15.09.2019 - 18:15
|
Actualització: 15.09.2019 - 23:05
Els tunisians han anat avui a les urnes per elegir un nou president, en una jornada electoral avançada arran de la mort al juliol del cap d’estat, Beji Caïd Essebsi. S’hi presentaven vint-i-sis candidats, si bé la llista de favorits per a passar a la segona volta es reduïa a quatre.
Qui encapçalava les enquestes és el magnat comunicatiu Nabil Karoui, en presó provisional ara ja fa tres setmanes. És acusat d’evasió fiscal arran d’una denúncia del 2016. El seu equip hi veu la mà del primer ministre Youssef Chahed, que també és candidat a presidir Tunísia. Un altre nom amb moltes opcions era Abdelfatah Morou, president interí del parlament i candidat del partit islamo-demòcrata (islamista moderat) Ennahda.
Completaven la llista de favorits el catedràtic i analista Kaïs Saïd, i una dona, Abir Moussi, candidata del Partit Destourià Lliure i nostàlgica de l’antic règim. De fet, no amaga la simpatia pel dictador Ben Ali. Proposa el retorn a un model d’estat basat en una presidència forta. Tunísia, país que va originar la primavera àrab i l’únic on el procés democràtic no ha estat avortat, avui dia és un sistema mixt, si bé la majoria de poders els ostenta el primer ministre i no pas el president.
La participació ha estat del 45%. Hi ha tingut a veure que la població està molt desencantada amb la classe política i amb els resultats d’una revolució que, més enllà de la llibertat d’expressió, els ha dut pocs resultats tangibles. El país travessa una important crisi econòmica, amb alts índexs d’atur i dèficit públic. A més, hi ha un fort desequilibri entre les regions de la costa i les interiors, històricament oblidades pel poder.
Consolidar la transició
Les d’avui són els cinquens comicis després del 2011, quan la revolució democràtica va fer caure el règim de Ben Ali. Són l’avantsala de les eleccions legislatives de l’octubre, que redibuixaran l’equilibri de forces al parlament. Fins ara la força parlamentària principal és Ennahda, que governava amb els diputats fidels al primer ministre Chahed, escindit del partit conservador laic Nidaa Tounes i que presidia l’ex-president Essebsi.
S’espera que aquest darrer cicle electoral tanqui el procés de transició i consolidi l’única democràcia del món àrab. El pròxim govern tindrà com a principal desafiament capgirar la situació econòmica i reduir les desigualtats, a banda la lluita contra el gihadisme i abordar un hipotètic acord d’associació amb la UE.
