El TSJ del País Valencià imposa per primera vegada a una aula el 25% de classes en castellà

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha ordenat que s’adoptessin les mesures necessàries perquè una alumna d’un centre educatiu de la localitat del Puig (Horta Nord), i els seus companys de classe, rebessin almenys un 25% de l’horari lectiu en castellà.

El tribunal ha estimat així la mesura cautelar instada pel pare de l’alumna que cursa la secundària al centre educatiu. La interlocutòria no és ferma i s’hi pot recórrer en súplica en el termini de cinc dies. De manera que la sala ha adoptat la decisió mentre es tramita el recurs contenciós administratiu interposat pel pare el 19 de febrer, que rep l’assessorament de l’associació espanyolista Hablamos Español. Aquest és el primer cas en què s’imposa el 25% de castellà en una classe al País Valencià.

El pare justificava la petició cautelar en la “inexistència” de greus perjudicis per a l’interès general en el fet d’imposar el castellà i, per contra, al·legava una “pertorbació greu” no solament del seu interès sinó dels interessos públics i de tercers si no es concedien les mesures cautelars. Per la seva banda, la Generalitat manifestava, entre més qüestions, que no s’havia acreditat que hi hagués un dany de reparació impossible o difícil pel fet de no fer un 25% de classes en castellà mentre es resolia el recurs.

El tribunal remarca que rep la mesura amb caràcter provisional i justifica la decisió en la prevalença del requisit de fumus boni iuris, o aparença de bon dret; o sigui, considera que els magistrats valoren que és una reclamació legítima i que té un fonament jurídic vàlid. A més, diu que en jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, se solen acceptar les mesures cautelars en casos com aquest.

Finalment, al·ludeix a l’article 13.4 de la llei de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, que diu: “Amb l’objectiu d’evitar la segregació de l’alumnat, el projecte lingüístic de centre aplicarà la mateixa distribució del temps curricular en cadascuna de les llengües vehiculars a tot l’alumnat del mateix curs”; de manera que decideix que el canvi no solament afecti l’alumna, sinó tota l’aula.

El TSJ ja va tombar el 2018 el decret de plurilingüisme perquè deia que discriminava el castellà a les aules perquè considerava  que hi havia una “desproporció” manifesta enfront del català. A més, havia tombat el 2022 els projectes lingüístics de dues escoles perquè considerava que discriminaven el castellà per dedicar més del doble de temps lectiu i les assignatures troncals, excepte llengua i literatura castellana, al català.

Justament, la setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va desestimar un recurs presentat per un pare d’un col·legi de Mallorca que sol·licitava al govern que el seu fill rebés almenys el 25% de les assignatures en castellà. L’executiu ho va desestimar i ara el tribunal avala aquesta decisió.