21.07.2023 - 16:00
El TSJC ha confirmat la condemna a dos joves per haver llançat objectes contra els Mossos durant les protestes contra la sentència a Girona. Els fets van passar la nit del 17 al 18 d’octubre del 2019. L’Audiència va imposar-los vuit mesos de presó a cadascun per un delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat. Ara, el tribunal ha rebutjat el recurs de la defensa, que criticava que la pena s’imposés basant-se en les declaracions de tres policies. Per al TSJC, la sentència és “lògica i racional”, i les versions dels mossos són suficients per enervar la presumpció d’innocència. El TSJC recull que van ser “coincidents” i a més, els policies van identificar els joves perquè, a diferència de la resta, no vestien roba fosca i duien posat un casc de moto.
El cas es remunta la nit del 17 al 18 d’octubre del 2019, en plens aldarulls postsentència. Els dos joves inicialment s’enfrontaven a una condemna de sis anys i un dia de presó, acusats de desordres públics i atemptat contra agent de l’autoritat. La fiscalia sostenia que, entre d’altres, aquella nit havien pres part activa en aldarulls i havien llançat pedres i ampolles contra els antiavalots.
Al judici, els dos nois van negar haver pres part a la protesta. Segons van declarar, aquella nit es trobaven a dins d’una pizzeria de la plaça U d’Octubre i, quan van veure la mobilització a l’exterior, van decidir sortir a tafanejar. Per protegir-se, es van posar els cascos de moto. La seva versió, però, xocava frontalment amb el relat que tres mossos van fer a la sala de vistes. Els policies van assegurar que no tenien cap dubte que els dos joves havien fet llançaments contra la línia políacica. I de fet, van dir que els havien identificat perquè, a diferència de la resta de manifestants, no portaven roba fosca -sinó peces de color blanc i blau- i eren els únics que duien casc.
Dels sis anys i un dia a què s’enfrontaven, els van acabar condemnant a vuit mesos de presó. La sentència va absoldre els dos joves del delicte de desordres públics, però no del d’atemptat contra agent de l’autoritat. Perquè tot i que no es va poder provar si allò que van llançar van ser “pedres, ampolles o castanyes”, sí que ho van fer “amb voluntat d’atemptar contra la integritat dels agents dels Mossos”.
La declaració dels policies, clau
La defensa, encapçalada per l’advocat Benet Salellas, va recórrer contra la sentència davant del TSJC. Al recurs, que ara l’alt tribunal català ha desestimat, el lletrat posava el focus en el fet que s’hagués condemnat els dos joves basant-se només en les declaracions dels tres policies. Sostenia que aquesta “única prova” no era suficient per enervar la presumpció d’innocència dels dos nois. El TSJC, però, tomba aquest argument i confirma íntegrament la sentència que ja va dictar l’Audiència de Girona. Segons sosté, les declaracions dels mossos són per elles mateixes una prova de càrrec “suficient i vàlida” i, a més, el tribunal de l’Audiència va imposar la pena “amb una motivació absolutament lògica i racional”.
Segons recull el TSJC, a l’hora de condemnar els dos joves, va tenir en compte que les declaracions dels agents eren “plenament coincidents” a l’hora d’assenyalar els acusats com els autors dels llançaments contra ells. A més, el TSJC també es fa ressò que els Mossos van identificar-los perquè no duien roba fosca i portaven posats els cascs. “Fins i tot, això va portar els policies a apuntar la possibilitat que inicialment no formessin part de la protesta i que, un cop allà, s’animessin a llançar objectes contra la línia policial”, afirma el TSJC. I conclou: “Un extrem que, fins i tot, té en compte l’Audiència a l’hora de descartar l’existència del delicte de desordres públics”. La sentència del TSJC no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
