02.11.2019 - 21:50
Un dels grans enigmes del centenar de detinguts arran de les protestes en resposta a la sentència és per què s’han dictat una trentena de presons provisionals sense fiança per presumptes delictes de desordres públics. Un balanç mai vist fins ara al Principat. És cert que aquestes manifestacions, tant per la continuïtat en el temps com per la intensitat, no s’havien produït aquestes últimes dècades. Així i tot, diversos lletrats i jutges consultats assenyalen que aquestes ordres de presó provisional són del tot desproporcionades i que poden tenir una voluntat exemplaritzant i de coerció sobre el lliure exercici del dret de manifestació.
I així s’endevina en les interlocutòries i els arguments esgrimits per alguns dels jutges que han dictat presó provisional amb acusacions de danys, desordres públics, atemptat contra l’autoritat i, en algun cas, lesió. I no només els arguments, sinó també el perfil, força controvertit. Si més no en tres d’aquests jutges, que han dictat fins ara presó en una desena de casos. El més desconegut és el de la magistrada Beatriz Balfagón, titular del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, de qui els companys diuen que té una posició ‘reaccionària’ i que no és pas estrany de sentir-la fer comentaris contraris al moviment independentista.
Dissabte 19 d’octubre Balfagón feia guàrdia juntament amb els magistrats dels jutjats d’instrucció 30 i 32, quan van passar a disposició judicial dotze joves detinguts durant els incidents posteriors a la vaga general contra la sentència que hi va haver a Barcelona. Es va fer càrrec de tres i els va prendre declaració amb una cinta al coll de què penjava l’acreditació. Res fora de la normalitat si no fos perquè era dels colors de la bandera d’Espanya. El contrast va resultar evident, car la secretària judicial també en portava una, però era l’habitual del personal dels jutjats, sense colors ni banderes.
Per acord governatiu, aquell dissabte es van alterar excepcionalment les normes de repartiment perquè tots dotze detinguts poguessin declarar llavors. Per això Balfagón va assumir algun cas que no li pertocava, com el de la Paula, la jove de 23 anys del barri de Sants de Barcelona que fou detinguda el dia 18 mateix. Segons el relat d’una de les seves amigues que la va visitar a la presó, fou colpejada en la detenció i amenaçada per un agent amb un cúter quan la tenien tancada a la comissaria. Després d’haver-la empresonada, la jutgessa Balfagón es va inhibir en favor del jutjat d’instrucció 30, que és el que li hauria d’haver tocat per repartiment. Dilluns, una altra jutgessa, Cristina Ferrando, va admetre el recurs de la defensa de la Paula tot sostenint que no es podia pas acreditar que hagués comès cap lesió a la policia i la va amollar.
Però el primer jutjat d’instrucció de Barcelona a decretar presó provisional en l’onada de detencions d’ençà de la sentència va ser el número 20, dirigit per la jutgessa Eva Molto Guardiola. Dimecres 16 d’octubre, dos dies després d’haver començat les protestes contra la sentència, va empresonar quatre joves de cop. I en la interlocutòria amb què justificava l’empresonament, d’acord amb el criteri de la fiscalia, Molto deia això: ‘Els fets presumptament perpetrats per les persones detingudes constitueixen accions dirigides a impedir l’execució d’una sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem, amb la comissió d’actes executius que inicialment compleixen els requisits dels tipus penals descrits amb anterioritat.’ Aquests tipus penals a què es referia eren desordres públics, atemptat i lesions.
Molto és coneguda a escala mediàtica perquè havia volgut portar a judici els directors de la revista satírica El Jueves per haver fet mofa de la policia espanyola en el marc del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.
La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Cataluña https://t.co/YEP6WokDzU
— El Jueves (@eljueves) October 5, 2017
‘Els texts i il·lustracions impliquen una ofensa i una falta de respecte als membres del cos de la Policia Nacional’, va escriure Molto en una interlocutòria d’aquell cas, acusant. Acabada la instrucció, va estimar que hi havia base perquè els imputats anessin a judici, però l’Audiència de Barcelona va corregir-la i li va ordenar que arxivés les denúncies: ‘Les referències de la revista El Jueves a la policia espanyola van ser per la seva actuació el Primer d’Octubre del 2017, i no contenien ni missatge d’odi ni càrregues d’hostilitat que incitin a la violència, ni tampoc existeix cap de les motivacions assenyalades legalment per a integrar el discurs de l’odi. És a dir, ni “promou l’odi ni la intolerància”‘, va sentenciar. Cas tancat.
Per contra, Molto no va veure incitació a l’odi en la querella presentada el 2013 per diverses associacions i col·lectius signants del ‘Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme’. Aquella denúncia es va presentar amb motiu de la propagació d’insults injuriosos i banalitzadors del nazisme a les xarxes socials, però la querella no va ser admesa per aquesta mateixa jutgessa.
Incidents tumultuaris
Un altre dels jutges que hi havia de guàrdia durant els dies de més intensitat de les protestes i que va decretar dues presons provisionals és Jaime Conejo Heredia, titular del jutjat d’instrucció número 16, que en aquell moment era substitut al jutjat d’instrucció número 32. Dijous, en substitució al jutjat d’instrucció 30, va concedir la llibertat provisional de la Xènia, empresonada tretze dies abans per Balfagón. Ara, els arguments que utilitzava el jutge en la interlocutòria a la qual ha tingut accés VilaWeb, no contradiuen pas els que va emprar Balfagón per a empresonar la Xènia. La defensa de la detinguda havia presentat un recurs contra la presó preventiva demanant que es contrastés amb la documentació necessària què duia realment la Xènia al damunt quan la van detenir, qüestionant els objectes que van aparèixer després, que no constaven en la diligència d’intervenció d’efectes i que van servir com a argument per a empresonar-la.
Conejo Heredia ni hi va entrar; simplement va dir que la deixava en llibertat perquè ja no podia ‘interferir en la investigació dels fets’. Però li restringia un dret fonamental, el dret de manifestació, prohibint-li d’assistir en concentracions públiques i manifestacions com les que hi ha hagut darrerament. Unes mobilitzacions que Conejo titlla de ‘incidents tumultuaris’ que afecten ‘la tranquil·litat ciutadana i l’ordre públic’, invocant un concepte jurídic que és el fonament de la condemna per sedició contra els presos polítics jutjats al Tribunal Suprem espanyol.
El perfil de Conejo és conegut. Va aparèixer als mitjans quan va començar a instruir temporalment el cas pels preparatius de l’1-O, en substitució de Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat número 13 de Barcelona i que més tard es va morir. Segons que va destapar el digital Directe.cat, va esborrar del seu Facebook algunes publicacions de contingut espanyolista. Força usuaris de Twitter n’havien fet captures amb què després van inundar aquesta xarxa social.
Entre més, havia publicat un vídeo enregistrat per ell mateix en una manifestació espanyolista el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. A les imatges, s’hi podia veure gent brandant banderes espanyoles i cridant ‘Catalunya és Espanya’. Ací ho podeu veure:
Us presento el nou jutge de la investigació de l'1-O, Jaime Conejo Heredia
-> https://t.co/j7HtxQ0i85 pic.twitter.com/AGNWYUFOBz
— Joan Solé Giménez (@JoanSole_) December 14, 2017
Conejo Heredia també va compartir articles de mitjans espanyolistes contra el procés d’independència, com un del digital ultra Dolça Catalunya o un altre de Libertad Digital titulat ‘L’exèrcit “envolta” Mas a la missa de la Mercè’.
El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, per la seva banda, va decretar presó sense fiança per a tres joves més. Joaquín Aguirre, el titular, és un dels magistrats més veterans de Barcelona i de perfil conservador. El seu nom va sortir en moltes notícies perquè va ser l’encarregat d’instruir la macrocausa del cas Macedònia, que investigava una xarxa de narcotràfic amb càrrecs policíacs involucrats.
És recordada l’ordre d’escorcollar per sorpresa el complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell per obtenir els originals d’unes escoltes telefòniques. Sostenia que el cos li ocultava informació. Vuit anys després es va arxivar el cas dels Mossos acusats de protegir narcotraficants.
