03.05.2024 - 16:12
|
Actualització: 03.05.2024 - 16:44
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la prohibició de la mobilització de la Comissió de la Dignitat davant la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona contra les tortures franquistes. L’entitat fa aquesta mobilització el primer i el tercer dimarts de cada mes d’ençà de fa tres anys, però la Junta Electoral de Barcelona l’ha prohibida aquesta vegada perquè coincideix amb la campanya electoral de les eleccions a Catalunya. La fiscalia i l’advocacia de l’estat espanyol també s’han posicionat a favor de prohibir l’acte, tot i que l’entitat va al·legar diversa jurisprudència favorable del Tribunal Constitucional espanyol.
En la seva sentència, el TSJC al·lega que la decisió de la Junta Electoral és basada també en sentències internacionals i del TC que admeten la limitació del dret de reunió en època electoral si les reivindicacions coincideixen amb les d’alguns partits.
En el recurs, l’entitat recorda que fa més de vint anys que existeix i que la convocatòria el primer i tercer dimarts de cada mes es fa de manera continuada d’ençà del juny del 2021. També expliquen que és una coincidència no volguda que la campanya electoral coincideixi amb un d’aquests dimarts. A més, recorda que s’han autoritzat unes altres mobilitzacions, com la del Primer de Maig i la del 8 de març, Dia de la Dona. També cita molta jurisprudència del TC que sosté que en període electoral es manté la llibertat de manifestació i que el fet que l’entitat reivindiqui una cosa que pugui coincidir amb certs partits no pot ser motiu de prohibició.
Entre les sentències que cita, n’hi ha una del 2008 sobre una manifestació de mossos d’esquadra per motius laborals, una del 2009 sobre una manifestació de SOS Racisme a favor del dret de vot dels immigrants i una del mateix any del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans sobre l’ensenyament públic.
La Comissió de la Dignitat al·lega que el motiu de la mobilització és la denúncia de delictes de tortures durant el franquisme i que això és previst en l’ordenament jurídic internacional i en la llei de memòria democràtica del 2022.