El TSJC arxiva la causa contra Vergés per no haver prioritzat la vaccinació a policies espanyols

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit d’arxivar la querella contra l’ex-consellera de Salut, Alba Vergés, per no haver prioritzat la vaccinació d’agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que eren a Catalunya per davant d’altres col·lectius, atès que no havien estat vaccinats en la mateixa proporció que la resta de cossos de policia quan l’estratègia de vaccinació prioritzava col·lectius professionals concrets. Vergés estava investigada per suposada prevaricació, però el TSJC diu que “no hi ha descrita cap acció o omissió que se li pugui imputar directament a ella”.

La querella –presentada per la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil Professional i els sindicats Unió Federal de Policia i Sindicat Professional de Policia– també apunta a Adrià Comella, ex-director del Servei Català de la Salut. En aquest cas, però, el TSJC no s’hi pronuncia i envia el cas a un jutjat d’instrucció, que haurà de decidir si l’investiguen o l’arxiven. Si ha decidit sobre Alba Vergés és perquè és diputada i, com a tal, està aforada.

El desembre el TSJC va condemnar la Generalitat arran d’una querella del sindicat JUPOL de la policia espanyola i l’associació JUCIL de guàrdies civils, que van demanar al tribunal que forcés la Generalitat a vaccinar-los, tal com va fer. Inicialment va ordenar a la Generalitat que prioritzés la vaccinació d’aquests agents i, mesos més tard, va condemnar-la a pagar les costes processals, amb un màxim de 4.000 euros.

En el seu moment, la Generalitat va argumentar que els entrebancs en la vaccinació responien a incidències amb el cens dels agents, com ara que volien que els professionals sanitaris anessin a les casernes per vaccinar-los –en comptes de desplaçar-se ells– i que s’adaptessin als seus torns de feina. Salut va replicar que no era viable de desplaçar-se per vaccinar només tres agents, per exemple. Quan es van haver posat d’acord, va arribar l’aturada forçada de la vaccinació amb AstraZeneca i quan es va reprendre van canviar els criteris d’administració (només en persones de 60-69 anys).

Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut Pública, va esclatar per la polèmica en una compareixença de premsa. “No discriminem mai ni per raons d’edat, ni de gènere, ni de creença, ni de res. M’és igual si és un mosso o si és un guàrdia civil. […] M’importa un rave quina és la professió que tenen. I a la doctora Cabezas, igual”, va dir. I va afegir: “Si no hi hagués hagut l’aturada cautelar d’AstraZeneca, ja serien tots [els guàrdies civils i policies espanyols] vacunats”.