22.05.2022 - 10:37
|
Actualització: 22.05.2022 - 12:35
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat que els dos treballadors que van morir el 2018 en una allau durant una expedició del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la Vall d’Aran treballaven l’agència estatal, tot i que no tenien contracte.
A la sentència, a la qual ha tingut accés EFE, el TSJC desestima el recurs presentat pel CSIC contra la sentència d’un jutjat social de Lleida que va reconèixer la relació laboral dels morts amb l’organisme, que al·legava que feien de guies de muntanya i van participar en l’expedició voluntàriament.
La sentència, que encara no és ferma perquè es pot presentar recurs al Tribunal Suprem espanyol, pot tenir efectes sobre la causa penal que un jutge de Viella (Vall d’Aran) té oberta arran de l’accident, en el qual la presidenta del CSIC, Rosa Mendéndez, i dos càrrecs més de l’agència estan investigats per un delicte contra la seguretat dels treballadors per la manca de mesures preventives en l’expedició.
L’accident va passar el 22 de març de 2018, quan tres membres d’una expedició científica destinada a recollir mostres d’aigua del llac Redon per un projecte del CSIC –que depèn del Ministeri de Medi Ambient espanyol– van ser arrossegats per una allau a la vall de Conangles, que els va precipitar per una roca vertical de noranta metres d’altura.
Arran de l’accident, va ser ferit greu Roberto Sánchez, investigador de Lasarte (Guipúscoa), contractat com a tècnic superior pel CSIC, i van morir les dues persones que l’acompanyaven: el biòleg de Salamanca Gaspar Giner Abati, que havia treballat en aquesta empresa pública, i el muntanyenc Unai Pérez de Arenaza, veí de Bergara (Guipúscoa).
Tots dos morts havien estat reclutats verbalment pel director del projecte, Luis C. –també investigat–, uns dies abans de la sortida de l’expedició sense fer cap tràmit administratiu previ, ni gestionar cap full de comanda de contractació i sense que la gerència del CSIC autoritzés cap despesa relacionada amb la seva intervenció en la campanya de presa de mostres.
El CSIC negava que hi hagués cap relació laboral amb els morts –que arran de la sentència podrien ser considerats víctimes d’un accident de feina–, adduint que concorrien “requisits d’autonomia” per part dels professionals i que la decisió de pujar a la muntanya el dia de l’allau “va ser presa de comú acord” per tots tres.
El TSJC conclou, no obstant això, que en aquest cas hi va haver dependència dels treballadors respecte al CSIC, atès que no tenien cap opció de fer la feina per iniciativa pròpia, sinó que estaven completament condicionats per les decisions empresarials.
