El TS desestima el recurs de la Generalitat contra el decret del gener del 2023 del transvasament Tejo-Segura

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha desestimat el recurs de la Generalitat Valenciana contra disposicions del decret 35/2023, de 24 de gener, relatives als plans de coordinació del transvasament per l’aqüeducte Tejo-Segura i a la fixació de cabals ecològics. La Generalitat al·legava, entre més punts, manca de motivació tècnica, arbitrarietat i desproporció en els cabals ecològics fixats. El tribunal respon que la comunitat autònoma no ha aportat “cap prova tècnica sobre la determinació dels cabals ecològics que done suport a les apreciacions purament subjectives contingudes en la demanda, de la qual poguera deduir-se l’obert apartament de la realitat en la seua determinació –arbitrarietat– que en ella se sosté o la seua evident incorrecció tècnica determinant de la seua desproporció”.

Per contra, destaca la sentència, “la fixació dels cabals s’ha realitzat sobre la base de les instruccions metodològiques i tècniques contingudes en la Instrucció de Planificació Hidrològica, després de seguir-se un complex procediment promogut des de les demarcacions hidrogràfiques i que té sobre la base els estudis pertinents que es referixen en la MAIN (Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normatiu), enfront del qual no poden prevaldre les meres apreciacions valoratives de la demanda”, ha informat el tribunal en un comunicat. La sala explica que el reial decret fixa una implantació progressiva dels cabals ecològics, una particularitat que és justificada en la necessitat de desenvolupar mesures, especialment en la conca del Segura, que permetin d’aportar recursos alternatius per a pal·liar els eventuals efectes que pugui produir al transvasament la implantació dels cabals ecològics a la conca del Tejo.

“Per això el pla s’acompanya d’un complet programa de mesures i inversions en ambdues conques, cedent i cessionària, per obtenir més eficiència en l’ús dels recursos i desenvolupar recursos alternatius”, indica la sentència. El tribunal afegeix que recull un compliment escrupolós de l’obligació d’establir un règim de cabals ecològics complet, amb caràcter vinculant, per a l’horitzó temporal del pla (2022-2027), perquè s’aconsegueixi progressivament el cabal ecològic al final de la vigència del pla. D’una altra banda, el Suprem rebutja l’al·legació de l’advocacia de l’estat espanyol, a la qual es va adherir la junta de Castella-la Manxa, referida a la manca de legitimació de la Generalitat Valenciana per a recórrer contra el reial decret perquè creia que no es justificava que hi tingués un interès propi.

La sentència assenyala que no pot sostenir-se que l’objecte de la impugnació sigui aliè al seu àmbit de competències o als seus interessos legítims, quan el legislador li ha donat expressa intervenció en el procediment de tramitació de la norma recorreguda, mitjançant l’informe que ha d’emetre el Consell de l’Aigua del que forma part, i la mateixa norma reglamentària impugnada preveu, també expressament, la seva intervenció en el desenvolupament posterior, i la integra en una comissió de seguiment de la incidència dels cabals ecològics impugnats en l’àmbit del transvasament Tejo-Segura.