27.11.2023 - 12:45
|
Actualització: 27.11.2023 - 16:01
El Tribunal Suprem espanyol ha estimat parcialment el recurs d’un dels condemnats pels atemptats del 17-A, Saïd ben Iazza, i ha decidit de rebaixar-li la pena de vuit anys a divuit mesos de presó. El TS ha refusat els recursos de les acusacions i dels dos altres principals condemnats, Driss Oukabir (condemnat a trenta-sis anys de presó) i Mohamed Houli Chemlal (condemnat a quaranta-tres anys de presó).
Sobre els recursos de les acusacions, el TS refusa les pretensions de nul·litat del judici i es descarta la lesió del dret de l’exercici de l’acció penal. En la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, es diu que l’objecte del procés es va configurar d’acord amb les regles que el disciplinen i les parts van poder exercir els instruments de control de les decisions no inculpatòries previstes a la llei processal.
El Suprem va estudiar el 15 de novembre els recursos de les defenses i d’unes quantes acusacions. El tribunal ha estat presidit pel jutge Manuel Marchena, acompanyat dels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Javier Hernández.
Segons el TS, la nul·litat del judici no té justificació i explica que la interlocutòria de processament va limitar la inculpació dels investigats: “Descartant, expressament, que les diligències practicades fins aquell moment aportessin prou indicis que els acusats poguessin haver ideat o participat en els assassinats i intentats comesos per uns altres integrants de l’organització criminal.”
El TS diu que no s’ha vulnerat el dret a conèixer la veritat i a la defensa
El TS descarta que s’hagi vulnerat el dret de les víctimes a conèixer la veritat, tal com havien demanat algunes acusacions. El tribunal també ha desestimat els recursos d’Oukabir i Chemlal i descarta que s’hagin violat drets fonamentals pel que fa a la defensa. “Entre altres motius, els recurrents denunciaven la vulneració de les garanties del dret de defensa perquè se’ls va privar del dret a designar advocat defensor durant el període de la detenció i en la primera compareixença davant el jutge d’instrucció. Basaven aquest motiu en l’anomenada ‘doctrina Atristain’ del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)”, explica el TS.
El tribunal diu que Abdelbaki es-Satti és mort
El TS, en resposta a les acusacions, diu que l’imam Abdelbaki es-Satti va perdre la vida el 16 d’agost en l’explosió d’Alcanar. “Quant a la no troballa del telèfon d’es-Satty entre les ruïnes de la casa d’Alcanar i d’algunes targetes dels telèfons conspiratius sobre el qual la part formula un altre dels seus dubtes, cal recordar que, arran de l’explosió, els cossos dels ocupants de l’immoble van quedar absolutament destrossats, fins al punt que es van recollir catorze quilos de restes humanes de les dues persones mortes, tal com consten a les actes aixecades”, apunta.
El TS, davant els dubtes d’algunes acusacions sobre el cadàver de l’imam, expressa: “la Sala d’Apel·lació neutralitza la hipòtesi dels recurrents considerant que la no-reclamació del cos pot respondre a mil raons, fins i tot de tipus emocional”. Però també ho justifiquen amb el vessant econòmic, per la impossibilitat d’assumir els costos del trasllat internacional. I afegeix fins i tot el motiu religiós: “Perquè, en efecte, els rituals funeraris musulmans prohibeixen, sobre la base de l’hadís d’Abu Dawud, l’embalsamament del cadàver i la prolongació en el temps de l’enterrament”. El tribunal reconeix que es desconeixen quines restes humanes de l’imam van ser enterrades a l’estat espanyol.
Estimació parcial del recurs de ben Iazza
El TS ha estimat parcialment el recurs de ben Iazza perquè entén que hi ha “dubtes raonables” que el condemnat conegués o es representés amb prou detall que, amb els seus actes objectivament cooperatius, col·laborava amb una organització criminal amb finalitat terrorista. “No identifiquem prova suficient que permeti de concloure més enllà de qualsevol dubte raonable que el recurrent es representés finalment que amb la seva aportació coadjuvaria a les finalitats terroristes una organització criminal”, expressa el TS.
El tribunal apunta que no ha quedat prou acreditat que ben Iazza conegués la finalitat terrorista de les aportacions, però això no significa que no fes una col·laboracuó eficaç amb l’organització terrorista. “Per això se’l condemna com a autor d’un delicte de cooperació amb organització criminal terrorista per imprudència greu, ja que amb el seu comportament, cedint l’ús d’un vehicle i el document d’identitat que els terroristes van utilitzar per comprar precursors d’explosius, va incomplir greument deures objectius de compte”, apunta el TS.
