27.05.2023 - 21:40
Després d’una campanya electoral en què sovint semblava anar a remolc de l’oposició, la victòria inesperada de Recep Tayyip Erdoğan a la primera volta de les eleccions presidencials turques ha capgirat del tot els pronòstics d’uns comicis en què és com més va més probable que el president revalidi el mandat i desbarati així la millor oportunitat que l’oposició ha tingut en dècades de destronar un dirigent que ja acumula un poder gairebé absolut sobre la governança d’un país que avui pot fer un pas més cap a l’autoritarisme.
Què va passar a la primera volta?
Tot i que els sondatges coincidien a predir un avantatge entre de cinc punts i deu per al principal candidat de l’oposició, el socialdemòcrata Kemal Kılıçdaroğlu, finalment va ser el president qui es va imposar a la primera volta de les eleccions, amb un 49,5% dels vots, cinc dècimes per sota del llindar del 50% necessari per a evitar una segona volta. La coalició opositora de Kılıçdaroğlu, per la seva banda, va obtenir un 44,89% dels vots, i l’ultradretà Sinan Oğan va acabar en tercera posició, amb un 5,17% dels vots.
Què deien els sondatges abans de la primera volta, i què diuen ara?
Els resultats van capgirar els pronòstics de la gran majoria de sondatges, que atribuïen més d’un 50% dels vots a Kılıçdaroğlu (i, per contra, menys d’un 45% a Erdoğan) pocs dies abans de les eleccions. La coalició que encapçala el president turc no solament va obtenir uns resultats més bons que no esperaven molts, tot fregant una victòria en la primera ronda, sinó que a més va obtenir la majoria dels escons (322 de 600) en les eleccions legislatives que es van fer paral·lelament a les presidencials. Aquesta majoria cameral garanteix que Erdoğan pugui imposar la seva agenda política sense grans sobresalts si revalida el mandat.
Després d’uns resultats insospitats a la primera volta, les opcions electorals del president turc van créixer considerablement a començament d’aquesta setmana, quan Oğan va anunciar, després de setmanes de negociació, que donaria suport a Erdoğan en la segona volta dels comicis. Si s’hagués presentat amb Oğan a la primera volta, la coalició que encapçala el president turc hauria superat el llindar del 50% amb comoditat, cosa que li hauria permès de revalidar el mandat sense necessitat d’uns nous comicis.
Per què l’oposició no ha aconseguit de seduir els votants turcs?
Més enllà d’anar en contra la gran majoria dels sondatges, els resultats de la primera volta van sorprendre molts analistes perquè les circumstàncies en què Turquia va arribar a les eleccions semblaven afavorir considerablement les perspectives electorals de l’oposició.
El país ha viscut darrerament un període de gran turbulència, tant del punt de vista polític com econòmic i social. Després de mesos d’una hiperinflació que el govern estima d’un 50%, però que segons alguns analistes independents pot ser del doble, el sud-est del país va ser sacsejat fatalment al febrer per un terratrèmol que va deixar més de 50.000 morts i prop de 3 milions d’habitants sense casa. El sisme va ser un cop polític important per al govern d’Erdoğan, a qui molts van acusar d’haver agreujat la catàstrofe després de dècades d’haver fet els ulls grossos a l’hora de vetllar pel compliment de les regulacions de seguretat infrastructural en la construcció d’edificis nous.
Tanmateix, tot això no ha impedit a Erdoğan de contradir els pronòstics i forçar una segona volta de les eleccions en què el seu triomf, especialment després de l’aliança amb Oğan, sembla com més va més difícil d’evitar. Tot i que el percentatge de vot del partit del president, l’AKP, va baixar de gairebé un 7% respecte de les darreres eleccions, Erdoğan va aconseguir de salvar els mobles en la primera volta gràcies a l’aliança amb diversos partits ultranacionalistes, que plegats van aconseguir atraure prou vots per a contrarestar la pèrdua de suport envers el soci majoritari de la coalició.
D’una altra banda, els resultats de la primera volta mostren que l’estratègia de campanya d’Erdoğan, que ha provat d’amagar les penúries econòmiques del país a còpia de centrar el seu discurs en les amenaces a la seguretat nacional que suposadament representen col·lectius com ara la minoria turca i els refugiats sirians a Turquia, ha funcionat. Aquest full de ruta ha estat especialment efectiu en zones rurals de tarannà més conservador i nacionalista, fins i tot en les més danyades pel terratrèmol, atès que és precisament on el president turc va obtenir els resultats més bons.
El control dels mitjans per part del govern –Turquia és el segon país del món en què més periodistes són detinguts, superada tan sols per la Xina– és un altre factor que ajuda a entendre el resultat de la primera volta. A l’abril, en les setmanes clau de campanya abans de les eleccions, Erdoğan va aparèixer trenta-tres hores a la cadena estatal TRT. Kılıçdaroğlu tan sols hi va aparèixer trenta-dos minuts.
Tot això no eximeix el candidat de l’oposició de part de responsabilitat pels resultats de la primera volta. Kılıçdaroğlu, que ocupa d’ençà del 2010 el càrrec de president del seu partit, el Partit Republicà del Poble, va blocar de bon començament el procés de primàries per elegir el cap de la candidatura opositora, i així va barrar el pas a contrincants de gran popularitat entre l’electorat turc, com ara el batlle d’Istambul, Ekrem İmamoğlu, i el d’Ànkara, Mansur Yavaş.
Molts analistes també consideren que el candidat, tot i ser nominalment socialdemòcrata, ha optat per emular el discurs ultra del president en qüestions com ara la deportació de refugiats sirians en compte de bastir un perfil polític propi que el diferenciï d’Erdoğan. Alhora, i tot i aliar-se amb el representant polític principal de la minoria kurda, el flirteig de Kılıçdaroğlu amb els postulats del nacionalisme radical turc sembla haver alienat l’electorat del Kurdistan, on la participació fou baixa.
Què passarà avui?
El tomb en les perspectives electorals dels candidats sembla haver-se traslladat també als baròmetres d’opinió. Un dels sondatges principals publicats després de la primera volta, el de Politico Europe, atorga ara un 52% de vots a la candidatura continuista d’Erdoğan i un 48% a la candidatura opositora de Kılıçdaroğlu. Tot i ser, si fa no fa, el contrari d’allò que preveien la majoria de sondatges amb vista a la primera volta de les eleccions, la predicció és plenament consistent amb els resultats del 14 de maig.
Després d’haver segellat l’aliança electoral amb Oğan, el president turc arriba a les eleccions amb un impuls que sembla aplanar el camí cap a un nou triomf electoral. Aquest cop podria ser gairebé definitiu per a una oposició com més va més impotent contra un règim que ja fa més de dues dècades que governa el país amb mà de ferro.
