02.06.2017 - 13:26
VALÈNCIA, 2 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs interposat per la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir (UCV) contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que regula la concessió de beques universitàries –i que establix com a beneficiaris alumnes d’institucions públiques o de titulacions privades sense oferta pública– en considerar que el dret a la igualtat de la universitat demandant no es veu vulnerat.
En una sentència, datada el 31 de maig i distribuïda este divendres pel TSJ, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal valencià rebutja d’esta forma el recurs contenciós admninistratiu interposat per la Universitat Catòlica i la condemna a pagar les costes del procés, que ascendix a 3.000 euros.
En este procediment, la UCV va al·legar contra la norma de la Conselleria d’Educació que establix que podran ser beneficiaris de les beques els matriculats en les universitats públiques, així com els de centres privats en el cas d’aquells ensenyaments que es determinen en cada convocatòria. La universitat va recórrer la resolució perquè, al seu juí, “lesiona el dret fonamental d’igualtat” i introduïx “una diferència sense justificar entre les universitats públiques i privades, discriminant clarament a estes”.
Per la seua banda, la Generalitat esgrimia, entre altres qüestions, que una persona jurídica, com ho és en este cas la UCV, no pot assumir els drets fonamentals de ningú. A més, feia notar que els alumnes de la universitat demandant tenen el seu abast beques complementàries i que els qui acudixen a una universitat privada ho fan com a opció lliure. Les universitats Jaume I de Castelló, València, Alacant i Politècnica de València també es van oposar a la demanda.
Ara, en la seua sentència, la sala manifesta que “no hi ha en els preceptes que es consideren infractors del principi d’igualtat contingut algun d’un dret que reconegut a la universitat pública, com a centre, no li siga reconegut a la universitat privada amb esta mateixa consideració ja que l’única menció que els mateixos fan d’una i d’una altra és amb referència a la procedència de l’alumnat sol·licitant de les respectives beques”.
Afig que, com assenyala la Generalitat, “l’única repercussió que pot presumir-se com a derivada de la norma impugnada és una possible lesió per pèrdua d’alumnes, la qual cosa ni pot ser incardinada en el principi d’igualtat ni tan sols de dret constitucional algun, partint de la base del qüestionable que seria, en si mateix, considerar este extrem com a provat”.
“Ens diu la demanda que l’ordre introduïx, per tant, una diferència injustificada entre universitats públiques i privades, quan l’ordre es referix als alumnes de les unes i les altres, com hem dit i que genera un títol estable i permanent per a continuar discriminant, afirmació que requeriria la prèvia determinació de l’existència de discriminació, no efectuada”, puntualitza.
NO EXCLOU PER IDEARI
En la mateixa línia, discrepa amb que l’ordre impugnada excloga el demandant, els seus estudis i alumnes de la possibilitat de concórrer a les beques convocades pel sol fet de ser una universitat privada o d’iniciativa social i d’ideari catòlic, ja que “no exclou el demandant ni els seus estudis sinó els seus alumnes, respecte a determinats estudis, certament per la circumstància de ser una universitat privada, però de cap manera pel seu ideari”.
D’altra banda, recorda que queden fora del present procediment les qüestions de legalitat ordinària, objecte d’un altre procediment seguit davant esta mateixa sala i també les denúncies relatives als drets a l’educació i a rebre formació catòlica en un centre d’ensenyament universitari.
El TSJ agrega que la UCV assenyala com a prova de la vulneració el fet que la desigualtat no derive de circumstàncies objectives com els crèdits matriculats (per l’alumne), ni les notes anteriors (de l’alumne), ni els estudis que es cursen (l’alumne), és a dir, la pròpia demanda, quan concreta els seus motius d’impugnació, “no deixa de referir-se a drets que no li corresponen com a tal centre universitari”, atribuint-se la representació “no ja de l’alumnat, sinó de cadascun dels alumnes”.
I resumix la resolució: “El fet de la limitació del present procediment a la vulneració constitucional denunciada -art. 14 CE- exclou del seu àmbit les vulneracions relatives a qualsevol altra disposició legal, autonòmica, estatal i fins i tot internacional com s’afirma, així com les lesions a altres drets que també s’esmenten en la demanda -articles 27 i 16 de la CE, dret fonamental a la lliure creació de centres de l’article 27.6 i a la lliure elecció del seu ideari de l’article 16.1- o el principi de confiança legítima”.
En conseqüència, es desestima el recurs de drets fonamentals perquè la norma impugnada “no vulnera el dret a la igualtat de la demandant que no es veu afectada de cap manera per la mateixa, reguladora de drets dels alumnes”, conclou.
