El TSJC rebutja el recurs de Costa contra el processament per desobediència

  • El TSJC, la fiscalia espanyola i Vox han demanat de jutjar-lo per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.

VilaWeb
ACN
14.12.2021 - 14:15
Actualització: 14.12.2021 - 14:19

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de reforma interposat per l’ex-vice-president primer de la mesa del parlament català, Josep Costa, contra la interlocutòria que l’apropa a ésser jutjat per desobediència, juntament amb l’ex-president del parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i els ex-membres de la mesa Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC, la fiscalia espanyola i Vox han demanat de jutjar-los per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

Maria Eugènia Alegret, la magistrada instructora, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. En la interlocutòria, Alegret ha afirmat que el parlament català “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”, i que, per tant, no pot eludir les ordres del Tribunal Constitucional espanyol (TC). La magistrada considera que els quatre ex-membres de la mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, perquè la inconstitucionalitat de les iniciatives que tramitaren havia estat advertida d’avançat pel tribunal.

A més, Alegret ha assegurat que els lletrats de la cambra no van avalar la “postura de desconsideració als mandats del TC”, atès que van traslladar a la mesa els dubtes sobre l’admissió a tràmit de les resolucions. Per últim, recorda que els investigats es van negar a demanar informes oficials als serveis jurídics abans de tirar endavant amb la tramitació d’ambdues iniciatives.

En la seva querella, la fiscalia acusava els quatre ex-membres de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, els dies 12 i el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació; la segona, una resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol per l’1-O, reiterava la reprovació institucional del rei espanyol per part del parlament català.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor