03.10.2019 - 17:00
El 7 d’octubre de 1999, el Gran Teatre del Liceu va obrir les portes després del gran incendi amb l’obra Turandot, que s’havia d’haver estrenat abans de les flames. El 7 d’octubre de 2019, vint anys després, el Liceu torna a obrir la temporada amb l’estrena de Turandot. Aquesta vegada, amb una versió de Franc Aleu contemporània i d’alta tecnologia.
Del 7 al 25 d’octubre es podrà veure l’òpera, que es preestrena aquest dissabte 5 d’octubre per a menors de trenta-cinc anys, amb les entrades exhaurides. Sobre l’escenari hi haurà algunes de les millors veus operístiques actuals: Iréne Theorie i Lise Lindstrom, a la pell de la princesa Turandot; Jorge de León i Gregory Kunde, com a Calaf; i Ermonela Jaho i Anita Hartig com a Liù, entre més.
L’adaptació high-tech de Franc Aleu vol traslladar l’òpera a la Xina del demà, un país hiper-tecnologitzat. L’escenari és presidit per una gran piràmide que emula el poder i la presó de Turandot. Però no tan sols l’espai és actual: també els temes de l’obra són de plena actualitat: es presenta la princesa que degolla els candidats a esposar-la com una esclava d’una tradició que l’obliga a allargar el seu llinatge; fins i tot, apareix com a víctima de l’assetjament de Calaf.
Turandot és l’última obra de Puccini i, de fet, no és acabada. Per a aquesta versió, hi haurà noranta-cinc membres de l’Orquestra Simfònica i noranta-cinc més del Cor del Liceu. Al capdavant de la direcció musical hi ha Josep Pons, que defineix l’obra com a delicada, rica i bella. Turandot té àries memorables com ‘In questa reggia’, de Turandot, i ‘Tu che di gel sei cinta’, de Liù. Però, sens dubte, la peça que fa mundialment conegut Turandot és l’ària probablement més famosa de l’òpera: ‘Nessun dorma’.
