05.07.2020 - 21:50
Una tarda de juliol qualsevol els carrers del barri Gòtic de Barcelona serien plens de gom a gom. Grups de tota mena i origen divers transitarien la Rambla, es fotografiarien davant la catedral i s’acumularien entorn d’un cantant d’òpera del carrer del Bisbe amb els cinc sentits posats a les pertinences, no fos cas que les pispés un dels molts carteristes que ronden el barri. Després farien un gelat al carrer d’Avinyó tot esquivant, d’una banda, cambrers que busquen l’atenció al crit de ‘paella, tapas, sangria?‘ i d’una altra camells que xiuxiuegen ‘coffee shop, weed, cocaine?‘. Això és el que passaria una tarda de juliol qualsevol, però el juliol de 2020 no serà com sempre. Després del confinament les ciutats del país van començar a recuperar el seu ritme habitual tot i les precaucions per a conviure amb el coronavirus, però on més patent s’ha fet l’anormalitat ha estat als principals punts turístics. A finals de juny l’estat espanyol va reobrir les fronteres amb la majoria de països europeus i dissabte es va obrir a quinze estats més. Tot i que ja es pot veure algun turista voltant per Barcelona, la quantitat de visitants que s’atreveixen a venir és minsa en comparació amb el volum habitual.
Aprofitant l’ocasió molts veïns del Gòtic han celebrat de poder gaudir dels carrers i les places sense la sobreocupació habitual. ‘Hi ha una reconquesta dels veïns de l’espai públic, que és una bona notícia, però que d’una altra banda evidencia com d’ofegats estàvem per la indústria turística. L’ús turístic de l’espai públic és molt intens, incompatible amb allò que fem els veïns de manera quotidiana. Si baixes a la plaça, vols tranquil·litat per a poder xerrar amb una altra persona.’ Qui parla és Martí Cusó, activista veïnal de la plataforma Ciutat Vella no està en venda. Des de fa setmanes, cada dijous organitzen trobades a la plaça Reial per, senzillament, fer vida de barri i que els infants juguin en un espai que fins ara no havien pogut gaudir. Al seu voltant, però, les persianes abaixades dels comerços revelen la ferida que pateix l’economia del barri. ‘El comerç s’havia especialitzat tant en el turisme, el monocultiu comercial és tan bèstia, que el fet que no hi hagi turistes ha fet que moltes botigues hagin caigut’, diu Cusó.
Una de les persones amb un diagnòstic més esmolat sobre els efectes del turisme en l’economia del Gòtic és Josep Maria Roig, president de l’Associació d’Establiments Emblemàtics i propietari de la pastisseria la Colmena, que endolceix la plaça de l’Àngel des de 1849. ‘Les hem vist de tots colors, però com aquesta, mai’, explica. Una de les crisis més importants que recorda és quan es van acabar les olimpíades: ‘El 1992 tothom es pensava que lligaríem els gossos amb llonganisses i resulta que durant les olimpíades no vam fer res, i que quan van acabar no va quedar ni déu.’ La diferència amb això que ha passat ara és que durant el confinament a més dels turistes també va desaparèixer el consum local. ‘A Barcelona passa el mateix que a qualsevol gran ciutat del món. L’essencial per a un comerç és que passi gent per davant la porta i on més gent hi ha és als nuclis antics o al voltant dels monuments’. Això fa que hi hagi una gran demanda entre els negocis per a instal·lar-s’hi i els preus dels lloguers siguin pels núvols. ‘El Portal de l’Àngel és el carrer més transitat, i com ha quedat? Tot és del Zara i aquests. No tenen problemes perquè fan molts calés i si fan un ERTO, es queden tan tranquils’, afegeix.
Roig explica que la Colmena no ha tancat cap dia, però que al seu voltant hi ha tot de botigues i restaurants que no tornaran a obrir perquè abans de la pandèmia ja anaven justes. ‘Hi ha una sèrie d’establiments que estan tancats, però són zombis latents. Tenen la capacitat econòmica per a aguantar aquesta crisi i tancar uns mesos, però quan torni el turisme tornaran a obrir’, apunta Cusó. Moltes botigues miren de subsistir ara del comerç local, però hi ha establiments que s’havien distanciat massa dels veïns perquè ara puguin ser atractius: ‘Són comerços que no han estat mai orientats al veïnat, el producte no és interessant per a la gent d’aquí. Si vens més pel màrqueting que per la qualitat, encara que ens abaixin els preus no ens ho plantegem.’
Pisos turístics
Una altra conseqüència de la desaparició del turisme ha estat la reconversió forçada dels pisos turístics en lloguers de temporada. Brian Chesky, director executiu d’Airbnb, va explicar en una entrevista a Bloomberg que va témer perdre en poques setmanes tot allò que havia acumulat durant dotze anys. Amb tot, Cusó té clar que la majoria de propietaris d’aquests pisos –en gran part fons d’inversió– tenen prou múscul financer per a aguantar el cop i tornar a obrir quan la situació sigui més propicia. Mentrestant, miren de no perdre tants ingressos llogant per mesos pisos que abans es llogaven per dies. ‘Ha pujat l’oferta de pisos de lloguer al barri, la majoria són antics pisos turístics que s’ofereixen per, com a màxim, onze mesos. Esperen que l’estiu vinent puguin tornar al mercat turístic’, diu Cusó.
Abans de l’estiu vinent, els comerciants confien que si la pandèmia continua sota control, el setembre serà un bon mes. ‘Encara farà calor i els hotels seran barats, i quan l’allotjament és barat els turistes gasten més en més serveis. Ens anirà bé’, diu Roig. Amb tot, deixa clar que no serà prou per a compensar el cop: ‘Allò que hem perdut aquests mesos ja està perdut.’
‘Sense el turisme i la gent que viu del turisme, el nostre barri ha mort’
Després d’aquest cop tan fort contra l’economia del barri Gòtic, és possible de revertir el monocultiu turístic? Josep Maria Roig lamenta contestar que no: ‘S’han perdut els oficis. Al barri hi havia lampistes, botigues de queviures, de joguets, d’electrodomèstics… Ara no en queda cap, no poden assumir el lloguer.’ Ciutat Vella no està en venda, però, demana d’aprofitar la situació per a ‘desturificar l’economia’. ‘Això no vol dir “no volem turisme”, vol dir “volem turisme en un volum just” i reestructurar el sistema econòmic perquè sigui just per tothom’, diu Cusó.
Per començar, proposen una regulació estricta que retiri llicències de pisos turístics perquè s’ofereixin com a habitatges, la derogació de la reforma laboral i la implantació d’una renda universal perquè el sector turístic no sigui tan rendible econòmicament. ‘No volem tornar a la situació d’abans, hem de generar una ciutat més rica, més diversa, més justa laboralment i que ens permeti d’aguantar. Però la pressió dels lobbies funciona, les administracions ja parlen de rescatar el sector turístic en comptes de replantejar-lo. Això ens fa por. Tornar al mateix i caure en la mateixa trampa’, afegeix.
El contrapunt el posa Roig, que fa un toc d’atenció a aquestes crítiques. ‘Hi ha molta gent que malparla del turisme, però quants milers de persones es dediquen i viuen del turisme a Barcelona i rodalia? Superem Nissan de llarg. Hi ha molta gent que no han arribat a cobrar ni l’ERTO i no s’ha manifestat ningú’, deixa clar.
