Turquia reclama el cap d’una diputada sueca d’origen kurd en les negociacions per a accedir a l’OTAN

Continua l’estira-i-arronsa als despatxos entre els estats membres de l’OTAN i el govern de Turquia perquè retiri el veto a l’adhesió de Finlàndia i Suècia. Ara per ara, un dels arguments que ha esgrimit Erdogan per mantenir el blocatge, malgrat la guerra d’Ucraïna i les amenaces del Kremlin, és que Hèlsinki i Estocolm donen suport a la diàspora kurda i retruc a la resistència armada al Kurdistan.

En el cas suec, l’ambaixador turc, Hakki Emre Yunt, ha exigit al govern de Magdalena Andersson que “trenqui tots els vincles” amb la guerrilla del PKK si vol entrar a l’aliança militar. “El PKK té lligams amb membres del Riksdag [el parlament suec]. Treballen en contra de Turquia tothora i pressionen el govern suec perquè adopti una actitud negativa en contra de Turquia”, ha declarat.

Ara, interpel·lat per l’agència TT perquè concreti aquests vincles entre el Rikdag i el PKK, l’ambaixador ha assenyalat directament a la diputada d’origen kurd Amineh Kakabaveh, que de jove va formar part del partit kurd Komala a l’Iran abans d’exiliar-se a Suècia amb tan sols dinou anys.

El novembre passat, Kakabaveh, ex-diputada del Partit Socialdemòcrata i actualment independent, fou fonamental per a tancar la crisi governamental bo i permetent la investidura d’Andersson amb el seu vot de suport. A canvi, l’executiu es va comprometre a donar suport públicament als kurds i a denunciar la política repressiva d’Erdogan.

Arran de les paraules de l’ambaixador, la diputada ha dit a Instagram que el govern suec havia d’expulsar-lo del país per haver amenaçat una ciutadana sueca elegida pels seus conciutadans per a ser membre del parlament. “No ha d’actuar tan sols el govern. L’oposició i els líders d’opinió de tot l’espectre polític han d’explicar que Suècia no s’arrossega davant els islamistes d’Ankara”, ha conclòs.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Amineh Kakabaveh (@amineh._kakabaveh)

El govern suec recorda que participa en la persecució del PKK

La ministra d’Afers Estrangers sueca, Anna Linde, arran de les acusacions d’Ankara que el govern dóna suport al PKK, ha dit en un piulet que el govern d’Olof Palme havia estat el primer, després del turc, d’inscriure la guerrilla kurda a la llista “d’organitzacions terroristes” el 1984. “La UE va fer el mateix el 2002, quan Anna Lindh era ministra d’Afers Estrangers. Aquesta posició no ha canviat”, ha afegit.

Due to the vastly spread #disinformation about 🇸🇪 and PKK, we would like to recall that the 🇸🇪 Government of Olof Palme was first after 🇹🇷 to list PKK as a terrorist organization, already in 1984. EU followed suit 2002, when Anna Lindh was 🇸🇪 FM. This position remains unchanged.

— Ann Linde (@AnnLinde) May 20, 2022

Aquestes darreres hores, Andersson, tal com ha fet el president finlandès, Sauli Niinistö, ha mantingut contactes telefònics amb Erdogan per intentar d’acostar posicions i superar les seves reticències a l’entrada de Suècia a l’OTAN. Unes negociacions que de moment no han canviat ni un mil·límetre la postura del president turc.