helicòpter de combat en mans dels colpistes sobre població civil –l’helicòpter va ser destruït minuts després per un caça de combat–, i a continuació amb una operació dels sublevats contra el Parlament turc a Ankara, bombardejat amb projectils de tanc.
No seria fins al voltant de l’1.00 d’aquest dissabte quan el president estatunidenc, Barack Obama, declarés el seu suport incondicional al Govern turc, posant en marxa una cadena de suports seguida per la Unió Europea, Espanya, Mèxic, Alemanya i més països, mentre partits d’oposició al president –republicans, nacionalistes, i la formació prokurda de l’HDP– llançaven un missatge a favor del sistema democràtic al país i contra el cop d’Estat.
L’arribada d’Erdogan a Turquia cap a les 03.00 de la matinada en un bany de multituds ha acabat per desactivar el cop però no ha donat ni de bon tros per resolts els enfrontaments. De moment es té constància que militars colpistes han entrat a les seus del diari ‘Hurriyet’, on han pres com a ostatges un número indeterminat de periodistes, i de la cadena CNN Turk, que ha aturat la seva emissió.
Els testimonis segueixen avisant de bombardejos i tirotejos, aquests últims a la plaça Taksim d’Istanbul, on uns 30 soldats sublevats s’han rendit a la policia, i alhora Erdogan tornava a assenyalar, ja en sòl turc, el clergue Gülen i denunciava haver estat víctima d’un intent d’assassinat fallit a l’hotel de Bodrum, bombardejat poc després que l’abandonés. Més de 1.500 rebels han estat detinguts fins ara, segons fonts esmentades per l’agència de notícies Reuters.
“El Govern elegit pel poble turc està en disposició de governar i ho seguirà fent”, ha proclamat el mandatari en la breu roda de premsa que ha ofert en arribar a Istanbul.
Erdogan ha explicat que el que ha passat és “un acte de traïció” d'”uns pocs que no han sabut pair la unitat nacional” i, en lloc de “ser lleials al seu país”, s’han decantat per “rebre ordres de Pennsilvània”, on viu Gülen.
“Pagaran un alt preu”, ha afirmat i ha anunciat que “desenes” de militars sublevats han estat detinguts, instant els restants a “fer marxa enrere en aquest error immediatament” i lliurar-se a les forces de seguretat.
Per al cap d’Estat aquest motí ha demostrat la “necessitat” d’iniciar “un procés de neteja” a les Forces Armades amb la finalitat d’eradicar les “estructures paral·leles”, terme que acostuma a utilitzar per referir-se als simpatitzants de Gülen.
El clergue, tot i això, ha condemnat els fets des del seu exili als Estats Units i ha rebutjat “categòricament” estar darrere de la rebel·lió militar. “El Govern s’hauria de guanyar mitjançant un procés d’eleccions lliures i justes, no per la força”, ha subratllat, en un comunicat en el qual ha advocat per una resolució “pacífica”.
