La transformació vertiginosa que va representar per a la societat mallorquina l’esclat del turisme en massa a final de la dècada dels seixanta i començament dels setanta del segle passat va tenir també el seu reflex en la literatura. De fet, el turisme va ser un dels temes que va tractar profusament l’anomenada generació dels setanta (tot i que no en exclusiva). Aquelles novel·les inicials miraven d’explicar què passava en aquell indret de la Mediterrània. La nova situació de saturació turística insòlita de l’arxipèlag balear, amb Mallorca al capdavant, i els problemes que se’n deriven han començat a tenir resposta aquests darrers temps amb protestes, manifestacions i accions diverses. No han estat únicament a Mallorca, també hi ha hagut protestes a Barcelona i a la Costa Brava, i a Espanya se n’han vist en indrets com Màlaga, Sevilla i, sobretot, a les Illes Canàries.

Qui ha estudiat molt bé la relació entre turisme i literatura a Mallorca és Pilar Arnau, que als anys noranta feu una tesina sobre el tema que el 1999 es va convertir en el llibre Narrativa i turisme a Mallorca, 1968-1980, publicat per Documenta Balear i que ja és un clàssic. Hem parlat amb ella per saber com va ser aquesta afectació i com va evolucionar, abans d’oferir-vos una selecció de títols perquè us pugueu capbussar amb alguns dels millors escriptors illencs en una literatura que intenta d’explicar la Mallorca contemporània.

Reflexió sobre la identitat

“La primera cosa que he de dir-te és que, en aquests moments, hi ha un nou interès per intentar d’entendre com el turisme està tornant a modificar la cultura a Mallorca, però en sentit ample, com afecta la identitat illenca, la cultura en general i també, és clar, la literatura. Aquestes protestes que s’exterioritzen contra la massificació i la manca d’allotjament es tradueixen també en un interès per la qüestió identitària, i se’n preparen diferents simposis i actes”, explica Arnau.

I continua: “La literatura de la generació dels setanta va servir com a guia per a manifestar la sorpresa que hi havia entre els mallorquins per aquestes transformacions sobtades que va comportar el turisme: mobilitat de població interior a la costa, creixement del sector serveis, increment enorme del valor de terres que fins llavors no valien res i que es varen vendre per fer-hi hotels… Això va passar a Mallorca, però és un fenomen comú a la Mediterrània en funció dels tempos del seu desenvolupament turístic. Per exemple, a Tunísia fa uns vint anys que hi va haver l’eclosió de tot un seguit de narradors que explicaven exactament això. Aquesta novel·lística inicial era molt realista i buscava respostes.”

Uns quants títols primerencs

En la nostra llista de recomanacions inicials per a entendre el fenomen del turisme i la seva relació amb la literatura hem escollit sis novel·les.

39 graus a l’ombra, d’Antònia Vicens (1968). Premi Sant Jordi 1967.
Antònia Vicens ja havia publicat un llibre de relats amb el qual havia guanyat el premi de Cantonigrós, Banc de fusta, però el 1967, amb tan sols vint-i-set anys, va guanyar el Sant Jordi amb aquesta novel·la ambientada en un indret anomenat la Cala, on mostrava les aventures de na Margalida, que entrava a treballar en un hotel. Cal recordar que Vicens va treballar de secretària en un hotel i que va escriure aquest llibre en un dels lavabos dels treballadors. Ha estat reeditada per Lleonard Muntaner.

Els carnissers, de Guillem Frontera (1969). Premi Ciutat de Palma 1967.
Si Antònia Vicens havia guanyat el Sant Jordi, aquell mateix any un joveníssim Guillem Frontera es va emportar el premi Ciutat de Palma de novel·la per Els carnissers, una novel·la de culte per a molts dels lectors de l’autor, en què ens explica la substitució dels senyors d’una possessió de Mallorca venuda als antics amos que han fet diners amb el turisme. És l’ascens d’una nova classe social mancada en molts casos de cultura i bon gust, un dels temes obsessius de Frontera. Ha estat reeditada fa poc per Club Editor.

Corbs afamegats, de Gabriel Tomàs (1972). Premi Ciutat de Palma 1970.
Un altre premi Ciutat de Palma per a una altra novel·la que té el turisme en el punt de mira. La novel·la de Gabriel Tomàs també ha estat durant molts anys una novel·la de culte que fa pocs mesos va reeditar Nova Editorial Moll.

Un dia de maig, de Llorenç Capellà (1972).
Ambientada al barri del Terreno, és la segona novel·la de Llorenç Capellà, un dels escriptors més interessants de Mallorca. El barri va viure el turisme en masses (ja havia conegut viatgers molt interessants, com Gertrude Stein, que hi passà l’hivern de 1915-1916) i la degradació que comportà posteriorment, especialment a la zona de festa de la plaça d’en Gomila. Capellà hi retrata també l’arribada de població immigrant per treballar al sector serveis. Malauradament, no hi ha cap edició disponible. Es va publicar a Nova Terra el 1972 i a Res Publica el 1999.

Cròniques d’un mig estiu, de Maria Antònia Oliver (1970).
La primera novel·la de la Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va seduir Llorenç Villalonga, que en va fer un informe molt positiu en una carta de recomanació per a Joan Sales. El protagonista és un adolescent a qui l’estiu canvia radicalment, de la mateixa manera que ho fa el turisme amb Mallorca. Maria Antònia Oliver la va revisar per a la reedició de 2006 a càrrec de Club Editor.

L’adolescent de sal, de Biel Mesquida (1975). Premi Prudenci Bertrana 1973.
Biel Mesquida va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la el 1973 amb aquesta obra que avui s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana. El protagonista de la novel·la mostra un xoc i un gran contrast amb les generacions precedents i mostra també la transformació de la Mallorca tradicional en quelcom diferent. Mesquida va arriscar –com sempre en tota la seva proposta literària– amb un text ple de collages que va sorprendre i entusiasmar a parts iguals. Hi ha una edició a la Butxaca del 2013.

Evolució del tema

Lògicament, el tractament del turisme com a tema literari no es va aturar en aquestes obres primerenques d’alguns dels autors de la generació dels setanta a Mallorca, sinó que ha anat evolucionant. Pilar Arnau destaca una novel·la del 2004, Riberes de plata, que va publicar l’editorial Ensiola, de l’autor Miquel Màs Ferrà. “És una obra que publica una editorial petita, però molt exquisida, i que intenta de mostrar l’evolució del turisme. La generació dels setanta va anar acceptant el turisme a poc a poc, i va veure que era un tema més, no s’hi va quedar enquistada. Els narradors de després li varen donar una altra perspectiva i profunditat. En aquest sentit, Riberes de plata és una obra que ja intenta de mostrar l’evolució del turisme. En Miquel Màs exposa com els contrabandistes de la postguerra, propers a La Falange, acabaren tenint grans èxits al sector turístic mallorquí”, explica.

Arnau argumenta que cal pensar com va créixer aquest sector turístic mallorquí, en el qual “persones molt humils que venien de la pagesia van acabar essent de les més riques de Mallorca en tan sols trenta anys o quaranta”, i també cal veure “quin passat tenen, quines idees i quina formació”. Entre les novel·les més contemporànies, Arnau destacar Ràbia, de Sebastià Alzamora, publicat per Proa, i que va guanyar el premi Òmnium l’any passat: “Això és important, perquè és una novel·la que realment surt de Mallorca i té transcendència, ens mostra el turisme més deshumanitzat, un món degradat, corrupte, el món del turisme que ara coneixem, de les zones turístiques degradades de Mallorca, i això és molt interessant. D’altra banda, vull destacar que el fenomen no és només mallorquí, Maite Salord és a punt de publicar una novel·la ambientada a la costa de Menorca que mostra l’augment brutal de francesos que hi compren la seva segona residència, igual com feren els alemanys en el seu moment.”

Dramatúrgia

Les cares més fosques del turisme també les trobem en unes altres novel·les, com ara, Tríptic de pells en el mar, de Guillem Roselló Bujosa (Viena Edicions, 2005), en què les cambreres de pisos, les anomenades “kellys”, tenen un paper fonamental; o La jove alemanya (2009) i Mort a Madrid (2006), dues novel·les negres de Miquel Vicens Escandell. El teatre també ha estat un terreny fructífer per a explicar tots aquests canvis. Ho mostra el brutal èxit del monòleg Acorar, d’Antoni Gomila, i també del muntatge Rostoll cremat, també de Gomila; i, més recentment, obres estrenades com Souvenir (Souvenir d’Espectacles), Rent me bitch (Las Primas de Bárbara) i Paradís (El Somni Produccions). També cal esmentar l’aparició de la revista Tot inclòs, l’assaig La desfeta del paradís, d’Antoni Janer, publicat per Nova Editorial Moll, i el còmic Un infern a Mallorca, d’Edicions del Despropòsit.

I és clar, més literatura, en aquest cas publicada els darrers anys, amb els següents títols destacats, que són un complement contemporani i una mirada totalment diferent de la que oferien els narradors dels anys setanta.

Hotel Indira, de Melcior Comes (Edicions 62, 2014). Premi BBVA Sant Joan.
És la història d’en Nicolau Comagran Serch, més conegut com el poeta Nic Serch, un jove que retorna a Mallorca després d’una carrera literària fallida. “A Mallorca, comença a treballar per al seu oncle a l’hotel Indira, un establiment un pèl decadent, que pertany a la seva família des del temps del seu avi. Aquest canvi de vida el precipitarà a un nou món, presidit per vells fantasmes i per la fascinació envers la família de qui resultarà ser el seu rival en l’amor i en l’èxit”, segons que explica la sinopsi de l’editorial. Comes, nascut el 1980, és un dels narradors més sòlids en llengua catalana.

Les possessions, de Llucia Ramis (Anagrama,  2018). Premi Llibres Anagrama de Novel·la.
Aquesta novel·la va representar la consagració definitiva de Llucia Ramis. Una descripció de la Mallorca contemporània on la corrupció urbanística és a l’ordre del dia, però també el debat sobre la identitat, sobre què som i sobre el nostre passat i la transformació que ha sofert l’illa aquests darrers setanta anys.

La mar rodona, de Sebastià Perelló (Club Editor, 2021).
En aquesta novel·la assaig, Sebastià Perelló, un dels intel·lectuals més sòlids de Mallorca, intenta d’explicar què és l’illa en l’actualitat i hi incorpora una reflexió ben punyent sobre el fet turístic i el que comporta.

Ràbia. Sebastià Alzamora (Proa, 2022). Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la de l’any.
Tot i que a la novel·la d’Alzamora l’illa que hi apareix no té nom, els paral·lelismes amb Mallorca són evidents. Alzamora basteix la seva novel·la a partir de les pèrdues, humanes i animals, i de la poètica dels suburbis que ha creat el turisme i les activitats derivades. Una de les aproximacions més dures al turisme salvatge d’avui.

Les cendres a la piscina, de Laura Gost (Proa, 2023). Premi Proa de novel·la.
Laura Gost, la jove revelació de les lletres illenques, es consagra amb aquesta novel·la, “un relat ple de color i d’ironia sobre una família mallorquina que gira al voltant de la figura del patriarca, en Sebastià, que passa de fer de pagès a enriquir-se construint hotels per als turistes. La seva vida conjugal i familiar està puntejada per tres dones de tarannà i orígens ben diferents: na Catalina, na Mercedes i la inesperada Leidi, que subratllen l’ascens i la caiguda del protagonista en un món que gira molt de pressa”.