L’estat espanyol es torna a mirar al mirall amb la possibilitat d’ordenar nous empresonaments polítics

El jutge Manuel García-Castellón ha citat a declarar avui a les deu del matí gran part dels investigats per l’organització del Tsunami Democràtic, però és molt possible que només pugui escoltar la dirigent d’ERC Marta Molina, que ahir va confirmar que hi aniria. Ha acceptat d’ajornar per prescripció mèdica la de Josep Lluís Alay, que va partir un aneurisma fa uns mesos; i les de Marta Rovira i Oriol Soler perquè els seus advocats tenen uns altres compromisos judicials. Sí que espera que compareguin Oleguer Serra, Josep Campmajó i Jesús Rodríguez –exiliats a Suïssa–, Xavier Vendrell, que viu a cavall de Catalunya i Colòmbia, on treballa per al president colombià, Gustavo Petro, i Jaume Cabaní, però el més probable és que no s’hi presentin. De fet, Òmnium Cultural ha anunciat que Oleguer Serra, que n’és dirigent, no anirà a declarar perquè considera que el procés judicial forma part d’una operació política per boicotar la llei d’amnistia i perseguir l’independentisme. Les causes de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, aforats, es cursen al Tribunal Suprem espanyol, que els ha citat a declarar de manera voluntària entre el 17 i el 21 de juny.

És la primera vegada que el jutge de l’Audiència espanyola convoca els investigats per sentir què han de dir de les acusacions que van organitzar les protestes del Tsunami Democràtic durant la tardor del 2019 i de les greus acusacions de terrorisme, que preveuen penes de vuit anys a catorze de presó. També és un pas determinant, perquè quan hagin declarat, García-Castellón podria ordenar mesures cautelars, com ara, la presó provisional o la retirada de passaports. Alhora, podria emetre ordres de detenció contra tots els qui no hagin anat a declarar. És per això que, ahir, Molina expressava la transcendència del moment: “Sóc conscient que puc anar a la presó, i ho assumeixo. Però si jo hi vaig, l’estat haurà d’assumir les conseqüències de tenir no només exiliats, sinó també presos polítics”, va dir, molt emocionada, en un acte de suport que va aplegar totes les famílies de l’independentisme.

Molina també va justificar la seva decisió de no anar-se’n a l’exili i de respondre a la crida del jutge: “S’ha de batallar a tot arreu, i agraeixo als companys exiliats que fa anys que batallen per fer valer els drets polítics col·lectius i individuals com a poble. És imprescindible, però també és necessari que aquí algú els miri als ulls i els qüestioni acusacions tan absurdes.” García-Castellón no els fa anar a Madrid, sinó que els ha convocat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona perquè hi declarin per videoconferència. Per a fer costat als represaliats, s’ha convocat una concentració de suport a la porta dels jutjats a les 9.30.

Dijous de la setmana vinent, el congrés espanyol aprovarà definitivament la llei d’amnistia, que podrà entrar en vigor l’endemà mateix i que caldrà veure com entoma García-Castellón. Molts dels moviments que ha fet en la causa judicial han anat alhora amb la tramitació de la llei, tot cercant la manera d’utilitzar la investigació judicial per excloure Carles Puigdemont i Marta Rovira de l’amnistia: la causa es va reactivar després de cinc anys adormida quan els partits independentistes acordaven la investidura de Pedro Sánchez en canvi d’una amnistia; va situar Puigdemont al capdamunt de l’organització tot i que mai no l’hi havia considerat; va retorçar els fets per acceptar com a acusació dos policies lesionats en una manifestació dels CDR; i va incloure en interlocutòries judicials descripcions dels fets per fer-los encaixar en les exclusions de l’amnistia.

L’advocat d’Oleguer Serra i Josep Campmajó va demanar a García-Castellón que la citació per a declarar la fessin arribar a Suïssa, on ara viuen, per mitjà dels mecanismes de cooperació internacional, tal com correspon; però el jutge no ho va entendre i es va limitar a denegar que declaressin per videoconferència de Suïssa estant, tot i que no era això, que havien demanat. El jutge tampoc no ha permès que Xavier Vendrell declari per videoconferència a Colòmbia.

A la carpeta judicial que duu García-Castellón, hi ha una desena persona, que tampoc no ha estat citada a declarar demà. És Nicola Flavio Giulio Foglia, un banquer suís d’origen italià a qui atribueixen un paper clau en el finançament del Tsunami Democràtic. El jutge ha dictat una ordre europea d’investigació perquè Itàlia el localitzi i el faci declarar per videoconferència. A més, ben aviat podria incloure una altra persona com a investigada, un home que feia servir el pseudònim Xuxo Rondinaire i que el jutge sospita que podria ser un agent dels Mossos d’Esquadra.