Tsunami reflexiu abans del 10-N

TEMA DEL DIA
Rèmora. S’ha acabat la campanya electoral més curta de la història. Tot i que va començar el dia que Pedro Sánchez va decidir de no pactar amb Podem, oficialment ha durat una setmana. La tradició diu que el dia abans de les eleccions toca reflexionar i no són permesos els actes que demanin el vot per un partit polític. És una rèmora dels temps analògics, quan no existia internet ni tampoc les xarxes socials. Ara és impossible d’evitar rebre propaganda electoral per les xarxes el dia de reflexió. Encara avui Pablo Casado enviava missatges SMS a mòbils particulars demanant el vot, sense que els receptors haguessin donat mai el seu mòbil al PP. Es veu que els populars han comprat les dades a una empresa. Si ho fes un partit independentista o la Generalitat, la fiscalia ja hauria saltat per defensar la sagrada protecció de dades.

El primer partit a saber utilitzar les noves tecnologies va ser el PSOE, quan a les eleccions espanyoles del 2004 van organitzar la campanya contra el PP per haver mentit en l’explicació de l’atemptat de l’11-M, que el ministre d’Interior d’aleshores, Ángel Acebes, va atribuir a ETA, amagant la pista islamista. De manera ‘espontània’, a través de SMS, es van convocar manifestacions davant les seus del PP el dissabte 13, un dia abans de les eleccions. El PSOE no va assumir mai l’autoria de la campanya, però el secretari general del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, va comparèixer aquella nit prèvia a la jornada de votacions per expressar la complicitat amb les manifestacions d’indignació davant les seus del PP. El dirigent socialista va lloar el ‘comportament exemplar’ dels manifestants, contraposant-lo a l’actitud del govern de José María Aznar. L’endemà, el PSOE guanyava contra pronòstic les eleccions amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Els dirigents socialistes que es queixen aquests dies dels actes que el Tsunami Democràtic ha convocat arreu de Catalunya aquesta jornada de reflexió demostren tenir molt poca memòria, perquè el ‘passa-ho’ encara és molt recent. Encara són més recents les protestes del moviment 15-M durant les jornades de reflexió de les eleccions espanyoles del 2011 i el 2015, que no van suscitar cap mena de queixa per part dels socialistes, perquè en el fons hi veien els seus fills revoltats contra el sistema que ells no havien sabut canviar. El sistema també va acabar engolint el 15-M fins al punt que un dels seus dirigents, Iñigo Errejón, s’ha prestat a crear un partit amb l’objectiu d’erosionar Podem i afavorir el PSOE. Sembla que amb poc èxit, segons les enquestes.

Les enquestes són una altra cosa prohibida aquests dies, també inútilment, perquè des d’Andorra informen cada dia com va la cosa suposadament. És una prohibició absurda, pròpia d’un sistema electoral arcaic. L’altra cosa a eliminar seria la Junta Electoral espanyola (JEC), com a mínim en la seva concepció actual, perquè més que no un àrbitre electoral s’ha convertit en un òrgan de censura, sobretot de l’independentisme. En el seu deliri censor, la JEC ha arribat a prohibir un ball de gegants, tot i que finalment ha rectificat, havent vist la degradació a què arribava. Però no se n’ha estat de censurar pancartes i llaços en favor dels presos polítics, com si fossin una petició de vot. I la JEC farà possible, a instàncies del Tribunal Suprem, que la policia espanyola enviada a Catalunya pugui votar a través de les delegacions del govern espanyol. Mentre el vot dels catalans a l’estranger continua essent extremadament complicat i sospitosament deficient, la JEC posa totes les facilitats perquè la policia espanyola pugui exercir el seu dret de vot. No cal ser un spin doctor per saber què vota la majoria de catalans a l’exterior i la majoria de membres de les unitats antiavalots de la policia espanyola.

Toca reflexionar, després d’una campanya curta però dura, amb Catalunya com a centre dels atacs dels principals partits espanyols, amb guerra bruta inclosa. S’han filtrat sumaris delirants sobre un terrorisme inexistent per provar de criminalitzar l’independentisme. Una setmana després, tenim menys llibertat perquè el govern espanyol ens pot tallar la connexió a internet, però també sabem que la justícia espanyola no passa dels Pirineus perquè nord enllà hi ha separació de poders. L’exhumació de Franco va obrir una campanya en què l’extrema dreta serà desgraciadament l’opció més beneficiada, però també és la primera vegada que l’independentisme pot tenir més diputats al congrés espanyol que no els partits unionistes. Però això només serà possible si els independentistes reflexionen força i van a votar.

MÉS QÜESTIONS

Sánchez tanca la campanya sense posar data al nou finançament per al País Valencià. Pedro Sánchez ha tancat la campanya electoral prometent una reforma del sistema de finançament però no hi ha posat data. En un acte a Castelló, ha promès un nou model que beneficiarà el País Valencià, però ho ha condicionat al fet que aconsegueixi formar govern després de les eleccions i, a més, no ha precisat quan entraria en vigor el nou model que hauria de substituir l’actual, caducat des del 2014. En un míting davant 1.200 càrrecs, militants i simpatitzants a l’espai la Pèrgola, el president del govern espanyol en funcions ha dit que per abordar la revisió del sistema de finançament calia formar un executiu que tingués estabilitat parlamentària per a poder aprovar-lo i ha demanat de concentrar el vot d’esquerres en el PSOE. Un vot que també servirà, ha afegit, per a frenar el franquisme que representa Vox. Sánchez ha dedicat més estona a buscar el vot de la por de l’extrema dreta que no a parlar de finançament. Ha destacat l’acció de govern d’aquests quinze mesos, durant els quals s’ha apujat el salari mínim interprofessional, s’han revertit les retallades educatives, s’ha recuperat la universalitat de la sanitat pública, s’ha recuperat la cotització de les cuidadores no professionals de dependents i s’han exhumat les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. I ha promès que la legislatura vinent suprimiria la Fundación Francisco Franco.

Errejón i Compromís acorden d’aprofundir la relació més enllà del 10-N. Compromís i la formació d’Íñigo Errejón estan satisfets de la manera com ha transcorregut la primera campanya electoral junts i la relació sembla que tindrà continuïtat més enllà de diumenge. A Errejón, que parla català amb normalitat, se’l veu còmode als actes de Compromís. I als partits de la coalició, que van triar Errejón per majoria davant de Pablo Iglesias, la idea de continuar amb el dirigent madrileny també els convenç. Mónica Oltra, que era poc inclinada a anar amb Errejón perquè preferia Iglesias, també s’ha entès bé amb l’ex-número dos de Podem. Aquesta és la sensació més estesa després dels dos mítings a València. En l’acte de tancament de campanya a València, el candidat, Joan Baldoví, un dels màxims defensors de l’entesa amb Errejón, ha dit que s’havia posat una llavor per al futur més enllà del resultat del diumenge. Amb tot, primer caldrà veure quin és el resultat a les eleccions de diumenge, tant de Més Compromís al País Valencià com de la formació d’Errejón a la resta de l’estat.

La nova delegació de la Unió Europea per l’acord d’associació visita Andorra. La nova delegació negociadora de la Unió Europea visita oficialment Andorra per primera vegada amb el nou ambaixador, Didier Lenoir, i la nova negociadora adjunta, Clara Ganslandt, al capdavant. És una primera presa de contacte per a descobrir les realitats del país. La Secretaria d’Estat d’Afers Europeus es mostra satisfeta i diu que no s’han tractat qüestions de la negociació de l’acord d’associació. Lenoir s’ha reunit, entre més, amb representants del sector econòmic, de l’educació, del sanitari, dels sindicats i d’afers socials. També amb la ministra d’Afers Exteriors i altres membres del govern i del Consell General. Lenoir diu que en el viatge des de Tolosa han percebut bé la dificultat del transport i que la visita seria ‘evidentment útil per a la cerca de l’acord d’associació‘. Aquests canvis a la cúpula de la comissió negociadora no afecten la feina feta fins ara, perquè l’equip tècnic es manté. El nou ambaixador de la Unió Europea presenta avui les cartes credencials davant el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. També es reuneix amb el cap de govern, Xavier Espot, i el ministre de Presidència.

El govern balear decreta l’emergència climàtica. El consell de govern ha aprovat la declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears i es compromet a prioritzar la lluita contra l’escalfament global de manera clara i transversal. Aquesta acció de govern pretén d’involucrar el conjunt de l’administració. Per això, totes les conselleries hi han fet aportacions i suggeriments, amb l’objectiu d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic. La declaració d’emergència climàtica sorgeix de la necessitat d’establir polítiques reals i eficaces capaces de minimitzar el canvi climàtic sobre la base de l’Acord de París de la Convenció de les Nacions Unides, el qual estableix, entre més objectius, limitar l’augment de la temperatura del planeta en 1,5 °C i haver descarbonitzat l’economia a mitjan segle XXI. S’ha de tenir en compte que les Illes Balears, per la seva condició de territori insular, són més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com l’increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació i l’augment d’esdeveniments extrems, com ara les onades de calor i les pluges intenses. Aquests factors comporten un risc per als sectors de l’aigua, el territori, el turisme i la salut, i també per al medi natural, l’energia i el sector primari. Per tant, segons que ha explicat el govern, cal assolir una reducció ràpida i significativa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per aconseguir-ho, hi ha d’haver una coordinació efectiva entre totes les administracions, a més de la implicació de la ciutadania i del teixit empresarial. Més del 80% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a les Illes es concentra en dos grans sectors: la mobilitat i la producció d’electricitat. Per això, el govern té previst de posar en marxa una agenda de canvis normatius i polítiques públiques que permetin d’avançar cap a una transició energètica real i justa.

LA XIFRA
1.700 científics socials d’universitats i organismes d’investigació d’arreu de l’estat espanyol han signat un manifest contra Vox perquè ‘una part important del seu argumentari polític es fonamenta en la manipulació de dades i informacions diverses’.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de novembre de 1847 va néixer l’escriptor irlandès Bram Stoker, cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica.