04.04.2023 - 19:40
El mes de març sol ser positiu per als registres d’ocupació, especialment si, com enguany, Setmana Santa comença amb la fi de mes. Per aquest motiu, l’afiliació ha millorat les xifres del març d’anys previs. Respecte del febrer, el nombre de desocupats a Catalunya baixa d’un 0,9%, seguint el patró d’aquest mes d’ençà del 1996 (exceptuant els períodes de crisi 2008-2011 i el 2020). Finalment, la contractació ha crescut notablement en termes mensuals, en totes les modalitats. Per tant, ha estat un mes de març positiu, en termes generals, però sense gaires aspectes destacables.
Sobre les dades de l’estat espanyol, la consultora Randstad recorda que al març la desocupació registrada va baixar de 48.755 persones (-1,67%). Això va millorar la xifra de l’any passat, per bé que hi ha un element que va a favor de les xifres d’enguany: el canvi estructural produït amb els fixos discontinus, que quan cessen l’activitat deixen de comptabilitzar-se com a desocupats. Es calcula que aquesta situació pot afectar unes 600.000 persones, que, sobre els 2,86 milions de desocupats totals, és un percentatge superior al 20%. Per tant, la xifra real de gent sense feina continua essent un misteri, amb un interval molt ampli respecte de la xifra oficial.
La consultora Adecco encara va un pas més enllà. Diu que a aquests 2,86 milions de desocupats se n’hi podrien sumar 525.800 amb “disponibilitat limitada” –i més situacions– en relació amb la feina. Per tant, si també s’hi afegeixen els treballadors dels ERTO i els fixos discontinus que no treballen (uns 300.000), la definició més àmplia de desocupació arribaria a 3,73 milions de persones. La xifra és greu, perquè parlem de gairebé un milió de persones més que l’oficial.
Les xifres reals, tant si s’acosten més a les d’una consultora com a les de l’altra, ens són desconegudes. I les oficials tenen una credibilitat molt qüestionada, pel “joc” semàntic i obscurantista que les envolta d’ençà de l’última reforma laboral i el fort creixement dels contractes fixos discontinus.
En paraules de Javier Blasco, director de l’Adecco Group Institute, “el mes de març hi ha hagut un important creixement de l’afiliació i la reducció de la desocupació, gràcies a l’empenta de l’hoteleria, amb un 5,67% en contrast amb l’1,20% del total de sectors d’activitat”. Efectivament, el turisme ha estat decisiu en l’augment de les afiliacions a la Seguretat Social i a la xifra de contractacions. I, pel que diuen els hotelers, les coses sembla que pinten molt bé aquests dies de Setmana Santa i també amb vista a l’estiu. Ben segur que els moviments de gent d’aquesta setmana seran molt majoritaris en turisme interior. Però…
Recordem que ahir es feien públiques les dades del turisme estranger que ha vingut a Catalunya al febrer. Els dos primers mesos del 2023 ha vingut un 59% més de gent que un any enrere. I, quant a la despesa total feta pels turistes forans en aquest bimestre, ha estat un 70% superior a la de l’any passat. Sens dubte, són indicadors que han animat els empresaris del sector a fer contractacions.
Segons la Generalitat, el mes de març s’han formalitzat 210.440 contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya. D’aquests, el 48,1% han estat indefinits –proporció que creix de 3,7 punts respecte del febrer– i el 51,9%, temporals. Com al febrer, s’ha assolit un màxim en contractació indefinida en un mes de març i un mínim en contractació temporal. La dada important cal cercar-la en els fixos discontinus. Doncs bé, al març es van signar 20.657 d’aquests contractes, cosa que representa el 20,4% de tota la contractació indefinida mensual. I, vist amb perspectiva, aquesta proporció supera de 7,7 punts la d’un any abans. El departament ressalta, a més, que la contractació de fixos discontinus continua creixent amb més força (+136,3%) que no la de la resta de la contractació indefinida (+19,2%).
Per això el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha recordat aquest migdia que la xifra de reducció de desocupació per àmbits d’activitat no és una dada fidel: “Els fixos discontinus –ha dit– ja no hi consten i cal analitzar el comportament del mercat de treball amb uns altres indicadors, com ara l’afiliació a la seguretat social.” I ha afegit: “La crescuda en l’àmbit de l’hoteleria, especialment l’allotjament, la restauració i el comerç, ja l’hem vista al març, i a l’abril tindrà també un impacte positiu. Veurem què passa a la tornada amb els efectes de la sequera i de les crisis vinculades a l’impacte energètic i a les cadenes de subministrament. Si mantenim el bon comportament de la construcció, tot i les xifres dolentes de la indústria manufacturera, les dades poden ser bones.”
Estic d’acord amb Ginesta, però potser no sóc tan pessimista en relació amb la indústria. Els PMI dels gerents de compres del mes de març apunten a una situació millor a tot l’estat espanyol. Ja ho veurem. També em preocupen els punts que ha assenyalat el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, que, després de dir que les dades de la desocupació del mes de març eren positives, ha advertit: “Cal estar amatents al comportament desfavorable que es va registrant aquests darrers mesos, especialment pel que fa al col·lectiu dels que no tenen una ocupació prèvia.” De totes maneres, el col·legi destaca la resiliència que palesa el mercat laboral d’ençà de fa un temps, tot i la moderació en els seus registres en comparació amb el 2022.
Sembla que la Setmana Santa ha donat un bri d’esperança per a uns mesos que ningú no acaba de veure clars, perquè subsisteixen molts temors. L’encariment del petroli, amb la inesperada retallada de la producció que l’OPEP ha decidit aquest cap de setmana, n’és un, perquè pot tornar a revifar la inflació, segons quin sigui el comportament del preu del cru durant les setmanes vinents.
En definitiva, tenim davant una fotografia que ja coneixem d’èpoques passades abans de la pandèmia. Per una banda, hi ha els qui no volen turisme i apunten solucions a mitjà termini. Però, per una altra, hi ha els qui veuen el mitjà termini com un sumatori de curts terminis i saben que, després de dues crisis tan seguides i dures –la pandèmia i la guerra d’Ucraïna–, torna a manar la immediatesa. El fet és que amb 2,9 milions de desocupats registrats a tot l’estat i 348.000 a Catalunya, en xifres oficials –que són uns quants més, ben segur–, no ha d’estranyar gaire que el primer impuls sigui el de valorar més el demà que no el demà passat…
