13.04.2019 - 21:50
Catalunya va rebre el 2018 un 23% de tots els turistes estrangers que van anar a l’estat espanyol, és a dir, uns dinou milions de persones. L’estat espanyol ha estat la segona destinació turística mundial, tan sols precedida de França –i avançant els Estats Units–, amb gairebé vuitanta-tres milions de visitants. Això vol dir que una hipotètica Catalunya independent seria entre els deu primers països europeus en aquest àmbit, just darrere de Rússia. La importància del turisme exterior és tan gran –de fet, quan parlem de turisme pensem habitualment en aquesta mena i prou– que fa que deixem de banda el turisme anomenat interior. I no ho hauríem de fer. En primer lloc, perquè potser no sempre tindrem les mateixes preferències d’avui pels estrangers; i en segon lloc, perquè és bo tenir una clientela propera més fidelitzable, per moltes raons. En xifres, la despesa del turisme de l’estat espanyol a Catalunya és d’un 16% del total –un 8% la que fem els catalans i un 8% la que fa la gent de la resta de l’estat. A tot l’estat espanyol, en canvi, el pes del turisme interior és més alt: el 25% del total. Parlem, doncs, d’uns 4.000 milions a Catalunya i uns 30.000 milions a l’estat. Poca broma!
I si en el turisme internacional hi ha canvis constants, en l’interior també, per motius ben diferents, sobretot a Catalunya. És prou sabut que els visitants de la resta de l’estat mostren cada vegada més recel a venir. De fet, el 2018 van fer un 6% menys de viatges cap a Catalunya i també hi van despendre un 6% menys que l’any anterior. I si ens centrem només en el quart trimestre l’afluència fou encara més minsa, amb una caiguda del 15% en el nombre de viatges i un 19% en la despesa.
Vaig fer un piulet la setmana passada demanant a la xarxa a què creuen que pot ser degut, això. Les respostes es concentraven en tres eixos: que els habitants de la resta de l’estat espanyol viatgen menys que els catalans perquè en general tenen rendes inferiors; que tenen por de venir per la psicosi de violència que veuen als mitjans i, senzillament, que ens fan boicot. És molt possible que una combinació de tots tres expliqui un percentatge molt alt de la davallada global, això sí, amb tendència ascendent dels dos últims. El pes que tenen aquests clients dins la recaptació turística total de Catalunya és del 7%.
I els catalans? Què fem els catalans en el turisme interior de l’estat? En viatges, sembla clar que la proximitat pesa definitivament. (Es considera viatge quan es dorm una nit, si més no, fora de casa; si no hi ha una nit, es considera una excursió, de la qual aquí no parlo.) Bé, quant als viatges, se’n fa un 60% dins Catalunya, un 24% a la resta de l’estat espanyol i un 16% a l’estranger. Amb un afegitó que ens hauria de fer pensar: el creixement del 2018 ha estat d’un 2% en els viatges a Catalunya, un 8,4% a la resta de l’estat i un 20% a l’estranger. La tendència a sortir és ben clara. Potser sorprèn que en aquests moments la taxa de creixement de viatges a la resta de l’estat sigui quatre vegades superior a la corresponent a l’interior de Catalunya. Quant a la despesa feta, la diferencia canvia radicalment en comparació amb els viatges: a dins de Catalunya ens hi gastem el 25% del total; a la resta de l’estat, el 30%; i a l’estranger, un 45%.
Vet aquí, doncs, que hi ha unes diferències notables entre el comportament dels turistes catalans i els de la resta de l’estat. La més evident és que sortim molt més a l’estranger. De fet, ens hi gastem un 45% del total, mentre que els turistes de la resta de l’estat espanyol només s’hi gasten un 32%. Concretament, el 2018 els catalans van gastar a la resta de l’estat uns 2.700 milions d’euros (hi compto oci, 55%; viatges de negocis, 19%; i visites a parents, 26%), mentre que els ciutadans de la resta de l’estat van gastar a Catalunya una xifra lleugerament inferior a 1.800 milions. En el turisme interior, doncs, hi ha un saldo monetari a favor de la resta de l’estat d’uns mil milions mal comptats, però que es va eixamplant, perquè mentre la seva despesa a casa nostra va baixar d’un 6% el 2018, la que nosaltres vam fer a l’estat espanyol va pujar d’un 11,5%. Evidentment, aquest dèficit monetari turístic –a diferència del fiscal– és totalment voluntari.
Per quines raons fem viatges de turisme cada vegada més a la resta de l’estat? És difícil de saber –preus, potser?– i, evidentment, cadascú té els seus, de motius. En el piulet em responien, entre més, que hi ha molta gent a Catalunya que té família a la resta de l’estat. És ben cert. Però això justifica un creixement del 8% del nombre de viatges i de l’11,5% de la despesa el 2018? A mi se’m fa difícil d’explicar, però les xifres de l’Idescat (basades en l’enquesta de turisme de residents de l’INE) són les que són. També podria passar que els viatges de negocis haguessin pujat molt. Sí, han crescut, però com hem vist tenen un pes minso dins el total, perquè el nombre de viatges és el 16% del total i la despesa, el 19%.
Vet aquí, doncs, un nou canvi, en bona part probablement fruit de la campanya mediàtica que es fa a l’estat espanyol d’ençà del Primer d’Octubre sobre la situació a Catalunya, que tergiversa absolutament la realitat social. A l’estranger sembla que la campanya no ha tingut efecte, però dins l’estat espanyol, sí. Certament, si el 2017 el ‘dèficit’ pel turisme interior era d’uns 550 milions, el 2018 ha estat gairebé de 1.000. Uns vénen menys i uns altres hi anem més. Si voleu, per pensar-hi una mica…
