El TSJC diu que lliurar els exàmens de les PAU només en català és anticonstitucional

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·les les instruccions de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del 2021 per què considera que el requeriment de lliurar les preguntes en castellà solament als alumnes que ho demanin –ara com ara s’entreguen per defecte en català– en vulnera els drets constitucionals. Així, el tribunal –que el passat juny ja estipulà que els anunciats s’havien d’oferir en les tres llengües oficials al Principat– estima parcialment el recurs interposat per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB).

Durant les PAU del 2021, el TSJC ja dictà mesures cautelars per a forçar la Generalitat a oferir els exàmens tant en català com en castellà i aranès, en resposta a una demanada prèvia d’AEB. Mesos més tard, al setembre, el tribunal prohibí identificar públicament els alumnes que demanessin l’examen en castellà, tal com es feia fins aleshores.

Ara, també en resposta a un recurs contenciós-administratiu interposat per l’AEB, el TSJC ha declarat nul el paràgraf tercer de l’apartat 1.2.2 de les instruccions del CIC, que obligava els membres dels tribunals a repartir primer les còpies en català i després repartir les còpies en castellà o bé aranès, en cas que algun alumne en demanés. Així doncs, la sentència confirma que les proves s’hauran de repartir per defecte en aquestes tres llengües, una decisió que afecta la convocatòria d’enguany.

En la sentència, el TSJC referencia la jurisprudència establerta per una sentència anterior que estipulà aquest mateix requeriment per al reglament d’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona. En les mesures cautelars del passat juny, el tribunal defensà que l’estatus del català com a llengua pròpia del Principat “no en pot justificar la imposició estatutària de l’ús preferent” en detriment del castellà.

Així, la justícia rebutja el posicionament d’un dels centres, que sostenia que el fet que els alumnes haguessin de dir en públic que volien l’examen en castellà no tenia un caràcter pejoratiu. El tribunal, a més, indica que les instruccions originals obviaven la possibilitat d’oferir els exàmens en llengua aranesa.

L’AEB, per la seva banda, ha destacat “l’especial transcendència” de la decisió judicial, atès que en reconeix de forma expressa la legitimitat com a representant dels interessos col·lectius dels seus membres. L’entitat s’ha personat també en la sentència sobre el 25% del castellà a les aules.

El govern estudia de recórrer la interlocutòria

La Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat estudia presentar un recurs contra la interlocutòria del TSJC segons que han informat a Europa Press fonts del departament. Diuen que a la interlocutòria queda acreditat que sempre s’ha garantit el dret dels estudiants a escollir, en tot cas, la llengua en què volen fer l’examen.

“Poden escollir l’enunciat i poden escollir en quina llengua responen els exàmens”, han dit les fonts, matisant que els de llengües sí que s’han de contestar en l’idioma corresponent.

A més, han assegurat que el tribunal acredita que “mai s’ha demanat a l’alumnat que s’identifiqui” i que el català és la llengua escollida pel 95% dels alumnes pel que fa als enunciats de les proves.

Per tot això, han avançat que la resposta del departament a la decisió judicial serà acordada amb totes les universitats en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya. A més, han dit que les PAU s’organitzaran com sempre.