Es ven pis a Vila, 80 m², dos dormitoris, 530.000 euros. Un altre turista alemany mor per balconing. Un britànic defeca a la cara d’un altre a la Platja de Palma. Vint-i-un camps de golf ocupen 12.000 hectàrees a Mallorca i consumeixen el 4% de l’aigua de l’illa. Hores d’espera per estirar una tovallola al Caló del Moro. Son Santjoan: 33 milions de passatgers del març a l’octubre. Les Illes: d’un milió d’habitants al desembre a dos el mes d’agost. Tot l’habitatge que es construeix és de luxe. 100.000 vehicles de lloguer aquest estiu, 25.000 més que el passat. Etcètera.

D’aquesta manera, la sobreexplotació turística de les Illes ha fet que la societat civil digués prou a un model econòmic que ho encareix tot i que porta unes illes limitades com les Balears a morir d’èxit. No hi ha res nou, però de cada vegada és més contundent. De fet, el 1979 ja va haver-hi la primera manifestació multitudinària en defensa del territori, per defensar la Dragonera, seguida de més mobilitzacions també històriques i que anaven en una mateixa direcció: protegir un territori devorat per la saturació.

El 2024, després de vuit anys de pacte de progrés, més un de govern entre el PP i l’extrema dreta, el cant és el mateix. Aquests darrers estius s’ha intensificat. “He deixat de gaudir de la meva illa per culpa del turisme, només vull que sigui l’hivern perquè estigui més buit.” La sensació de na Laia, una jove professora d’institut de Mallorca, és la mateixa que té tanta altra gent de totes les generacions que dia 21 preveu de sortir al carrer. S’espera una gran mobilització ciutadana.

“Crec que els mallorquins ja no hi pensam, a gaudir de les vacances d’estiu a casa nostra”, diu na Marta. Ha hagut de renunciar a plans perquè ja no són possibles, com ho eren abans. Des que és mare, encara ho ha notat més, tot i que diu que ja ha acabat normalitzant el fet de fugir de les masses de gent. Na Maribel hi està d’acord: “La situació de saturació és increïble. Tot és increïblement massificat.” I n’Alberto afegeix: “És un constant sentiment de frustració, perquè no es pot anar pels llocs on anam habitualment.”

On es fa perfectament palès és a les platges. Les mobilitzacions de Mallorca Platja Tour, reocupant aquests espais, en són un exemple. Justament, la darrera va ser el Caló del Moro, lloc on na Marta acostumava a estiuejar de petita. De fa anys, diu, i primerament de manera inconscient, ni al juliol ni a l’agost no pretenia anar a les cales que li agraden tant. “La meva família té una casa a Cala Llombards i el Caló del Moro era un lloc on solia anar a la meva infantesa i adolescència. Ara ni em passa pel cap, menys amb el meu fill, i realment fa molta pena”, diu.

A n’Alberto li passa això amb moltes de les cales que, diu, promocionen influenciadors com a plans idíl·lics. “Hi anava sovint amb la família o amics, com al Caló del Moro o al Torrent de Pareis. Ara fa devers cinc anys que no hi puc anar de la quantitat de cotxes i gent. I només un 10% són illencs”, explica. Platges a banda, també ha hagut de renunciar durant l’estiu a més plans, com ara anar a Valldemossa a fer una coca de patata i un gelat o a veure la posta de sol a la Foradada. Ara, diu, els deixa per a l’hivern, però fins i tot en aquesta època s’hi troba molts turistes.

En Josep també ho veu així: la temporada de cada vegada s’allarga més. “Comença al març amb els ciclistes i acaba devers l’octubre o el novembre. Tots els mallorquins que vivim aquí tenim aquesta sensació de saturació a tot arreu: carreteres, platges, places, bars, discoteques… I és evident que hi ha zones que molts ja ni hi pensam a trepitjar-les.”

La saturació, punta de l’iceberg

Però més enllà de la saturació, que és tan sols un símptoma i la punta de l’iceberg, darrere el model s’amaguen més problemes. En Josep, per exemple, creu que el problema real són els processos de turistificació, a més d’un discurs enganyós sobre l’elitització del turisme i la criminalització del turisme de gatera. “Els hotelers proven de donar-ne la culpa a les classes treballadores europees, però són l’ase dels cops. El problema va més enllà, com ara el discurs de la qualitat en lloc de la quantitat, que duu una problemàtica lligada tan conflictiva o més”, subratlla.

Tots els qui hem consultat responen igual: dos dels grans problemes que origina la sobreexplotació turística són la destrucció del territori i la dificultat d’aconseguir un habitatge digne. “Tenir un model econòmic centrat únicament en el turisme –diu na Maribel– implica la degradació i la saturació del nostre entorn natural i urbà, cosa que també vol dir destrucció de la flora i fauna locals.” A més, recorda la gran contaminació que s’origina i l’excés de trànsit que fa que els illencs no es puguin moure tranquil·lament.

Qui s’ha afegit a la crida, també, és l’entitat de referència de l’ecologisme, el GOB. En una publicació a les xarxes, diuen: “Fa anys que denunciam els efectes de la turistificació de les Illes: destrucció del territori, urbanisme desmesurat, il·legalitats a sòl rústic, camps de golf que no necessitam, hotels i construccions lligades a l’especulació.” I amb ells, moltes cares conegudes, com Pau Debon o Clara Ingold, fan una crida a la mobilització de diumenge.

En tot cas, els discursos i les sensacions són semblants. I per això tot fa pensar que la manifestació serà bastant seguida. Més enllà dels problemes de l’habitatge, na Marta hi vol afegir un altre exemple. “També hi ha un impacte negatiu en la salut de les persones que fan feina al sector serveis. Sóc sanitària i ho veig a la consulta: jornades infinites, pocs dies lliures, falta de personal, etc. Tot plegat fa que hi hagi molt poc temps i espai durant l’estiu per a cuidar-se i menjar bé.” Ella també és crítica amb aquest model “d’explotar la gent a l’estiu amb l’excusa que a l’hivern no fan feina”.

En Josep encara hi vol afegir un altre motiu, i no menys important, per a sortir al carrer: “Crec que els processos de turistificació, a part de tenir greus conseqüències econòmiques i socials, també tenen greus conseqüències lingüístiques i culturals.”

La manifestació, amb el lema “Canviem el rumb, posem límits al turisme”, començarà a les 19.00 al parc de les Estacions i recorrerà alguns dels carrers més cèntrics i, per tant, massificats de la ciutat. S’espera que la mobilització s’acabi al passeig del Born. Fins ara, més de vuitanta entitats illenques s’hi han adherit.