13.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 14.05.2018 - 19:58
El trasllat de l’ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem no para de causar morts palestins. Segons que ha informat el ministre de Salut de Gaza, l’exèrcit israelià ha assassinat avui quaranta-quatre manifestants més que protestaven a la franja, on des de fa setmanes milers de persones mantenen protestes contra la decisió dels Estats Units. També es calcula que hi ha més de 1.500 ferits.
Israel ha dit als habitants de Gaza que les seves vides perillaven si participaven en la concentració a la franja. Allà, milers de palestins protesten des del 30 de maig a prop de la frontera, en l’anomenada ‘Gran Marxa del Retorn’, en record dels més de set-cents mil palestins desplaçats de les seves terres el 1948. Durant les protestes, l’exèrcit israelià ha matat una cinquantena de palestins i n’ha ferits més de 8.500. Demà, a més a més, és el dia de la Nakba (de la tragèdia), una jornada de dol contra la creació de l’estat d’Israel. Es preveuen dos dies de protestes multitudinàries a la Franja, però també a Cisjordània. Precisament, el líder polític de Hamàs, Ismaïl Haniya, va ser cridat ahir a consultes a Egipte per comentar els ‘esdeveniments recents de Palestina’.
‘He determinat que havia arribat l’hora de reconèixer oficialment Jerusalem com la capital d’Israel.’ Així va anunciar el president dels EUA, Donald Trump, el desembre passat que traslladava l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem. Trump ho va comunicar en un missatge televisat des del despatx oval, acompanyat del seu vice-president. Segons ell, el moviment havia de servir per a donar estabilitat a la regió i canalitzar el procés de pau entre les autoritats israelianes i palestines.
La decisió va ser rebuda amb protestes arreu del món, sobretot als països musulmans, on hi va haver grans manifestacions davant les delegacions diplomàtiques americanes. El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va contestar a l’anunci de Trump dient: ‘Els Estats Units ja no són mitjancer honest per al procés de pau.’
L’ambaixada nord-americana a Israel sempre ha estat objecte de polèmica. Trump no és pas el primer president que en proposa el trasllat a Jerusalem; de fet, és una promesa eterna al seu aliat. Tanmateix, cap dels seus antecessors no ho va formalitzar mai. Cada sis mesos signaven una exempció per ajornar la decisió, de manera que no sacsejaven el delicat equilibri polític del Llevant. La majoria d’ambaixades estrangeres són encara a Tel-Aviv per tal d’evitar de pronunciar-se sobre l’estatus de Jerusalem abans no s’acabi el procés de pau i es creï un estat palestí.
Sis mesos després de l’anunci, doncs, els Estats Units estrenaran ambaixada a Jerusalem. El dia triat no és intranscendent, el 14 de maig, l’aniversari de la declaració d’independència de l’estat d’Israel, que enguany fa setanta anys. Així i tot, l’acte comptarà amb una representació política una mica descafeïnada. No hi seran ni Donald Trump, ni Mike Pompeo, el secretari d’estat nord-americà. Qui no hi faltarà és Jared Kushner, gendre del president i assessor en la política de la regió, ni Ivanka Trump, filla del magnat. La delegació nord-americana es reunirà més tard amb el primer ministre israelià, Benyamín Netanyahu.
Màxima tensió
El trasllat de l’ambaixada coincideix amb un moment de màxima tensió al Llevant arran de la retirada dels EUA del pacte nuclear amb l’Iran i del conflicte que se n’ha derivat amb Israel. En conseqüència, aquests dos darrers països s’han atacat mútuament de manera directa per primera vegada. L’últim ha bombardat diverses posicions iranianes a Síria que donen suport al règim de Baixar al-Assad i Teheran ha disparat una vintena de míssils contra els alts del Golan, territori ocupat per l’exèrcit israelià d’ençà del 1967. De moment, l’escaramussa s’ha saldat amb una vintena de soldats de la república islàmica morts.
