22.05.2024 - 13:50
|
Actualització: 22.05.2024 - 14:16
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb Jesús Maria Barrientos al capdavant, ha citat per aquest divendres les parts de la causa dels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre, en què estan encausats Natàlia Garriga, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a fi de fixar unes noves dates per a fer-se el judici oral. La trobada serà justament una setmana abans de l’aplicació de l’amnistia, que s’aprovarà al congrés espanyol el dijous que ve, 30 de maig.
“Després de gairebé dos mesos sense dir res, ahir es van despertar. El mateix matí que s’anunciava la data d’aprovació de la llei d’amnistia. Quines coses…”, ha comentat Jové en un piulet.
Després de gairebé dos mesos sense dir res, ahir es van despertar. El mateix matí que s’anunciava la data d’aprovació de la llei d’amnistia. Quines coses… pic.twitter.com/DSqJfH20YD
— Josep M. Jové Lladó (@jmjovellado) May 22, 2024
El judici contra Garriga, Jové i Salvadó havia de començar el 10 d’abril i s’havia d’allargar fins al 29 de maig, però el TSJC va decidir d’ajornar-lo amb motiu de les eleccions catalanes, ja que la campanya electoral i les votacions hi haurien coincidit de ple. Les defenses també havien demanat que el judici quedés suspès arran de la tramitació de la llei d’amnistia. El TSJC n’ha fet cas omís i ara, pocs dies abans que entri en vigor, força les parts a definir un nou calendari.
Recusació de Jové contra Barrientos
Jové va presentar una recusació contra Barrientos per unes declaracions que va fer sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, però la sala civil i penal del TSJC ho va refusar. En l’acte de promesa de càrrec dels nous jutges de Catalunya, el 26 de febrer d’enguany, Barrientos digué: “Una llei que en privilegia uns quants per sobre del conjunt de la ciutadania no podrà ser mai esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”.
La sala civil i penal considera que, encara que es pugui entendre que l’opinió de Barrientos és contrària a l’aprovació de la llei, això “no permet d’intuir que existeixi un interès del recusat en el resultat del judici”. La magistrada argumenta que entén que Jové pateixi per la màxima imparcialitat dels qui el jutjaran, però insisteix que “no qualsevol manifestació relacionada amb la llei d’amnistia pot ser interpretada com a símptoma d’interès directe o indirecte en una causa”.
