22.06.2022 - 15:39
|
Actualització: 22.06.2022 - 17:15
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos de reposició del govern de la Generalitat contra l’execució forçosa de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a les escoles de Catalunya. El govern va al·legar que l’entitat que havia estat admesa com a part del procediment, l’espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), i que havia permès que s’iniciés el procediment d’execució forçosa, no estava pas legitimada per ser-ne part. Però el tribunal ho ha desestimat.
El tribunal insta el consell d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que dicti les instruccions, resolucions i circulars al personal per assegurar que es compleix la sentència. El tribunal retreu a la Generalitat que al·legui que la sentència vulnera drets d’alumnes i professors, però que no ho argumenti. El TJSC encara ha de resoldre el fet que el govern argumentés que li era impossible d’executar la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya, emparant-se en l’article 105.2 de la llei del contenciós administratiu.
A més, el tribunal també ha denegat les peticions d’Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i del sindicat USTEC per a ser admesos també com a part en la causa, atès que l’AEB ho havia estat. La resolució no és ferma i es pot presentar un recurs de reposició en un termini de cinc dies.
En el cas d’Òmnium, el tribunal argumenta que la defensa de la llengua per part de l’entitat és genèrica, i que l’objecte de la sentència és més específic i no es pot apreciar “aquest interès col·lectiu, qualificat i específic”.
Sobre la Plataforma per la Llengua i la USTEC, al·lega que, si bé sí que tenen atribucions estatutàries en llengua i educació, “l’ús del català com a llengua vehicular en els diferents ensenyaments compresos en el sistema educatiu no ha estat objecte de pronunciament judicial”, és a dir, que la sentència no fa referència al català, sinó al castellà, i considera que això fa que no es puguin personar a la causa.
Aquesta interlocutòria té el vot particular contrari de dos dels cinc magistrats. Recorden que la sentència no estableix només un mínim del 25% de castellà, sinó que ordena un mínim del 25% de les dues llengües. A més, considera que “és obvi que la major utilització vehicular o docent d’una llengua comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars: quant més català, menys castellà, i viceversa”. Igualment, considera que el fet que s’oposin a la sentència no els impedeix personar-se en l’execució de la sentència, per minimitzar els seus efectes. A més, recorda que la Generalitat ha aprovat un decret lingüístic que pot tenir efectes en el compliment de la sentència.
En una altra interlocutòria sí que admet la personació de l’Asociación Hablamos Español, però no accepta Convivencia Cívica Catalana, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ni l’AMPA Total del CEIP Joaquim Abril de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).
El tribunal considera que Hablamos Español sí que està legitimada per reclamar l’execució forçosa de la sentència perquè en els seus estatuts especifica que promou l’ensenyament del castellà a l’educació com a llengua vehicular. En canvi, Convivencia Cívica Catalana té uns estatuts més genèrics, i el tribunal no els veu prou concrets com per admetre la seva personació. Pel que fa a l’AMPA Total de l’escola de Sant Fost, el tribunal diu que no és l’AMPA legítima de l’escola, ja que no té estatuts ni està inscrita com a tal. La FNEC tampoc és acceptada perquè defensa els interessos dels universitaris, no dels alumnes d’educació primària o secundària.
