El TSJC avala la declaració de no urbanitzable de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

  • El consistori va adquirir els terrenys l'any 2022 per convertir-ho en un espai d'ús ciutadà

VilaWeb
ACN
18.10.2024 - 17:28
Actualització: 18.10.2024 - 17:50

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat amb sentència ferma la decisió de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès de declarar els terrenys de la Torre Negra com a no urbanitzables. El consistori celebra que, finalment, l’entorn de la masia quedi totalment protegit, un espai de cent seixanta-cinc hectàrees incloses al parc natural de Collserola que el consistori va declarar no urbanitzables amb acord de ple. L’any 2022, el TSJC ja va donar la raó al consistori, però la constructora Núñez i Navarro va presentar recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol, que no el va admetre, i ara el TSJC ha ratificat amb caràcter ferm la sentència.

En un comunicat, el consistori considera aquesta sentència un “punt final” al litigi urbanístic de Torre Negra, donat que el TSJC avala amb la sentència ferma la modificació de PGM feta per l’ajuntament per convertir l’entorn de la masia en sòl no urbanitzable. Aquesta és la tercera modificació de PGM impulsada per convertir les cent seixanta-cinc hectàrees  de l’àmbit de la Torre Negra de sòl urbanitzable no delimitat a sòl no urbanitzable.

Anteriorment, el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals, però sí que va reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’ajuntament per preservar aquest espai. La tercera modificació de PGM, aprovada definitivament per la Generalitat el juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra, que ja havia estat sòl urbà en el PGM del 1976, el Club Tenis Natació Sant Cugat i l’escola Avenç.

Durant els pràcticament trenta anys de litigis, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre mil vuit-cents habitatges i tres mil sis-cents.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor