El TSJ de Madrid enterra l’intent de Rajoy de tombar la causa andorrana de l’operació Catalunya

Nou revés per a Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, que fa mesos que proven de fer fracassar la causa andorrana de l’operació Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha tombat les mesures cautelars que reclamaven per aturar la comissió rogatòria d’Andorra. En la interlocutòria, els jutges argumenten que no hi ha suficients motius per a paralitzar-la. Ara els investigats disposen de cinc dies per presentar un recurs.

La setmana passada, la fiscalia ja es va oposar a les maniobres dels antics membres del govern espanyol, que havien impugnat la decisió del Ministeri de Justícia espanyol i del jutjat d’instrucció 32 de Madrid de no admetre’ls un recurs contra la comissió rogatòria andorrana, que els ha de notificar que són investigats i que han de designar un advocat.

El 20 d’octubre, el mateix TSJM havia paralitzat la comissió rogatòria de manera cautelaríssima a petició de les defenses, que argumentaven una possible vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva. Els jutges apunten ara que aquests arguments són “genèrics i inconsistents”, i recorda que la justícia espanyola té un acord de reciprocitat entre estats fruit del conveni del Consell d’Europa.

Aquesta comissió rogatòria és un primer pas per a prendre’ls declaració en la causa sobre l’operació Catalunya que investiga les pressions del govern espanyol de Mariano Rajoy als responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l’amenaça de tancar el banc i la seva filial espanyola, Banco Madrid. Els delictes que s’investiguen són coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, coaccions a òrgans constitucionals i creació de document fals.

En el supòsit que Rajoy, Fernández Díaz i Montoro negligissin les demandes de la justícia andorrana, la batlle els podria assignar un advocat d’ofici si no en designen cap de particular, un fet habitual perquè més endavant no es pugui apel·lar a una suposada indefensió; i fins i tot es podria arribar a demanar-ne l’extradició.