18.01.2021 - 21:50
La política catalana s’ha acostumat als cops de timó i a les ingerències dels tribunals. Ben aviat pot haver-n’hi una altra, que a més seria sonada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) podria tornar a afixar les eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer, si anul·la el decret del govern que suspenia la convocatòria i ajornava les eleccions fins al 30 de maig a causa de l’empitjorament de la situació sanitària.
Ahir, el TSJC va rebre recursos contra la suspensió del 14-F. N’hi ha un, d’un particular, que inclou la petició de mesures cautelaríssimes, i això es resoldrà en un termini màxim de quaranta-vuit hores. El tribunal podria paralitzar el decret de la Generalitat abans de prendre cap decisió definitiva, tot mantenint oberta la porta a obligar a fer les eleccions el 14 de febrer. El govern hauria de presentar al·legacions en un termini de tres dies o comparèixer en una vista al TSJC entre les parts en litigi.
Un altre recurs que podria arribar és el del PSC, l’únic partit amb presència al parlament partidari de mantenir la convocatòria electoral el 14-F. De fet, el govern espanyol va pronunciar-se contra la suspensió de les eleccions i l’ajornament fins al maig. La vice-primera secretària de la formació, Eva Granados, va assegurar que esperaria a rebre uns informes encarregats a diversos juristes per a decidir-ho. Els partits independentistes han acusat el PSC de fomentar els recursos mitjançant tercers.
La llei no preveu la suspensió d’unes eleccions
La suspensió del decret de convocatòria 14-F no té base jurídica inexistent, perquè no és prevista a la llei electoral. Catalunya no ha aprovat cap llei pròpia i es regeix per la LOREG, que no preveu la suspensió d’unes eleccions una volta convocades. Això és una porta oberta de bat a bat a la pluja de recursos que hi ha hagut aquestes últimes hores.
L’excepcionalitat de la pandèmia i la necessitat de vetllar per la salut pública són els dos arguments principals del govern per a sostenir la suspensió del 14-F, però el TSJC pot fer prevaler el fet que no hi ha una base legal per a suspendre les eleccions i també pot valorar si es vulneren els drets de sufragi i de participació política. El Síndic de Greuges calcula que es podria vulnera el dret d’uns 200.000 electors, si han de complir quarantenes per la covid-19. És una xifra molt alta que pot alterar el resultat d’unes eleccions, i no s’ha impulsat cap canvi legal per a permetre que aquests ciutadans puguin votar. El tribunal haurà de ponderar aquests drets i el de salut pública i la proporcionalitat de la suspensió del 14-F.
A l’estat espanyol hi ha el precedent recent de l’ajornament de les eleccions al País Basc i Galícia. Eren previstes per al 5 d’abril, però van fer-se finalment el 12 de juliol. En aquell cas, les juntes electorals d’ambdues autonomies van avalar la suspensió de l’abril, que a més va reunir el consens de tots els partits polítics a causa del confinament de la població durant la primera sacsejada de la pandèmia. El TSJC haurà de decidir si dota aquesta decisió de jurisprudència o bé se’n desmarca i torna a fixar les eleccions el 14-F.
Dubtes sobre el procés electoral
L’ajornament de les eleccions també obre interrogants sobre el procés electoral. A hores d’ara no se sap si s’haurà de tornar a demanar el vot per correu, si s’haurà de tornar a sol·licitar el vot des de l’estranger, si els partits que es presenten per primera vegada a les eleccions hauran de tornar a recollir els avals o si es poden modificar les candidatures i crear noves coalicions, per exemple.
Totes aquestes qüestions s’hauran de resoldre en el cas que les eleccions es facin efectivament el 30 de maig i qui haurà de ratificar les decisions és, en última instància, la Junta Electoral espanyola (JEC). De fet, la JEC també podria pronunciar-se sobre la suspensió del 14-F, igual que el TSJC, si algun partit polític hi presentés un recurs. Segons que va avançar el diari Ara ahir al vespre, Primàries Catalunya ja ha consultat a la JEC si la suspensió del 14-F és vàlida.
