02.09.2024 - 19:50
“Les previsions econòmiques d’Espanya són importants, el 2,4% del creixement del PIB té bases molt saludables perquè exportem, perquè innovem, perquè tenim l’impuls de sectors com el turisme que ens fa una gran aportació. El 31 de juliol, a Espanya hem rebut més de 53 milions de turistes, però el fet més important és que la despesa que fan aquests turistes és una injecció de prosperitat per a l’economia espanyola de més de 71.101 milions d’euros”, ha dit aquest matí, després de saber les xifres del juliol de l’INE, el ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu. No sé si tal com estan les coses quant a massificació i conseqüències col·laterals del turisme aquestes paraules han fet gaire gràcia enlloc, més enllà del gremi d’hotelers i restauradors, és clar.
El cas català no és pas diferent del de la resta de l’estat espanyol. Al juliol, les Illes van ser la primera destinació principal dels turistes, amb el 23,4% del total estatal, i les van seguir Catalunya (22,1%) i el País Valencià (13,6%). Si ens fixem en la xifra acumulada dels set primers mesos de 2024, veurem que les comunitats que més turistes van rebre van ser Catalunya (11,5 milions i un augment del 10,5% respecte del mateix període del 2023), les Illes Balears (8,7 milions i un augment del 7,0%) i les Canàries (8,7 milions, un 10,3% més). Val a dir que el País Valencià és cinquè, amb 6,8 milions, però amb el creixement més alt de totes les comunitats: un 17,8%.
Ara, si alcem la vista i fem la comparació amb l’any abans de la pandèmia, ens podem endur una sorpresa. Respecte d’enguany, les diferències són molt petites, malgrat que sembla que siguin molt més altes. El juliol del 2019, van venir 2,4 milions de turistes a Catalunya i l’acumulació dels set mesos era d’11,3 milions. I aquest 2024, han estat 2,4 milions i 11,5, respectivament. Concretament, al juliol només han vingut 16.000 turistes més que no pas fa cinc anys. Però, amb tanta queixa i tan estesa, la sensació que hi ha és que la diferència és molt superior. Diguem que han crescut molt les protestes, però no tant el nombre de turistes.
Han fallat els francesos; al juliol n’han vinguts un 11% menys que l’any passat i, en el total acumulat de l’any, només han crescut d’un 2%. Es nota molt: en un any normal són al voltant de la cinquena part dels visitants estrangers a Catalunya. A la balança, en canvi, prenen cada vegada més importància els nord-americans. Al juliol han estat gairebé el 10% dels turistes, que és una xifra molt alta, més de 200.000 persones, amb un creixement del 16% sobre el juliol del 2023 i una xifra acumulada dels set mesos del 12%.
Bé, al marge del nombre de visitants, l’altra cara de la moneda, que ara sembla que es vol minimitzar, són els diners que deixen. Han estat més de 3.100 milions el juliol, amb un creixement del 2,1% sobre l’any passat, que sembla baix si tenim en compte els preus dels hotels –que han pujat força– i la inflació, en general. Però, sobretot, veient que a tot l’estat espanyol l’augment ha estat del 12%. Potser no fem prou bé alguna cosa? En l’acumulació de tot l’any, a Catalunya, el creixement, ja és més adient, amb un 12,9%, però torna a ser baix, si el comparem amb la resta de l’estat espanyol, on ha estat del 18,6%. Vet aquí més coses a fer-nos mirar.
Si alcem la mirada, ens adonem que l’emprenyada contra la massificació turística és general i arreu es prenen mesures per mirar de frenar-la. És ben curiós, que, de segur, una part dels qui protesten més aquest estiu contra l’arribada de forans ha anat a fer un viatge, lluny de casa seva, cosa que ha fet enutjar els ciutadans del lloc de destinació i ha contribuït a fer els mateixos “danys col·laterals” que ens fan a nosaltres, sobretot a l’habitatge. Són els misteris profunds de l’ésser humà. Com més ganes hi ha de viatjar a fora, més sulfura que et vinguin a casa. Un trencaclosques gens fàcil de resoldre.
Però el fet és que els habitants de moltes àrees turístiques estan farts dels preus tan alts dels lloguers i de l’escassetat d’habitatges causada pels lloguers vacacionals de curta durada. Seguint l’exemple de ciutats com Londres, Dublín, Amsterdam i París, una altra destinació europea va prenent mesures enèrgiques contra els lloguers tipus Airbnb. És Txèquia. La nova normativa proposada pel govern txec podria limitar el nombre d’allotjaments turístics de curta durada disponibles en ciutats tan populars com Praga. S’espera que la mesura redueixi els preus immobiliaris i garanteixi que els residents no es trobin expulsats pels turistes. Cal veure-ho…
El projecte de llei, aprovat aquest mes pel govern txec, permetria a municipis i ciutats de frenar els allotjaments com ara Airbnb. Això podria incloure la limitació del nombre de dies que una propietat es pot llogar cada any, com també la definició d’una quantitat mínima d’espai requerit per hoste, tal com ja s’ha fet en més ciutats europees.
A Itàlia també n’estan farts… però no paren de viatjar (aquí n’han vingut un 22% més que el 2023 fins al juliol). Heu anat fa poc a Venècia, a Florència o la Toscana, en general? És espectacular, per a dir alguna cosa. Ja fan pagar per entrar a Venècia, com si fos anar a teatre o a futbol, i ara porten de cap una proposta que ha fet enfadar molt els hotelers. Què vol fer el govern de la senyora Meloni?
Doncs vol que la recuperació del turisme després de l’aturada i la ressaca de la pandèmia arribi acompanyat d’alguna cosa més: una injecció de fons per als seus ajuntaments. Amb aquest propòsit valora alguns canvis en la seva taxa turística, la que es paga a l’hotel. En cas d’aprovar-se la idea, podrien elevar l’impost fins a 25 euros per nit d’estada als hotels de més alta categoria. Això sí, seria proporcional al preu de l’habitació. I es pagaria a tots els municipis italians. De moment, només és una idea, però ha originat un enrenou profund, fruit de la delicada convivència entre la saturació turística i la població local de les grans destinacions. Veurem si Meloni duu la proposta endavant.
En definitiva, malgrat que finalment hi hagi rècord anual, les xifres apunten que a Catalunya el turisme s’ha frenat el mes de juliol i també durant els set primers mesos del 2024. Ben al contrari del País Valencià. Però encara no es poden aventurar hipòtesis, mentre no tinguem les dades del mes d’agost.
