21.01.2021 - 21:50
Les eleccions del 14-F continuen convocades a hores d’ara. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va mantenir ahir la mesura cautelaríssima que havia pres dimarts, d’acord amb el criteri de la fiscalia i contra els arguments de la Generalitat per a ajornar les eleccions a causa de la greu situació sanitària actual i les previsions dels experts amb vista a les setmanes vinents.
El procés electoral es va reprendre dimarts immediatament, una volta es va fer pública la decisió del TSJC, que s’ha compromès a dictar sentència sobre els recursos presentats contra la suspensió del 14-F abans del 8 de febrer. Aquesta situació inèdita origina greus anomalies en el procés electoral, arran de la incertesa que finalment el TSJC suspengui les eleccions del 14 de febrer.
Votar anticipadament sense saber si hi haurà eleccions
El vot per correu continua viu i es pot sol·licitar fins el 5 de febrer a les 14.00. Els electors que l’hagin sol·licitat poden votar ja en el mateix moment en què reben la documentació, i els que no, poden fer-ho fins el 12 de febrer a les 14.00. Fins el 12 de gener, hi havia unes 35.000 peticions, segons les dades del govern. Aquestes persones, doncs, exerceixen el sufragi sense saber si realment hi haurà eleccions. Però què se’n farà d’aquests vots, si el 14-F se suspèn finalment? L’opció més raonable és que es destrueixin. Per una altra banda, també continuen els tràmits del vot exterior, i els qui hi exerceixen el vot es troben en la mateixa situació anòmala.
Suspensió enmig de la campanya electoral?
La campanya electoral és previst que comenci divendres vinent, 29 de gener. Així doncs, els partits polítics hauran de demanar el vot als ciutadans sense saber amb total seguretat que hi haurà eleccions. L’espai públic es farcirà de la propaganda electoral i els mitjans de comunicació i les xarxes s’ompliran d’anuncis, mentre els partits fan actes telemàtics o de petit format. Tot plegat pot acabar en no-res si el TSJC suspèn les eleccions una volta començada la campanya.
La dimissió d’Illa
El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, dimitirà abans no comenci la campanya electoral perquè és el candidat del PSC. Probablement, en aquell moment el TSJC encara no s’haurà pronunciat, i Illa podria trobar-se en una situació de suspensió del 14-F en què ell ja hagués dimitit com a ministre. Si finalment s’ajornessin les eleccions, continuaria en el càrrec, un fet molt criticat pels altres partits pel rèdit mediàtic que en pot obtenir.
El pressupost de les eleccions
El govern invertirà 35 milions d’euros en l’organització d’aquestes eleccions, i sosté que ajornar-les tindria un cost de cinc milions. Encara no s’ha fet la tramesa de les butlletes de vot i de la propaganda als domicilis, però quan es faci serà una inversió no recuperable i una despesa que s’haurà de tornar a fer en unes hipotètiques futures eleccions, tant si són el 30 de maig com en una altra data. Per tant, la decisió del TSJC també pot tenir un cost econòmic.
El sorteig dels membres de les meses
Una carta que gairebé ningú no desitja rebre és la designació com a membre de la mesa electoral. El sorteig es farà aquests dies i es tramitaran els enviaments. Per tant, tots els membres de les meses electorals designats hauran d’informar-se sobre el protocol sanitari que prepara el govern i també viuran uns dies d’incertesa abans de saber si el 14 de febrer han de constituir les meses o no.
200.000 persones sense votar?
L’anomalia més greu de la decisió del TSJC, si es confirma, és que molts ciutadans es trobaran privats del dret de sufragi. El Síndic de Greuges calcula que 200.000 les persones no podrien votar a causa de les quarantenes per la covid-19. A més, cal afegir-hi tothom qui no anirà als col·legis electorals per por de contagiar-se, especialment els col·lectius més vulnerables, com ara la gent gran. El govern advertia en un informe de la manca de garanties i legitimitat del procés electoral en cas que es facin les eleccions.
