El TS confirma la condemna contra l’ex-subdelegat del govern espanyol a Barcelona per haver afavorit la màfia georgiana

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha confirmat la condemna a cinc anys d’inhabilitació per a càrrec públic i sis mesos de presó, pena substituïda per una multa de 2.880 euros, per a Eduard Planells, qui va ser subdelegat del govern espanyol entre 2004 i 2007. Segons el jutge, Planells “va signar expedients d’estrangeria il·legals de persones vinculades amb la màfia georgiana” i va “alliçonar funcionaris subordinats” perquè els tramitessin de manera favorable i preferent. El tribunal ha desestimat així el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona per un delicte continuat de prevaricació i un altre de tràfic d’influències.

També va ser condemnat per aquests mateixos delictes l’acusat Malchas Tetruashvili. En aquest cas, a dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic i quatre mesos i quinze dies de presó, pena substituïda per multa de 4.050 euros. També va ser condemnat en una altra causa relacionada amb l’organització criminal d’origen georgià Kutaiskaya i no va presentar recurs de cassació davant el TS.

Els fets provats recullen que Planells, que abans de ser nomenat subdelegat del Govern va ocupar el càrrec de Coordinador de Serveis Perifèrics a l’Oficina d’Estrangeria, va lliurar el 2001 a l’altre condemnat, Malchas Tetruashvili, un document signat per ell, per exhibir-lo davant de les diferents autoritats a què es pogués dirigir, en què es deia que actuava en nom de l’ONG OPAC. L’escrit indicava que d’una primera anàlisi de les sol·licituds de permisos de residència, es deduïa que responien a una necessitat real de treball per part d’empreses legalment constituïdes i que actuava amb normalitat.

Segons aquests fets, Planells va desenvolupar conductes en benefici de Tetruashvili i persones relacionades amb ell, personalment o laboralment, de manera que aquest últim va aconseguir un benefici econòmic que no va poder ser determinat. La sentència explica que va quedar acreditat que va donar el vistiplau a sol·licituds de permisos de residència realitzades per OPAC i que, a més, va existir tracte de favor fins a cinc expedients relacionats amb empreses o persones vinculades amb l’altre condemnat, bé perquè ell mateix va adoptar resolucions sabent de la seva il·legalitat o bé perquè va influir en els funcionaris encarregats dels expedients.

De la mateixa manera va actuar amb els expedients relatius a una altra persona amb qui compartia vincles societaris en dues empreses. La sala ha descartat que s’hagi vulnerat el dret de la presumpció d’innocència d’aquest ex-alt càrrec, que sostenia en el seu recurs que els testimonis prestats al judici no acreditaven cap irregularitat en el seu comportament.

La sentència s’ha referit a un testimoni que va considerar significatiu en relació amb un expedient relatiu al cap de l’organització criminal Kutaiskaya, reconegut com a “lladre a la llei” en sentència de l’Audiència espanyol, i que tenia relació amb Malchas Tetruashvili. Ha afirmat que els testimonis dels funcionaris evidencien “la subtil manera que tenia el condemnat d’exercir la seva influència sobre els seus subordinats, propi d’una incitació directa al fet que un altre, per raó d’aquesta subordinació, no s’apartés de les indicacions que li donava el superior, que, encara que aïlladament les pogués considerar innòcues cadascun dels qui les rebessin, formaven part de l’estratègia delictiva muntada pel condemnat”.

Tot i que ha considerat que el fet de “concedir aquestes autoritzacions, amb les irregularitats que s’han indicat, no sembla discutible que sigui contrari a dret” ha dit que el fet que aquestes les signi el condemnat, que era un expert coneixedor en matèria d’estrangeria, “no ofereix cap dubte de l’arbitrarietat del procediment”. Ha assenyalat que els fets declarats provats s’ajusten a la jurisprudència de la sala, en concret a un delicte de tràfic d’influències, i recorda que no és necessari que hi hagi benefici econòmic per a la perfecció d’aquest. “Es reuneixen els elements que aquesta exigeix per a la subsumpció a l’article 428 del Codi Penal, i encara que en aquest cas no s’hagi aconseguit quantificar aquest benefici obtingut, sí que s’ha acreditat la imprescindible intenció d’obtenir-lo”, ha considerat el tribunal.

La sala explica que la sentència recorreguda considera que sí que es compleix aquest element objectiu del benefici econòmic, per la via indirecta que, encara que les resolucions que se cercaven i van aconseguir no poguessin ser quantificables econòmicament, en línia amb l’informat pel Ministeri Fiscal, argumenta que tenen un valor econòmic indubtable i suposen a més una utilitat i avantatge. Finalment, ha rebutjat també el motiu del recurs en què el condemnat reclamava la rebaixa de la pena en dos graus, en lloc d’un com va fer la sentència recorreguda, després d’apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes com a molt qualificada.