23.07.2019 - 15:16
El Tribunal Suprem ha revisat a la baixa les condemnes imposades per l’Audiència Nacional l’octubre de 2017 pel falsejament dels comptes de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) en els exercicis 2010 i 2011 i absol un dels seus exdirectors generals, Roberto López Abad, que havia estat condemnat a tres anys de presó. La seva substituta, María Dolores Amorós, veu rebaixada la seva condemna a la meitat, fins a l’any i mig de presó.
D’altra banda, rebaixa la condemna a l’ex-director general de l’Àrea de Planificació i Control de la CAM Teófilo Sogorb Pomares, com a responsable d’un delicte falsedat en la informació facilitada als inversors –article 282 bis del Codi Penal- a la pena de dos anys de presó en relació amb les dades aportades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre l’estat econòmic de la Caixa en el primer trimestre del 2011.
A més de López Abad l’alt tribunal absol l’ex-director general d’Inversions i Riscos Francisco José Martínez García del delicte societari continuat de falsedat comptable en relació amb l’exercici de 2010 en considerar que no ha quedat prou acreditat que l’alteració dels comptes fora ‘idònia per causar un perjudici a la societat, als socis o a un tercer’.
En la sentència donada a conèixer avui la Sala estima els recursos de cassació formulats per López Abad i Martínez García contra la sentència de l’Audiència espanyola que els va condemnar a tres anys ia dos anys, nou mesos i un dia de presó, respectivament, per falsejar els comptes anuals de la CAM corresponents a l’any 2010.
El tribunal també ha estimat de manera parcial els recursos de cassació interposats per María Dolores Amorós Marco i Teófilo Sogorb Pomares i rebaixa la pena de tres anys a un any i sis mesos de presó, en el cas de la primera, i de quatre a dos anys de presó, en el cas del segon. De la mateixa manera, el tribunal ha rebutjat els recursos presentats per les acusacions particulars, la Fundació Obra Social de Caixa Mediterrani i el Fons de Garantia de Dipòsits.
Pèrdues milionàries
L’Audiència espanyola va considerar acreditat que M. Dolores Amorós i Teófilo Sogorb van ordenar que els comptes presentats en el primer trimestre del 2011 davant el Banc d’Espanya llancessin un benefici de 39.771.000 d’euros sense reflectir, de cap manera, la situació econòmica real de la caixa, els resultats, preparats pel FROB, registraven unes pèrdues de 1.163 milions d’euros i una ràtio de morositat del 19 per cent.
Les xifres dels estats de balanç i informe dels estats financers, segons els fets provats, resultaven ‘irreals i espúries’ i aquesta disparitat de xifres ‘va constituir un dels motius rellevants per a la intervenció de l’entitat, pels riscos que suposava tal situació per al sistema financer en el seu conjunt, a part de la contravenció del principi de seguretat jurídic-comptable que això implicava’.
Posteriorment, segons aquests mateixos fets, Teófilo Sogorb va enviar a la CNMV informació no veraç sobre els aspectes comptables de la CAM amb un aparent benefici de 39,8 milions d’euros en el primer trimestre del 2011 que va ser difosa a la pàgina web de la CNMV.
Absolucions per la falsedat comptable el 2010
L’Audiència espanyola va condemnar a López Abad i Martínez García per falsejar els comptes anuals de l’exercici 2010 en efectuar una ‘reexpressió‘ de les mateixes per haver donat de baixa indegudament els actius titulitzats provocant beneficis aparents.
No obstant això, la Sala analitza l’aplicació de la Circular del Banc d’Espanya 3/2010 que permetia tenir en compte el valor de les garanties immobiliàries de determinats préstecs, a l’efecte d’establir la cobertura dels riscos.
El tribunal conclou que la sentència recorreguda no resol la qüestió plantejada pels perits, que van declarar que els efectes que hauria pogut tenir l’aplicació de l’esmentada Circular ‘haurien estat rellevants en el sentit que no hi hauria diferències substancials entre els resultats de 2010 consignats en els comptes de l’entitat i els que haurien d’haver estat consignats de no haver donat de baixa en el balanç els actius titulitzats, si, mantenint-los en el balanç, hagués tingut en compte el valor de les garanties immobiliàries’.
La Sala assenyala que la sentència de l’Audiència espanyola no ha resolt aquesta qüestió que considera ‘decisiva’ a l’hora d’establir si el fet de donar de baixa en el balanç els actius titulitzats va donar lloc a una alteració de la imatge fidel de la CAM que es pugui considerar rellevant ‘des de la perspectiva de la seva idoneïtat per causar el perjudici a què al·ludeix el tipus’.
Així, les dades disponibles mitjançant la valoració pericial i l’absència de raonaments sobre aquest particular donen lloc ‘com a mínim, a l’existència d’un dubte raonable respecte de les bases fàctiques d’aquest element del tipus penal, que no es pot resoldre en perjudici dels acusats’, pel que procedeix la seva absolució.
